La tornada als teatres: entre l'expectació i la incertesa

"Si recuperem el pols de la cultura, de les arts en viu, recuperarem també el pols en la societat". Aquesta afirmació és de la Susana Lloret, presidenta de l'Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya (CIATRE), una asseveració que concorda amb la convicció dins del sector de la cultura, i més concretament de les arts escèniques, a més de gran part de la societat, de la necessitat i la importància de reprendre l’activitat cultural per recuperar la normalitat en tots els àmbits.

La il·lusió i les ganes de tornar hi són, han estat tres mesos que sense cultura en viu s’han fet llargs. “L’estat d’ànim de les companyies és bo, la gent té ganes de tornar a pujar a l’escenari, de recuperar la normalitat, no hi ha sensació d’haver fet una passa enrere en aquest sentit”, diu Lloret. No obstant això, hi ha l’ombra raonable del dubte sobre com aniran els següents mesos sota les condicions que des de les administracions s’imposen per obrir les sales.

“Hi ha una sensació d’incertesa, de no saber com serà la tornada, amb molts dubtes de com fer les coses”, explica la directora de CIATRE, que, en tot cas, assegura que, de mica en mica, aquesta sensació s’esvairà. “Es van establint protocols i dinàmiques de treball”, manifesta, fent referència així a les informacions i indicacions, per assegurar una reobertura segura, que des de les administracions es fan arribar als actors afectats del sector.

La clau està en l’equilibri que s’ha de trobar entre mantenir la seguretat de tots els artistes i treballadors de les arts escèniques, així com la del públic, i assegurar el bon funcionament de l’activitat. “Trobar aquest equilibri perquè això sigui possible és el més complicat actualment”, explica Lloret.

Extremar les mesures de seguretat i higiene

Una de les condicions més destacables amb les quals les sales han d'obrir les portes és l'aforament limitat, el qual s'anirà ampliant depenent de la fase en la qual es trobi el municipi. S'haurà de mantenir la distància entre els assistents, el que comporta tenir butaques lliures, tot i que els grups que convisquin junts al mateix domicili podran seure l'un al costat de l'altre. També es mantindrà la distància entre els espectadors i l'espai escènic.

Tant el públic, com els treballadors, hauran de portar mascareta, i tindran al seu abast diferents punts per netejar les mans, com ara dispensadors de gel hidroalcohòlic. "Haurem d'extremar les mesures de seguretat i higiene perquè el públic pugui sentir al màxim l'experiència teatral, que té una part de col·lectiu i de trobada com a punt indestriable", manifesta la Marina Marcos, vicepresidenta de sales de proximitat d'ADETCA i gestora d'El Maldà.

"Haurem d'estar molt atents al que són les entrades i sortides de públic, aquells moments en què puguin haver-hi concentracions de gent, fer respectar les distàncies, intensificar les accions de neteja, assegurar al màxim la seguretat dels artistes a sobre de l'escenari... Hem de trobar-nos perquè el teatre sigui possible, no volem perdre això de vista ni desnaturalitzar la nostra activitat", explica Marcos.

Per part dels artistes, tal com assenyala Lloret, encara no hi ha una premissa clara. "De moment s'està treballant amb l'ús d'EPIs als assajos, en la mesura del possible", manifesta. En cas de no ser possible, s'ha de mantenir la distància de seguretat i intentar adaptar les obres al màxim per evitar el contacte físic, explica la presidenta de CIATRE. "Crec que per sobre de tot hi haurà un sentit de responsabilitat en l'artista en saber que s'ha de cuidar i protegir, i mantenir les mesures sanitàries que ens indiquen", afegeix.

El públic, l'essència del teatre

Per a no perdre la connexió amb el públic, gran part de les companyies, així com els recintes, han volgut mantenir aquest contacte amb la gent facilitant obres de teatre, i altres espectacles, a través d'internet perquè els espectadors poguessin seguir gaudint d'aquest art de manera telemàtica durant el confinament. No obstant això, l'essència del teatre és aquest contacte amb el públic.

"El teatre necessita de la gent, del públic. Hem estat treballant uns mesos per oferir un teatre diferent. Sense perdre aquest camí, perquè potser té un recorregut, no volem deixar de banda que el teatre és un espai de trobada i de comunitat", assenyala Marcos.

A banda d'això, és evident que l'aforament reduït no va a favor en cap sentit, ni quant al nombre d'ingressos, ni en la connexió que poden tenir amb els artistes. De fet, la vicepresidenta de sales de proximitat d'ADETCA explica que, amb un 30% de l'aforament, "les sales privades de teatre són absolutament inviables, no podem demanar a les companyies, als nostres treballadors, que tornin a treballar quan no els podem assegurar que tindran una retribució per aquesta feina".

En canvi, Marcos explica que el teatre públic està fent un pas més, i el posa d'exemple. "Som molt conscients que no volem seguir allunyats dels nostres espectadors, i que la complicitat amb el públic és vital per la nostra activitat", insisteix. En tot cas, afirma que entenen que si això és una mesura necessària per assegurar que el públic estigui segur i evitar contagis, "doncs evidentment estarem disposadissims a col·laborar-hi".

La reducció del nombre d'espectadors també afecta els artistes, ja que les sensacions que rebrà per part del públic seran diferents. "El més bonic del directe és escoltar el públic, el perceps, no és el mateix una platea plena que amb seients buits", explica Lloret. Manifesta però que és quelcom que els artistes poden superar si aquestes mesures són una garantia de seguretat pel públic.

Afectació del confinament

Tant Lloret com Marcos coincideixen en el fet que aquesta situació ha tingut afectació en la cultura, de la mateixa manera que l'ha tingut en la resta de sectors. No obstant això, la gestora d'El Maldà recorda que el sector ja partia d'una situació molt delicada. "Tenim un teixit molt fràgil que acaba de rebre una patacada immensa", lamenta Marcos. Després d'aquest cop dur, el sector està tractant de sobreviure alhora que intenta esbrinar com anar tornant a reobrir els espais, retrobant-se amb el públic i reprendre la feina.

Molts dels espectacles s'han pogut reprogramar a una tardor que promet estar plena d'activitat culutral, si tot evoluciona correctament. "El que estem intentant és treballar a partir de la temporada vinent. La nostra intenció, i el que ens agradaria sempre que es pugui fer amb seguretat, és obrir a partir del setembre amb el 100% de l'aforament", manifesta Marcos.

En la mateixa línia s'expressa Lloret, que assenyala que, no només el sector ha quedat parat, sinó que s'ha d'afegir la incertesa que ha suposat no saber que passaria. "Ha estat un xoc molt important inicialment bastant traumàtic, ho ha estat a nivell social, a nivell cultural i a nivell laboral", explica.

No obstant això, la llum que assenyala que arriba al final de la crisi sanitària es comença a veure, quelcom que repercuteix clarament en la resta de sectors. I això és motiu de joia. "La cultura és important per a tots i necessitem recuperar la confiança de la gent, que torni als teatres. Penso que socialment ho necessitem tots també una mica", manifesta Lloret. Ara més que mai, el sector de les arts escèniques necessiten que el públic, més que mai, confiï.