Alex Ovejero: "Des de Marea Verda demanem un Sant Adrià del Besòs amigable i saludable per a les persones"

La Marea Verda de Sant Adrià del Besòs és una entitat formada per veïnes i veïns del municipi que volen fer de la seva ciutat un lloc més saludable per viure. "Volem una ciutat verda i sense contaminació", diuen els membres d'una entitat que defensa la salut i benestar dels ciutadans i ciutadanes d'un dels municipis més afectats per la contaminació.

L'entitat es va formar quan un centenar de veïns i veïnes van detectar que la reforma del passeig de la Rambleta, a Sant Adrià del Besòs (SAB), incloïa la tala de més de 140 arbres, alguns de més de quaranta anys. Van decidir plantar-se i van començar a defensar que el projecte de remodelació no era el problema sinó les seves conseqüències. Així van començar a auto organitzar-se, amb l'ajut d'AireNet i StopCrematori. "Necessitàvem defendre allò que ens garanteix una millor qualitat de vida", manifesten.

Entrevistem a dos dels membres de l'entitat, l'Alex Ovejero i la Laura Valcarce, sobre les lluites que duu a terme la Marea Verda des que es va conformar el juny del 2019.

Quines són les lluites i reivindicacions més destacades en què heu participat des que es va fundar la plataforma?

Les accions s'han centrat en el replantejament de part del veïnat del projecte de la Rambleta. Hem fet difusió, hem informat i sensibilitzat a la població de SAB sobre la situació del medi ambient a les ciutats, els punts més conflictius, hem fet actes a la plaça de la Vila. Hem participat en entrevistes a mitjans de comunicació tant escrites com televisives. Hem coorganitzat una jornada sobre la conca del Riu Besòs a Ripollet arran de l'incendi de Montornès. S'ha fet una presentació en línia sobre sols contaminats al municipi.

També hem participat dels plens fent preguntes i elaborant al costat de forces polítiques mocions, preguntes, etc. Hem estudiat documentació a l'arxiu històric de SAB, hem fet entrevistes als veïns per saber com havia estat el passat industrial de la ciutat. Hem construït sinergies amb altres associacions com AireNet, StopCrematori, la plataforma en Defensa de les Tres Xemeneies i Impulsa la Mina. També tenim relació directa amb ecologistes en accions i altres associacions ecologistes de la conca del Besòs.

Com ha evolucionat la Marea Verda SAB? Heu notat el suport de la ciutadania de Sant Adrià?

Nosaltres, que no són més que veïnes i veïns de la ciutat, hem pogut experimentar des d'un primer moment el suport de la resta de la ciutat. Detectem que necessitem que ens informin per tal d'apoderar-nos per defendre el nostre ecosistema urbà. Encara com Marea no tenim cap forma jurídica. No vam voler "institucionalitzar" la Marea. La idea és no perdre aquest caliu de què entre totes i tots fem Marea. Tot i que pensem que algun moment arribarà la formalització del moviment veïnal.

Diversos estudis apunten a la zona del Besòs i Sant Adrià com una de les més afectades per la contaminació, per la central tèrmica i la incineradora Tersa, entre altres. Com està afectant això a la salut dels veïns?

Sobre l'afectació en l'àmbit científic, estem molt sols i sense recursos. No hi ha dades científiques que puguin corroborar que aquestes indústries tenen una inferència directa sobre la salut dels habitants d'aquesta zona. Però nosaltres no ens quedem en aquesta reflexió. Sabem que és el que emeten a l'aire perquè sabem i tenim proves de les seves males pràctiques. Tersa, per exemple, emet dioxines per la combustió de la brossa a menys de 850 graus C per tal d'estalviar-se en la factura del gas. Tenim mails d'ordres internes sobre això.

Tersa està denunciada davant la Fiscalia de Medi ambient per AireNet. Nosaltres el que afirmen, a través d'un encreuament de models, que si les substàncies que emeten són dioxines, furans, òxids de nitrògens i CO2, està comprovat que són substàncies nocives pel medi ambient, en general, i per a les persones, en particular. D'aquesta manera volem fer força perquè algú escolti el nostre clam i ens doni suport. La situació és la de David davant Goliat però no estem disposats a callar res més.

La seva proximitat amb la ronda també afecta? 

Sobre les Rondes i autopista comentar-vos que a través de la nostra ciutat creuen diàriament més de 120.000 cotxes. Ens agradaria, per exemple, que els CAP de Salut de la Ciutat, un a la zona Nord i un altre a la zona de la Mina, s'involucrin i comencin a escoltar en clau de la salut les denúncies que fem els ciutadans de la problemàtica mediambiental de SAB. Esperem que algú de Salut pugui estar llegint aquest entrevista!

