Renda bàsica, independència econòmica i autonomia per a les dones

Des de la Fundació Surt han volgut aprofundir en què planteja la renda bàsica, així com en com milloraria la vida de les dones en situacions més vulnerables. Ho han fet amb un diàleg que s'ha retransmès en directe dimecres 20 de maig i que han deixat publicat perquè es pugui visualitzar.

La trobada ha comptat amb la participació de la Sira Vilardell, directora de Surt i vicepresidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya; el Daniel Raventós, doctor en Ciències Econòmiques, professor titular Sociologia la Universitat de Barcelona i president de la Xarxa Renda Bàsica; i la Nuria Alabao, llicenciada en Periodisme i doctora en Antropologia Social i Cultural i membre de la Fundación de los Comunes.

La Sira Vilardell ha començat per explicar que la renda bàsica és una proposta que pren força en un context de crisi com l'actual. Considera que s'afronta un repte sanitari i social a gran escala i que calen respostes no només immediates, sinó que abastin els pròxims mesos i fins i tot anys: "Les vulnerabilitats i desigualtats tenen una base estructural, que requereix respostes globals i sistèmiques, no només temporals o d'emergència".

Ha afegit que a Surt saben que les desigualtats estructurals impacten d'una manera molt clara en les dones. Vilardell afirma que són cada vegada més les persones que necessiten ajuts i prestacions per garantir la cobertura de les necessitats més bàsiques i que calen altres fórmules i l'equiparació de drets. Així, ha llaçat les primeres preguntes al Daniel Raventós sobre la renda bàsica.

Renda bàsica en contraposició als subsidis condicionats

Raventós ha començat explicant que el que planteja la renda bàsica s'entén perfectament comparant-la amb els subsidis condicionats, que són els que existeixen ara a totes les comunitats autònomes, i amb el que vol implantar el govern: l'ingrés mínim vital. Per solucionar-los cal plantejar davant l'administració alguna condició concreta (depèn de les comunitats autònomes). La renda bàsica, en canvi, és una assignació pública monetària, però incondicional i universal.

Ha afirmat que es pot demostrar matemàticament que aquesta mesura pot acabar amb la pobresa, almenys l'econòmica. Sabent que el 20% de la població era pobra en 2019, considera que seria una proposta força interessant. Raventós i la Xarxa Renda Bàsica consideren que amb una reforma de l'IRPF es podria finançar la seva proposta.

La Nuria Alabao ha plantejat que la sensació d'urgència que es té ara ha fet evident que calen mesures immediates. Ha recordat que s'ha fet amb treballadors/ores autònomes. Per què no amb les persones amb pocs recursos econòmics?

Més suport que mai

El Daniel Raventós ha assegurat que moltes persones que abans es mostraven reticents a la renda bàsica, amb la situació actual, han canviat d'opinió. De fet, ha explicat que acaba de rebre els resultats d'una enquesta que diu que una gran majoria de gent està a favor d'aquesta. Més dones que homes.

No té, però, l'esperança que el Govern s'ho plantegi: "Molts activistes socials i moviments socials i, en general la ciutadania, està defensant la renda bàsica. La societat està preparada per a moltes coses. Els que potser no estan preparats són els governs".

La renda bàsica com un reconeixement al treball de cures

Núria Alabao ha admès que dins el moviment feminista la renda bàsica era un debat obert i hi havia gent amb reticències. Amb aquesta crisi cada cop veuen més clar que pot afectar de forma positiva a les dones, ja que, els oferiria més capacitat de negociació: "Augmenta la nostra independència i fa que no hàgim de suportar les pitjors feines i les situacions de violència en la feina i en la llar". Afegeix que la independència econòmica és autonomia i que cal redistribuir els recursos.

Els darrers anys els feminismes estan reivindicant l'economia de les cures: "No rebutgem les cures, rebutgem fer-les com ens obliga el sistema". Alabao afirma que amb la renda bàsica les dones podrien decidir com volen tenir cura de les persones al seu voltant. Podrien triar. Ha recordat que durant aquests mesos hi ha dones que estan cuidant dels familiars depenents i de les criatures. A més, hi ha hagut moltes persones que han passat la malaltia a casa i que han estat cuidades a les seves llars, amb situacions força complicades.

Alabao planteja la renda bàsica universal com un reconeixement al treball gratuït: "Sense aquesta feina no se sustenta res, tampoc el capitalisme. Hi ha feines que no es reconeixen com a feines. La renda no és un regal".

Raventós ha afegit que, de la mateixa manera que moltes feministes reivindiquen la renda bàsica, en el mercat laboral aquesta ampliaria molt el poder de negociació dels treballadors/ores.

Bretxa salarial entre homes i dones

Tant Raventós com Alabao han coincidit que la renda bàsica reduiria la bretxa salarial entre homes i dones. Alabao explica que la bretxa és menor en els estrats socials més alts. En canvi, si s'ha reduït en les classes més baixes, ha estat perquè s'han precaritzat les condicions de treball dels homes. 

Raventós ha recordat, però, que la renda bàsica és una de les mesures de la política econòmica. A més, caldrien altres per millorar la situació. 

Què passaria amb els serveis públics?

El diàleg ha acabat amb una ronda de preguntes, on, entre altres, s'ha fet una consulta sobre què passaria amb els serveis públics en cas que hi hagués una renda bàsica universal.

En aquest sentit, els dos ponents han estat contundents: la renda bàsica no és a costa de l'educació o la sanitat pública. Consideren que l'estat del benestar s'ha d'ampliar i que la renda bàsica ajudarà a lluitar amb més força per aconseguir-ho.