Michela Ranieri: “No tots els infants tornaran a l’escola en les mateixes condicions”

La Covid-19 i el confinament han provocat una crisi a tots nivells i a escala global que, a més, ha fet perillar un dret fonamental com és el de l’educació. Segons Save the Children, uns 1.600 milions de nens i nenes no han anat a l’escola durant aquests últims mesos, el 90% del total de tot el món, a causa de les mesures que s’han establert per frenar la propagació del virus. Però, a més, uns 9,7 milions d’infants a tot el món podrien no tornar a les aules quan la situació ho permeti.

Parlem amb Michela Ranieri, experta en política exterior i acció humanitària de Save the Children. 

Per què hi ha infants que podrien abandonar l’escola de forma definitiva?

En primer lloc, perquè hi ha hagut una pèrdua d’ingressos a les famílies i això ha suposat que molts nens i nenes hagin hagut de començar a treballar per dur ingressos a casa. És molt probable que quan tornin a obrir les escoles aquests infants no tornin a les aules, sinó que segueixin treballant. També està el tema de les cures, que sol recaure en les nenes. Aquestes són les que, en contextos de crisi, es queden a casa cuidant familiars, persones grans o germans, i això fa que tinguin menys possibilitats de tornar a l’escola quan obrin els centres.

No és l'únic risc que afecta les nenes.

No, el fet d’estar a casa i no poder anar a classe suposa altres riscos. D’una banda, la violència dins la llar, la violència de gènere. Però també creix el risc de matrimoni en famílies que veuen el fet de casar les seves filles com una forma de treure una mica de pes a l’economia familiar. En molts països, el fet de casar les filles implica també un retorn econòmic per a la família.

 

Així, la crisi provocada per la pandèmia ha afectat més les nenes.

Sí. Un altre perill al qual estan exposades és el fet de quedar-se embarassades a causa de la violència sexual que puguin patir durant el confinament o pels matrimonis als quals són sotmeses. Per a les nenes embarassades, tornar a l’escola és molt complicat. En molts països estan estigmatitzades, inclús en alguns casos a escala nacional hi ha una prohibició per a les nenes embarassades de poder assistir a classe.

No anar a l’escola incrementa les possibilitats de patir algunes d’aquestes conseqüències perquè l’escola és també un ambient protector, tant per a nens com per a nenes. A més, i en relació amb els embarassos, és un lloc on reben educació sexual i suport en temes de salut sexual i reproductiva, oferint-los mètodes per protegir-se i evitar embarassos precoços.

 

Anar a l’escola va més enllà d’anar a un lloc a aprendre.

Sí. El fet de no anar a l’escola no significa només que vagin a perdre la seva educació. L’escola ofereix molt més als nens i nenes. D’una banda, aquesta protecció. Es difon informació important perquè els nens estiguin protegits, hi tenen referents que poden ser els professors i professores, s’hi poden detectar casos d’abús o violència dins la llar i això permet activar mecanismes de protecció. I les escoles també són importantíssimes en l'àmbit de la nutrició: milions d'infants hi reben l’únic àpat diari de qualitat. 

 

I què ha passat amb la nutrició dels infants que no han pogut anar a l’escola? S’ha vist vulnerada la seva seguretat alimentària?

Tot això s’ha perdut quan les escoles han estat tancades a causa del coronavirus. A més, la pèrdua d’ingressos de les famílies ha pogut incrementar el problema de desnutrició. Això pot passar desapercebut però és molt important, perquè un infant desnodrit té també moltes més possibilitats de posar-se malalt i, en el cas de la Covid-19, de patir pitjors efectes en cas de contraure-la. 

Com heu actuat en aquests casos?

Des de Save The Children hem demanat que els nens continuessin rebent l’alimentació que se’ls proporcionava a l’escola també estant a casa confinats. Per exemple, ho hem treballat a Guatemala, el país d’Amèrica Llatina i el Carib amb pitjors taxes de desnutrició infantil i el sisè a tot el món amb pitjors indicadors, arribant al 80% en algunes zones rurals. Allà hem treballat amb el Ministeri d’Educació perquè l’alimentació de les escoles se seguís proporcionant a les llars.

