Adrià López: “El canvi climàtic portarà problemes més greus per a la societat que la propagació de malalties”

Ratpenats.org és un nou projecte de ciència ciutadana que té com a objectiu estudiar les poblacions de ratpenats a Catalunya. Amb la coordinació del Museu de Ciències Naturals de Granollers, la plataforma compta amb la col·laboració de 200 persones voluntàries per a realitzar les tasques d'observació i exploració a les diferents coves on viuen aquests animals vertebrats. 

Durant el 2020, els ratpenats han sigut acusats de ser els propagadors del virus de la Covid-19 que ha provocat la pandèmia global que actualment viuen molts països a tot el món. En aquesta entrevista hem parlat amb Adrià López Baucells,  membre de l'equip d'investigació de ratpenats del Museu de Ciències Naturals de Granollers, per analitzar si les informacions sobre l'origen del coronavirus són certes o no estan demostrades.

A més, el canvi climàtic pot alterar les condicions de vida d'espècies autòctones i obligar-les a cercar nous espais més equilibrats amb les seves necessitats i nous ecosistemes per a poder sobreviure, amb el risc associat que la seva possible interacció amb éssers humans puguin derivar en altres malalties infeccioses per la prèvia eclosió dels seus hàbitats naturals. De tot això, en parlem amb Adrià López en aquesta entrevista. 

 

El canvi climàtic és un problema per a les espècies autòctones de ratpenats?

Se sap molt poc al voltant dels ratpenats. Se sap per exemple que hi ha espècies que estan incrementant la seva àrea de distribució perquè estan molt restringides a zones altes de muntanya. Es preveu que les colònies de ratpenats amb problemes d’hibernació, que s’aixequen abans d’hora. Això pot portat uns desajustos en els ecosistemes, per exemple amb els insectes que mengen, pot ser que no els trobin.

La temperatura és un problema que els pot afectar?

Cada vegada hi ha més onades de calor i les cries en són susceptibles. Hi ha episodis de mortalitat massiva, a Catalunya hem vist que quan hi ha onades de calor les cries no sobreviuen. Cal estar alerta perquè aquesta tendència es pot incrementar.

Les altes temperatures també poden afectar els seus hàbitats naturals.

Els ratpenats normalment baixen a zones humanes i amb la pujada de les temperatures pot ser que tinguin més dificultat per hibernar. Per exemple, el ratpenat de bosc necessita hibernar a coves que estiguin entre 4 o 5 graus de temperatura a tot l’hivern. Quan la temperatura puja uns graus, es poden morir.

L’acceleració del canvi climàtic pot facilitar la propagació de malalties infeccioses com la Covid-19?

Això és fals. S’ha dit molt però no hi ha una evidència científica robusta que digui que la Covid-19 vingui del ratpenat. El que se sap és que el virus de la Covid-19 té un antecessor comú amb un virus d’un ratpenat, però no té res a veure. És com si diem que els orangutans s’assemblen als humans. Aquestes teories han fet molt de mal a la conservació dels ratpenats, ajuden a empitjorar-la. He participat en un estudi internacional amb investigadors africans i asiàtics i no hi ha cap tipus d’evidència.

Els mitjans hem estès una idea que potser no s’ajusta del tot a la realitat?

Tot i que no hi ha cap mala intenció, les notícies volen i s’estenen ràpidament. Tenim la percepció que amb la Covid la gent mostra una por que ja venia d’abans. El ratpenat és un animal que no està ben vist: fa por, fa fàstic... El canvi climàtic portarà moltes malalties, no només la Covid-19.

Portarà el dengue, la malària, o altres malalties tropicals. A banda de malalties, també portarà problemes a l’agricultura, amb la quantitat d’aigua pels humans. És un problema tan massiu que parlar només de malalties és una mica irrisori. Els ratpenats, com altres espècies, són importants per a la natura.

A la vostra associació féu seguiment dels ratpenats. Quina és la vostra tasca principal?

