Carme Ferrer: “El reequilibri territorial seria l’escenari desitjat i més sostenible”

La crisi sanitària provocada per la Covid-19 sembla que ens portarà cap a una nova manera de viure i interactuar amb els municipis. Però, com s’adaptaran les ciutats a aquest nou paradigma? Hi haurà un increment del nombre de persones que marxen de les ciutats per instal·lar-se en zones rurals? Està el territori preparat per a un reequilibri territorial?

De tot plegat, n’hem parlat amb l’Associació de Micropobles de Catalunya.

Quins canvis preveieu que es produiran en els petits municipis?

És complicat fer un pronòstic d’aquests canvis. En qualsevol cas sembla que aquesta nova normalitat està fent replantejar el dia a dia de moltes persones i aquests nous plantejaments passen per un canvi de vida lluny de les grans urbs i massificacions.

Són moltes les veus que aposten per aquest canvi de model territorial on les ciutats es convertiran en espais per treballar i no per viure-hi. Què en penseu?

A l’hora de la veritat ja veurem com va tot plegat perquè a la pràctica no és tan fàcil, el canvi  depèn de molts factors.

Penso que les ciutats seguiran sent llocs on viure i treballar, el model de ciutat ofereix moltes opcions en tots als àmbits i tot en un únic espai i aquesta comoditat la gent la valora i prioritza a l’hora de triar on volen viure.

Seria positiu un èxode de població de la ciutat a zones rurals que equilibri, en certa manera, els percentatges de població al llarg del territori català?

Aquest seria l’escenari desitjat i més sostenible, el reequilibri territorial.

Considereu que els petits municipis estan preparats per a aquest reequilibri?

Són els nous habitants els que han de tenir clar on van a viure i sospesar els factors positius i negatius referents a aquest fet.

En qualsevol cas els micropobles hem de garantir, com a qualsevol altre habitant, els serveis bàsics i seguir treballant per oferir serveis alternatius i que a la vegada siguin sostenibles per als nostres municipis i no càrregues difícils de gestionar. Amb això vull dir que els micropobles tenim molt a oferir però hi ha aspectes i serveis que es donen a les ciutats que per la nostra mateixa idiosincràsia ens és impossible d’oferir i assumir.

Posats a especular, com s’hauria d’adaptar el territori per cobrir les noves necessitats?

És difícil de contestar. Als micropobles ens cal estar atents per tal de poder confeccionar, promoure i incentivar polítiques efectives per tal d’atendre aquestes noves necessitats que puguin aparèixer.

A causa de la situació que estem vivint, enguany es preveu un increment significatiu del turisme de proximitat. Estan els petits municipis i les zones rurals preparades per rebre més turistes del que seria habitual?

El sector turístic ja s’està preparant i ideant accions per tal de poder atendre a totes aquestes persones que de bon grat ens vulguin visitar i oferir-els-hi el millor de cada territori.

Amb l’arribada del turisme, hi ha temor a un increment dels contagis en aquestes àrees?

Bé no només amb l’arribada del turisme, aquest temor hi és també amb l’arribada dels ocupants de les segones residències. En aquest cas cal apel·lar a la nostra corresponsabilitat individual per tal d’evitar aquests contagis.