 

En aquesta situació, què passa quan al factor de la pobresa se suma un context de conflicte armat?

En les situacions de conflicte tenim països que ja estan en una crisi, on en molts casos els sistemes educatius i de salut han patit uns danys enormes a causa dels conflictes que fa anys que estan actius. Allà, els nens i nenes també tenen un perill afegit al fet de no anar a l’escola i és que les seves escoles puguin ser utilitzades durant el confinament per part de les forces armades, amb el risc de ser atacades i destruïdes. També s’han utilitzat els centres escolars com a centres de quarantena, de tractament de malalts de Covid. 

I després hi ha una altra qüestió: el reclutament per part de les forces armades de nens i nenes aprofitant que no estan anant a l’escola i que la situació econòmica a les llars ha empitjorat per la impossibilitat dels pares de treballar a causa del confinament. Per exemple, la Coalició contra la vinculació de nenes, nens i joves al conflicte armat a Colòmbia (Coalico) ha estimat que durant els cinc primers mesos de 2020 s’han donat 128 casos de nens i nenes reclutats per grups armats, un increment del 113% respecte al mateix període de l’any anterior.

 

Què passa en el cas dels nens i nenes refugiats o desplaçats?

La situació és molt més greu perquè aquestes persones en molts casos viuen en campaments on és pràcticament impossible mantenir les distàncies de seguretat i les mesures higièniques per frenar el virus. Fins ara no hem conegut grans brots en camps de refugiats però estem molt atents, ja que en el cas de Bangladesh, per exemple, un brot en un camp seria catastròfic perquè és impossible mantenir les distàncies i mesures simples com la rentada de mans.

I en el cas de l'educació d'aquests infants?

En aquests llocs els infants estan sense rebre l’educació que se’ls proporcionava dins dels camps o a través dels programes que els països haguessin posat en pràctica per proporcionar-los una educació. Ara és molt complicat arribar a ells a través dels programes alternatius que s’han establert perquè en molts casos s’han utilitzat plataformes en línia.

 

L’accés a l’educació a través de mètodes alternatius no presencials deu ser un repte en general.

Sí. Per això recomanem als països que proporcionin mètodes alternatius per arribar als nens que no tenen accés a la tecnologia, tant pel que fa als mitjans físics com tauletes, mòbils o ordinadors com a l’accés a Internet. A través, per exemple, d’un suport en paper, amb molt de compte per respectar les mesures de seguretat. Un altre mètode que funciona molt en països i zones on no arriben altres mitjans és la ràdio. L’educació via ràdio és quelcom que pot arribar a molts infants que no tenen altres mitjans per poder accedir a l’educació.

 

I més enllà dels mitjans d’accés, no tothom té les mateixes condicions a casa a l’hora de poder estudiar. Com ha afectat el fet de no anar a l’escola en aquest sentit? 

Aquesta crisi ha posat de manifest les desigualtats en matèria d’accés a l’educació. Ho veiem també en països com Espanya, on els nens i nenes en situació més vulnerable no tenen les mateixes oportunitats que altres nens en llars més afavorides. Perquè més enllà del mètode o de l’accés a la tecnologia està el suport que puguin rebre de les seves famílies. Hi ha llars on els pares i mares són analfabets, com passa a les comunitats indígenes o a les parts més pobres de molts països, i no poden ajudar els nens amb els estudis o els deures.

Així, s’ha de tenir especial consideració i també que un cop tornin a l’escola se’ls hi doni el suport que necessiten per poder recuperar aquest temps i fins i tot el retrocés que hagin pogut patir pel fet d’haver estat sense rebre educació ni el suport que necessiten per poder estudiar. No tots els nens tornaran a l’escola en les mateixes condicions.

 

D’altra banda, que ha passat amb el personal docent? Quina és la seva situació a zones més crítiques?

Estem treballant a la gran majoria de països no només per donar suport als infants, sinó també al personal docent. En molts casos, els professors no tenen els mitjans per proporcionar l’educació a distància ni tampoc la preparació i la formació per fer-ho. Així, hem proporcionat formació també al personal docent a través de programes i materials que els permetin dur a terme la seva tasca educativa i fins i tot, en alguns casos, hem donat suport econòmic per al pagament dels salaris. 

