ACNUR presenta un informe sobre el malson que viuen les persones que migren cap a Europa

“En aquest viatge, a ningú li importa si vius o mors”, es titula l’últim informe de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), que parla sobre l’abús, la protecció i la justícia a les rutes que van des de l’est i l’oest d’Àfrica fins a la costa mediterrània del continent.

Es tracta d’un problema que ha passat desapercebut els últims anys, després que les xifres de persones que creuen el mar Mediterrani des de Líbia s’hagi reduït des de mitjans del 2017. Però des de l’ONU, amb motiu del Dia Mundial contra el Tràfic d’Éssers Humans, han volgut centrar-hi l’atenció.

Per elaborar aquest document, l’agència per als refugiats ha entrevistat a 16.000 persones que han sobreviscut a aquest trajecte. Aquests testimonis proporcionen diverses dades sobre les violacions dels drets humans que es produeixen en aquests viatges i identifiquen qui són els principals responsables. 

El crim, la causa principal de les morts

Una de les xifres més xocants que recull l’informe és la mitjana estimada de setanta morts al dia durant els últims dos anys. Aquests càlculs s’han fet a partir de les 2.204 morts que han documentat els supervivents entrevistats, la meitat de les quals van ocórrer els anys 2018 i 2019.

A més, a la ruta del nord, el 92% d’aquestes morts estan relacionades amb crims. Un percentatge similar al de la zona orient i la Banya d’Àfrica. En canvi, a la zona occidental aquest percentatge disminueix al 27%, ja que, allà, la inanició, la deshidratació i la dificultat per accedir als medicaments o cures és el principal motiu de mort, amb un 43%. Un altre 13% mor per tortura i abús físic, un percentatge baix tenint en compte que vuit de cada deu persones que arriben a Líbia denuncien haver patit un tracte inhumà.

"Els homes, dones, nenes i nens que sobreviuen, queden sovint afectats amb trastorns de salut mental, que poden durar molt de temps, a conseqüència dels traumes viscuts", 

La zona més letal del camí al nord de l’Àfrica inclou el nord del Níger, el Txad, el sud d'Algèria, Líbia i Egipte. Gairebé un 60% de les morts van ocórrer en les 20 rutes de la zona. I un altre 38% té lloc a la ruta oest, a Nigèria, Burkina Faso, Mali i altres països.

Una altra zona que han assenyalat els supervivents entrevistats és el desert del Sàhara i les regions de Sabha, al sud-oest de Líbia, Trípoli i Bani Walid (Líbia), Agadez (Níger), Tamanrasset (Algèria) i Bamako (Mali). 

L'informe inclou frases molt dures dels testimonis, com el d'un home que va creuar el desert del Níger a Algèria:

"Si punxes un pneumàtic al desert, és difícil canviar-lo a la sorra; el gat s'enfonsa. Per tant, van usar un migrant que no tenia prou diners per pagar el trajecte. Aquest home va ser utilitzat com a suport per al gat per evitar que el cotxe no s'enfonsés a la sorra. Aquest home no va suportar l'esforç i va ser abandonat allà per morir. Van forçar a un amic meu que matés al seu amic amb un ganivet perquè no tenia diners per donar-los-hi. Si les dones no tenen prou diners, les violen davant de tot el món".

Abusos sexuals

Un altre testimoni impactant d’aquest informe és el d’una dona eritreana que va ser víctima de múltiples violacions durant el seu viatge.  "Deixem Eritrea a principis de març i va haver-hi tres joves que van viatjar amb nosaltres, però no sabíem qui eren. Quan vam arribar a la frontera, el contrabandista va trucar a algú i els va dir que vinguessin amb un cotxe. Van venir tres homes i ens van demanar que pugéssim i, immediatament, el nostre contrabandista va desaparèixer”, comença el seu relat.

“Ens van embenar els ulls i ens van portar a una casa on van començar a colpejar-nos. Ens van demanar que truquéssim a les nostres famílies, exigint més de 6.000 dòlars. Les nostres famílies van dir que no podien pagar els diners. La meva amiga i jo estàvem lligades i vam ser violades davant dels joves. Van continuar fent això durant cinc dies”, segueix la història.

Però aquesta vegada va haver-hi un final feliç: “Una nit la meva amiga i jo vam demanar sortir a respondre una trucada de la naturalesa i saltem ràpidament un mur. Els traficants ens van perseguir però vam trobar un gran arbre on ens vam amagar durant diverses hores. Vam caminar descalces perquè els traficants ens havien tret les sabates. Vam estar molt espantades. Van estar caminant un dia sencer abans d'arribar a una granja on una parella va sortir de la casa i ens va acollir. Ens van donar menjar i també aigua i sabó per banyar-nos".

Aquest testimoni és un dels molts que s’han recollit a l’informe d’ACNUR sobre l’ús de la violació, l’abús i la discriminació sexual de forma sistemàtica a les rutes cap a la costa mediterrània de l’Àfrica. 

Una de cada deu persones entrevistades -més de la meitat, dones- ha reportat més de 6.000 casos de violència sexual durant el seu viatge. Una xifra que, segons L’agència de l'ONU per als refugiats, està molt per sota del nombre real de casos violència sexual en aquestes rutes.

Tal com indiquen des d’ACNUR, el 45% dels agressors són traficants de persones, el 19% policies i forces armades dels països que travessen i el 10% són desconeguts, grups violents, màfies locals i altres migrants. Pel que fa a abusos sexuals, Líbia és la zona on es registren més casos. 

Segons l’enquesta, hi ha hagut més de 4.400 casos de violència física presenciats per 2.883 de les persones entrevistades i 291 casos de segrest documentats per 171 testimonis.

Pots consultar l'informe complet en aquest enllaç.