Com ha actuat l'administració, l'ajuntament, davant aquesta realitat? Són prou conscients del perjudici que suposa per a la població de la zona?

L'Ajuntament va dir a Stop Crematori que eren un grup d'histèriques i a la Marea, "quatre bojos dels arbres". Des de l'AMB el Cap ens va dir "a que no feu tan rebombori quan us mengeu un enciam?" quan li vam plantejar que els arbres s'havien de salvar. Pensem que aquestes tres pinzellades expliquen la visió amb la qual les estructures públiques van acollir a aquests moviments veïnals. Des de sempre se li ha demanat a l'equip de govern de l'ajuntament que no volem estar enfrontats a ells, que volem tenir-los al costat.

Tant ells com nosaltres som veïnes i veïns de la mateixa ciutat. S'ha d'aclarir que l'alcalde no és ni viu a Sant Adrià. Sobre si són prou conscients del perjudici que suposa tot el tema de la contaminació, no ho saben. Si ho són, els dissimulen prou bé. Des del nostre punt de vista ja li està bé el funcionament que han tingut fins ara. La gent estava callada i no se li preguntava per res. Ara se li ha començat a remoure el tema, ja que les argumentacions que tenen són molt febles.

Una de les primeres lluites va ser contra la tala indiscriminada d'arbres, com la que es va tirar endavant després del temporal Glòria. Perquè és important aturar-les?

Pensem que el primer pas va ser aturar la tala de la totalitat dels arbres de la Rambleta de manera indiscriminada. El que es volia era fer una Rambleta nova partint del principi de tabula rasa i ens hi vam oposar. El dia que van voler talar el primer arbre ens vam aturar davant les màquines. Ens van voler explicar per activa i per passiva el perquè s'havien de talar... No hi havia ni informe sobre la salut dels arbres, de les seves possibilitats de trasplantament. El criteri era tot fora i comencem de nou.

Després del temporal Glòria vam tenir una minva important d'arbres al municipi, s'ha de reconèixer que davants els fenòmens atmosfèrics a vegades s'ha d'esperar que passin i avaluar els danys. El cert és que es van perdre molts arbres que encara no s'ha replantat, els escocells estan sent tapats amb sorra o ciment. El Glòria ens va demostrar que si els arbres d'una ciutat no estan cuidats i sanejats, tenim moltes probabilitats de perdre molts exemplars.

Quina és la vostra proposta?

Nosaltres proposem aturar tota tala d'arbres al municipi, tant a terrenys públics com privats. Per assolir aquest repte s'ha treballat amb diferents forces polítiques l'aprovació d'una moció per tal de redactar una ordenança de protecció de l'arbrat. Tot ha quedat en paper mullat. Actualment cap arbre al municipi està protegit. Per exemple la constructora Neinor va talar, no sabem quants oms, dins d'un dels predis que està construint en el barri de la Catalana.

Amb un ordenança d'arbrat se les podria haver denunciat, etc. Sense aquesta ordenança un arbre urbà es considera un mobiliari urbà i això comporta que tingui el mateix tractament que un fanal o una paperera. Lluitem per aquesta diferenciació, per assegurar-nos que si les indústries no les podem fer marxar almenys tindrem unes bones barreres biològiques que cuidin de nosaltres. Per nosaltres aquest no és un tema menor, és de fonamental important per ara i pels que vindran.

Una de les victòries arran de la pressió veïnal va ser la millora de les condicions de la incineradora TERSA i la realització d'una auditoria. En vau quedar satisfets amb el resultat?

L'auditoria a la incineradora Tersa ha representat una victòria dels ciutadans, perquè per primera vegada s'ha posat sota la lupa a una instal·lació opaca i contaminant, que sempre havia actuat amb total independència i impunitat. No obstant això, el fet que els auditors del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya hagin estat tan parcials i s'hagin sumat a l'opacitat de la planta, ha estat un factor que ha significat un augment de la desconfiança ciutadana cap a aquesta indústria.

El Col·legi d'Enginyers Industrials va actuar en representació de Tersa i contractats per Tersa. Durant el desenvolupament de l'auditoria, va avalar pràctiques que Tersa no va poder justificar (com, per exemple, el tan esmentat algoritme amb el qual Tersa calcula la temperatura de crema i que va ser denunciat com a fraudulent per la ciutadania). Aquest col·legi d'enginyers industrials es va reunir tot sol amb la planta incineradora, i a esquena dels auditors representants de la ciutadania, va ocultar informació rellevant a aquests, etc.