"En molts casos, els professors no tenen els mitjans per proporcionar l’educació a distància ni tampoc la preparació i la formació per fer-ho"

Com estan afrontant els governs aquesta crisi educativa?

A Espanya hi ha hagut molt debat a l'entorn de l’educació, però hi ha altres països en què ha quedat en un segon pla. La resposta s’ha centrat en la salut o en donar suport des del punt de vista econòmic, però l’educació ha quedat al marge. Això és el que nosaltres estem denunciant, perquè correm el risc de perdre una generació sencera a causa d’aquesta crisi educativa sense precedents. 

En aquest context, no s'està invertint prou en l'educació? 

La qüestió econòmica és molt important. En el millor dels escenaris, molts països mantindran la mateixa inversió en educació, però no invertiran més com seria necessari. En aquest cas, hem calculat un dèficit de 77.000 milions de dòlars en despeses d’educació. Però hi pot haver països que inclús desviïn fons anteriorment destinats a l’educació a altres polítiques, i això seria catastròfic.

 

Quines mesures proposa Save The Children per donar resposta a l’emergència educativa global?

Demanem que hi hagi un pla d’acció per donar resposta a la crisi educativa, que es reconegui que hi ha una crisi i que els governs, les organitzacions internacionals i tots els actors rellevants s’uneixin per dissenyar un pla de resposta que no deixi ningú enrere. S’han de tenir en compte els col·lectius més vulnerables, com els nens i nenes indígenes o els infants amb discapacitat, i posar en marxa mesures per assegurar que no només es posa a disposició l’educació, sinó que realment estiguin aprenent. També s'ha de pagar de manera adequada als professors.

Tot això ha de ser finançat de manera adequada a escala nacional i també per part de donants a través de la cooperació i de l’ajuda humanitària. L’educació ha de ser una prioritat en els plans de resposta. Per últim, ha d’haver-hi un seguiment d’aquests esforços, que no es quedin sobre el paper.

 

És important que a l’hora de dissenyar aquest pla de resposta es faci des d’una perspectiva de gènere?

Sí. Hi ha d’haver una atenció especial a les nenes i les joves en aquesta tornada a l’escola o en l’educació a distància. En la majoria de països s’ha proporcionat l’educació a través de programes online i això no té en compte que en molts casos les nenes són discriminades a l’hora de poder accedir als mitjans tecnològics necessaris per poder rebre la seva educació. Per exemple, hi ha països en què està mal vist que una nena utilitzi un mòbil. Aquests elements cal tenir-los en compte per dissenyar unes polítiques de resposta que assegurin el dret a l’educació.

En el cas de la tornada a l’escola, les nenes poden patir discriminació, per exemple, pel fet d’estar embarassades. Cal crear programes específics perquè aquestes nenes puguin accedir a l’educació d’una manera que respongui a les seves necessitats. En definitiva, s’ha d’intentar aconseguir que les dificultats que hi pugui haver no impedeixin a aquestes nenes tornar a l’escola, tenint en compte que hi ha una desigualtat efectiva entre nens i nenes en aquest sentit.

 

Com ha afectat la pandèmia al treball de Save The Children en altres països?

En el cas dels programes d'educació, tot s’ha hagut d’adaptar per poder proporcionar-se online o a través d’altres suports. Hem treballat a molts països de la mà dels ministeris d’educació, que ens han contactat per ajudar-los a dissenyar els plans de resposta i posar en marxa formes alternatives d’educació. Save The Children ha estat proporcionant programes formatius a través de la ràdio o de la televisió i també ha donat suport en la distribució de materials en paper per a infants que no tenien accés a altres mitjans.

I pel que fa a Espanya?

Save The Children té programes de reforç escolar per a després de classe i ara ho hem adaptat tot a aquesta nova realitat. Així, a les famílies que hem detectat que no tenien mitjans per poder seguir les classes online se’ls han proporcionat tauletes i accés a Internet en aquells casos en què no en tenien a casa. A més, han comptat amb el suport dels nostres educadors per poder-los ajudar amb els deures i els seus estudis. Això ha permès que puguin seguir amb la seva educació.