Francina Martí: "Aquesta crisi ha posat a la llum les desigualtats que patim en el sistema educatiu"

Com us ha afectat el COVID-19 i com esteu vivint aquesta situació?

Tot ha passat molt de pressa i hem hagut de reaccionar sobre la marxa! Mestres, infants i famílies ens hem hagut d’adaptar a aquesta nova situació a marxes forçades. Aquesta crisi ha posat a la llum les desigualtats que patim en el sistema educatiu, cosa que ja sabíem, però que ara s’han fet més evidents.

Quines són aquestes desigualtats?

S’ha vist que els educadors, les famílies i la societat no compartim la mateixa visió dels que ha de ser l’educació. Per una gran majoria l’escola té un objectiu purament de transmissió de coneixements, i la preocupació més gran és la por de “perdre el curs”, i una concepció de l’avaluació merament quantitativa, com un llistó que medeix qui arriba i qui no arriba per saltar d’un curs a un altre.

Una altra part de la comunitat posa l’èmfasi en l’avaluació com un acompanyament per assolir els objectius d’aprenentatge de l’escola: aprendre a viure junts, fer ciutadans que tinguin els coneixements que els permetin pensar per ells mateixos, aprendre a conviure malgrat les diferències i fer una escola que permeti disminuir les desigualtats socials.

Quines conseqüències té pels infants i joves no tornar a escola fins el proper curs escolar?

La preocupació més gran de la comunitat educativa no està tant en la idea que els infants i joves hagin de recuperar el temps perdut, que hagin de recuperar coneixements, perquè això es pot fer més endavant sense problema, sinó que preocupa que es desenganxin de l’escola, que es desvinculin de l’aprenentatge, sobretot els més grans que no troben sentit en el que proposa l’escola.

Com pot repercutir aquesta situació en els i les adolescents?

Per alguns adolescents, especialment, la tornada a les rutines escolars serà molt dura. Per altra banda, hi ha molts infants i joves, que aquests dies continuen vinculats a l’escola i que viuen aquest període, amb moltes ganes de tornar-hi.

Aquests dies molts han valorat molt més el que l’escola suposa per a ells, tant com a espai socialitzador, com un lloc on passen coses interessants per a la seva vida present. Per això el proper curs l’afrontaran amb moltes més ganes! Els educadors hem de continuar treballant amb l’objectiu que cap infant i jove se’n desvinculi.

De quina manera ha afectat a professorat i pares i mares?

Tant les famílies com el professorat, hem viscut moments de desconcert. Hem hagut d’adaptar-nos a nous rols i noves maneres de fer. Per a moltes famílies, entre les quals m’incloc, continuar treballant des de casa, mantenir la cura dels fills, les tasques domèstiques i vetllar perquè segueixin les tasques escolars, no està sent gens fàcil.

Tot i que sabem que els pares i mares no hem de fer de mestres, de vegades, els rols se superposen i costa trobar el punt d’equilibri. Pel que fa al professorat ha fet un esforç d’adaptació enorme, un procés continu d’assaig-error.

I això no ha de ser vist com un fracàs, ans al contrari, ens serveix per anar aprenent dia a dia, i sobretot per fer veure allò que és important per a un mestre, que no és només la transmissió de coneixements, sinó tenir una cura més personalitzada de cada infant i de vetllar perquè les ganes d’aprendre vagin en augment.

Com creieu que us ajuden les noves tecnologies en aquesta situació de confinament?

Les tecnologies ens estan ajudant molt en aquest confinament. Sobretot pel fet que faciliten una comunicació molt directa, i al més semblant possible al que seria el contacte personal. El fet de poder parlar, encara que sigui per telèfon, de tenir videoconferències, i veure’ns les cares fa que puguem estar en contacte i sentir-nos a prop els uns dels altres.

Les tecnologies, aquests dies ens estan ajudant a mantenir el vincle amb els infants i joves, que és el punt principal on hem de posar la nostra tasca educativa en aquests moments.

Quina serà la situació el curs vinent? Què haurà canviat?

En aquest moment no tenim certeses de com serà res el curs vinent. Haurem après a viure en un món encara molt més incert del que teníem, a no tenir seguretats. Si tornem a l’escola perquè tot continuï com havia estat, si el que fem és continuar amb les rutines que fèiem abans com si res no hagués passat, no avançarem.

Quin hauria de ser el model d'escola a partir d'ara?

Hem de treballar per construir una nova escola que posi el focus en les coses essencials: les persones i el món. En definitiva, una escola que ens ajudi a aprendre a viure amb els altres, a tenir respecte per la natura i el món on vivim.

L’escola hauria de ser l’espai principal per fer una societat més justa i igualitària, i això ho aconseguirem si fem persones que pensin per elles mateixes i si des dels poders públics es posa com a prioritat la construcció d’una escola pública d’alta qualitat.