Laia Porta: "La candidatura a patrimoni de la Unesco és una forma de seguir treballant per la cultura raiera"

La candidatura dels raiers a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco va fent passes de mica en mica abans de presentar-la al comitè d'experts encarregat d'avaluar una proclamació que seria tot un reconeixement per l'ofici del transport fluvial de fusta mitjançant rais. Parlem amb la Laia Porta, secretària de l'Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa i a la vegada secretària de l'Associació Internacional de Raiers, per parlar d'aquesta oportunitat i de l'estat actual d'aquest antic ofici.

Quina és la missió de l'associació?

L'Associació va néixer el 1979 quan un grup de persones de la Pobla de Segur, entre elles algun raier, van decidir que aquest ofici no es podia perdre de la memòria i van crear-la. La missió de l'Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa és preservar i difondre la cultura raiera.

És un ofici molt important a les nostres contrades anys enrere, fins al moment que es van construir les carreteres i les preses als embassaments. Difonem la cultura popular de raiers, la mantenim i fem que els coneixements passin de generació en generació.

Quin és l'estat actual de l'ofici de raiers?

Actualment, l'ofici de raiers a les nostres contrades està perdut. A principis del segle XX es començaren a construir preses i salts d'aigua per aprofitament hidràulic i posterior obtenció d'energia elèctrica i aquests salts impedien la circulació dels rais. D'aquí en endavant ja es feia el transport per carretera.

Quina és la seva història?

Ens trobem davant d'un ofici que ve de lluny per fer el transport fluvial de fusta. La fusta era i és imprescindible per a la construcció. Antigament quan no teníem carreteres, l'únic mitjà de transport era el riu.

Els primers textos de raiers catalans a les ribes del riu Noguera Pallaresa els trobem a la segona meitat del segle XVIII, tot i que se sap que l'ofici ja s'anava fent unes segles abans.

Com es feia?

Els raiers transportaven la fusta lligada i fent-ne una embarcació alhora. La fusta era tallada als boscos pels picadors, seguidament estirada pels tiradors amb els cavalls des de les parts més altes de les muntanyes fins a la vora dels rius, i els raiers empenyien la fusta riu avall (barranquejant) ajudats per una ganxa fins al moment que el riu ja era navegable i podien construir el rai.

La fusta es baixava per ser venuda cap al Segre i cap a l'Ebre. Un cop a destí els raiers tornaven cap a casa caminant (espardenyant).

On se segueix practicat aquest ofici i quanta activitat tenen comparats amb els raiers catalans?

Que tinguem constància des de l'Associació Internacional actualment no hi ha cap lloc que es mantingui l'ofici.

Aquest patrimoni s'ha mantingut viu entre els més joves?

Els joves hem seguit la tradició sí. D'ençà que es va crear l'associació de la Pobla de Segur el 1979, ha anat passant de generació en generació. Als inicis de l'associació encara hi havia algun raier, que són els que van ensenyar l'ofici, i aquest ofici ha anat passant. Per sort sempre tenim jovent amb ganes d'aprendre i implicar-se amb raiers: es va preservant i mantenint la tradició.

Recentment s'ha celebrat la diada dels raiers. Quina valoració en feu?

Fem una valoració molt positiva. A causa de la Covid-19 ens vàrem veure obligats a fer una festa simbòlica. En un primer moment ens vàrem plantejar anul·lar-la del tot, però veient com avançava la situació vàrem fer quatre actes. Tot i ser una festa adaptada a la situació que estem vivint, els espectadors van poder viure com els altres anys la festa dels Raiers.

L'Espardenyada, que és una cursa que es va caminant o corrent, la vàrem fer virtualment; un espectacle de tarda pels carrers del poble amb el show del Quimet Raier; uns focs artificials que es podien veure des de qualsevol punt del poble; i el diumenge vam poder fer baixar un rai pel Noguera Pallaresa. A continuació es va fer el tradicional arròs, però aquest any era per emportar.

Es parla de la candidatura dels raiers a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Com va sorgir aquesta aspiració?

Ja fa molts anys que des de l'Associació Internacional de Raiers va sorgir aquesta idea. L'ofici de raier existia a més de quaranta països d'arreu del món. Actualment a l'Associació Internacional som una quarantena d'associacions europees, tot i que fora d'Europa també existeixen. Presentar la candidatura a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco és una forma de seguir treballant per la cultura raiera, per continuar la difusió i el coneixement de l'ofici a les properes generacions. 

Què representaria aquesta proclamació?

Significaria una alegria enorme per a tots els raiers. Que la nostra passió sigui patrimoni de la Unesco, és un reconeixement mundial als raiers. Entrar a formar part d'aquesta llista de patrimoni farà que la història dels Raiers perduri per sempre més. Fou un ofici molt important i molt dur, i això seria un reconeixement enorme per les persones que duien a terme aquesta feina. També per tots aquells que hem continuat la tradició mantenint-la viva.