Silvia Sánchez: “Les cuidadores tenim dret al nostre cos, temps i dignitat”

El 30 de març és el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar. Silvia Sánchez, una de les membres impulsores del Sindicato de Cuidadoras Sin Papeles revela en quina situació es troba l'àmbit de les persones treballadores de la llar -majoritàriament dones- que treballen de forma irregular. Inspirades en el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes s'han unit per visibilitzar un sector ja de per sí discriminat, al que se li afegeixen noves vulnerabilitats arran de l'estat d'alarma del coronavirus, i que deixa al col·lectiu a la intempèrie.

Us heu organitzat com a sindicat. Com ha anat el procés?

Des del mes de juny de l'any passat ens reunim un grup de dones migrades amb moltes preguntes en comú al voltant de la nostra situació de vida i laboral, en arribar a Barcelona.Compartíem experiències desagradables i ens preguntàvem “i de nosaltres, qui en cuida?”. Ara som 20 persones sindicades i ens ajudem mútuament. Assessorem i acompanyem a dones en tràmits com l'empadronament, la targeta sanitària i qüestions laborals i legals amb un advocat. Que no tinguem papers no vol dir que haguem d'aguantar abusos.

Què us uneix?

Tenim una frase: 'hi ha tres coses que només nosaltres tenim dret a tocar: el nostre cos, el nostre temps i la nostra dignitat”. Si no tens contracte, no tens papers; si no tens papers, no tens contracte. És un peix que es mossega la cua. Si volem un contracte hem d'esperar 3 anys a tenir papers. És una de les nostres lluites principals.

Amb quina situació es troben les associades al sindicat habitualment?

Totes volem treballar en situació regular, amb els drets laborals garantits. I a més, volem que se'ns pagui justament en funció del treball que fem. Volem que ens respectin i cobrar el que ens pertoca, no menys.

Ens trobem sovint amb que, quan es demanen els nostres serveis, en principi es fa per netejar cases, per exemple, però després, pel mateix preu i sense contracte, hi entren feines extres com cuidar persones, treure a passejar gossos i un llarg etcètera. Això són tasques no reconegudes, no retribuïdes, en molts casos, i hores extres.

A més, també que tenim companyes que pateixen maltractaments, abusos i agressions sexuals a l'espai de feina.

De quina manera s'ha agreujat aquesta situació preexistent amb el confianament?

Moltes ens hem quedat sense feina d'un dia per l'altre. La situació és més greu que la que ja teníem abans. Si no anem a treballar, no cobrem. Aleshores ni mengem, ni podem pagar el lloguer, ni podem enviar diners a casa. I si anem a treballar a les llars, ho fem amb la por de ser contagiades.

La vostra feina és tenir cura d'altres persones. I de vosaltres, qui s'en cuida?

Nosaltres mateixes. Nosaltres no tenim dret a subsidi, som un col·lectiu invisible i precari. Per això hem creat el sindicat, per cuidar-nos entre nosaltres i els nostres fills i filles. Hem engegat una campanya solidària perquè si no podem anar a treballar, ens hem de mantenir.

Del sindicat, moltes heu perdut la feina ara?

Les persones que mantenen la feina a les llars on treballen són poques avui. En general, ens han enviat a casa per estalviar pagar els nostres serveis i per la seva seguretat. Crec que ara les famílies estan veient la feina que fem cada dia quan no estan a les seves cases. No només són les hores i l'energia, sinó que s'evidencia que donem amor i cures, en molts casos.

Heu fet una crida per abastir-vos de productes de primera necessitat. Com la coordineu?

Nosaltres no tenim estalvis. És complicat ara que la gent surti a portar menjar a un punt de coordinació d'abastiment d'aliments, així és que ara hem decidit facilitar un número de compte (ES95 0081 7710 0300 0191 1101 ). A banda d'aliments, necessitem pagar lloguers. Per ara hi ha poques donacions i ens fa patir perquè ens calen recursos per a nosaltres mateixes i per enviar a les nostres famílies.

Us trobeu en una situació urgent?

Ara som nosaltres les qui necessitem la col·laboració ciutadana. Hi ha gent molt bona, d'una banda, que ens ajuda. Ja hem passat molts dies sense feina i no sabem fins quan durarà la situació crítica.