Tenim dues vessants. La primera funció és la de tenir un control de les poblacions. Els ratpenats són un dels vertebrats que es coneixen menys, a diferència dels ocells. Són animals que viuen de nit. Juntament amb Anglaterra i França intentem veure fins a quin punt les poblacions disminueixen o augmenten. De les 30 espècies que hi ha a Catalunya, hi ha unes poques que estan incrementant, però hi ha vàries que sospitem que estan disminuint. Treballem amb 200 voluntaris i recollim aquestes dades amb un equip de científics que les analitzen.

Quina és la vostra segona vessant?

La segona funció se centra en l’educació i la sensibilització. Això ho treballem a través de les xarxes socials i del butlletí, donem a conèixer els detalls de la vida dels ratpenats.

Per què es diu que els ratpenats són els principals propagadors de virus cap a altres animals?

S’ha fet una bola de tot això. Es va dir que tenien un antecessor comú, com tenen altres mamífers, però no és una prova robusta. S’ha demostrat que les proteïnes d’adhesió del virus del pangolí són més similars al de la Covid-19. A més de la hipòtesi científica, el que ha ajudat a relacionar el ratpenat amb la malaltia és que és un animal susceptible de ser acusat. Són els malfactors fàcils.

Per què s’ha expandit tan ràpidament aquesta creença?

Perquè fan por, són nocturns, es coneixen poc i per la mala fama que tenen. Això ajuda al receptor a prejutjar. Si li dius a algú que un ximpanzé té una malaltia li costa més fer-se a la idea, perquè és agradable i ens assemblem molt. És molt fàcil que la idea sobre un ratpenat qualli perquè el públic no li té simpatia. No cal esforçar-s’hi gaire. La nostra feina és lluitar contra aquest prejudici i explicar les funcions bones.

Quines són les seves funcions positives?

El ratpenat és bo pel control de plagues agrícoles. Els agricultors estalvien milions d’euros gràcies als ratpenats que consumeixen insectes. S’ha demostrat al Delta de l’Ebre amb les plantacions d’arròs, als Estats Units amb les de cotó o a Àfrica amb la macadàmia. Els ratpenats ens fan aquest servei a tot el món.

Una altra funció és la de la producció de tequila. Aquesta és una beguda que es fa amb una planta que es diu agave, que només és pol·linitzada per ratpenats. Si no hi ha ratpenats, no hi ha agave, i si no hi ha agave, no hi ha tequila.

A més, els seus excrements són l’adob de més qualitat per a les plantes. El que hem de fer és intentar desmitificar les idees falses que diuen que els ratpenats tenen virus. És clar que en tenen, però com tots els animals. Aquí a Europa no interaccionen amb humans

I a altres països?

A països com Madagascar sí que hi ha una interacció directa perquè se’ls mengen. Tot el menjar que ingerim passa controls de qualitat per detectar virus i salmonel·les. A Àfrica això no passa. A Europa serien més perillosos els gats de carrer que els ratpenats, ja que interaccionem més amb ells i poden ser més fàcilment propagadors de virus.

Com es pot lluitar contra el canvi climàtic des del seguiment i la conservació d’espècies?

A nivell de conservació d’ecosistemes hi ha molts camins a millorar. El malbaratament de l’aigua n’és un. Hi ha rius que estan per sota del que toca. Lligat a l’aigua i als rius, tot el que són boscos de ribera o aiguamolls costaners estan en un estat deplorable. Aquests hàbitats acostumen a ser d’una importància vital per a moltes espècies i no es tenen gaire en compte.

A més, vivim en un món amb un sobre ús de pesticides i tenim una agricultura que no és respectuosa amb el medi ambient. Transformar aquestes pràctiques és capital, hauria de ser una de les prioritats. Això entra en conflicte amb el fet que som moltes persones i tenim un estil de vida que s’ha de rebaixar.

És una necessitat urgent canviar aquest estil de vida?

Crec que sense rebaixar el nostre estil de vida com a societat és molt difícil canviar la manera com gestionem els hàbitats. Hem creat unes necessitats que impliquen tractar el medi ambient d’una manera massa intensiva. Hem de canviar la nostra manera d’actuar, les nostres compres, el nostre sobre consum. Hem d’anar rebaixant l’estatus amb el qual estem acostumats a viure.