Què va passar llavors?

Durant l'auditoria, Tersa va incrementar la seva temperatura de cremat, per posar-la dins dels límits legals: prova d'això és que durant l'any 2018, en què vam fer la denúncia ciutadana davant la Fiscalia de Medi ambient (es va denunciar a Tersa per delicte ambiental) i l'auditoria, Tersa va incrementar en un 106% (més del doble) el seu consum de gas i va incrementar un 50% el seu consum de filtres. L'objectiu de Tersa era clar: contaminar el menys possible, mentre durés l'auditoria i l'estudi de contaminació del CSIC.

Una vegada finalitzats els estudis, Tersa va retornar als seus consums habituals de gas natural. Assumim que avui Tersa ha tornat a ballar-la i estaria treballant fora de la llei, novament. Tant els propietaris de la incineradora com els qui exerceixen de controladors han fet cas omís de les dades aportades pels ciutadans quant a aquest presumpte nou funcionament fora de la llei, avalant de facto el potencial frau per part de la ciutadania i arriscant la salut de la població.

Des de la plataforma heu denunciat que s'hi cremen residus potencialment perillosos i que no passen les inspeccions pertinents. És així? La incineradora no compleix amb la llei?

Durant la pandèmia, l'Agència Catalana de Residus va autoritzar Tersa a cremar residus tipus 3, infectats amb Covid-19, sense l'esterilització prèvia que aquest tipus de residus requereix, segons el decret llei 27/1999. D'altra banda, el decret 512/2017 estableix una fórmula per calcular el poder calorífic mínim dels residus que Tersa podria cremar. Segons l'auditoria, aquest decret exigiria a Tersa cremar residus que tinguessin un poder calorífic superior a 2760 kcal/kg. Avui Tersa està cremant residus amb un poder calorífic de 2450 kcal/kg.

Està actuant fora de la llei?

Sí. D'altra banda, el RD815/2013 estableix que la temperatura de crema de residus ha d'estar mesurada en un punt específic de la cambra de combustió: Tersa no la mesura, sinó que la calcula, amb l'algoritme que hem denunciat com a fraudulent. L'autoritat ambiental mai ha autoritzat usar un algoritme a veure d'una sonda de temperatura. No obstant això, Tersa continua fent els seus càlculs i treballant fora de llei.

A més, el compartiment on es descarreguen les cendres tòxiques, resultat de la crema, ha de ser estanc. AireNet va fer circular un vídeo on es veien aquestes cendres sortir lliurement a l'aire i el va denunciar a Fiscalia. Després d'això, Tersa va millorar la seva descàrrega de cendres, però encara segueix sense ser estanca. És un altre incompliment a la llei. Totes aquestes infraccions impliquen un major impacte mediambiental i una major emissió de contaminants.

Confieu a assolir l'objectiu de tancar la incineradora? En quin termini?

Per tancar la incineradora, es requereix una llei de Prevenció i Gestió de residus que garanteixi la reducció de plàstics d'un sol ús, envasos, etc. i que fomenti una adequada separació i posterior reciclatge. El projecte de llei de la Generalitat és insuficient i avala Ecoembes, que representa als grans generadors d'envasos (Coca-Cola, Danone, etc.) i que fa molt malament el seu treball de reciclatge, perquè Catalunya i Espanya tot just passen el 30% de reciclatge (fa més de deu anys que es manté igual), quan l'objectiu de la UE per a 2025 és del 50%.

Ni ajuntaments ni Generalitat estan per la tasca de tancar aquesta i altres incineradores. El pla de gestió de residus de l'AMB, anomenat PREMET25, fins i tot diu que pensa portar a cremar la matèria orgànica, la qual cosa contravé les indicacions de la UE. Malgrat tot això, confiem en aconseguir el nostre objectiu de tancar la incineradora. No podem conviure amb aquesta indústria contaminant i estem determinats a fer valer el nostre dret a la salut i a fer les accions legals i ciutadanes que siguin necessàries per a aconseguir-lo.

La central tèrmica de cicle combinat és una altra de les instal·lacions més controvertides, considerada una de les grans emissores de CO2. Quines perspectives de futur té aquesta instal·lació?

No acceptem conviure amb indústries contaminants. Per això, Endesa i Naturgy han d'anar-se'n de la zona i tancar aquestes centrals tèrmiques que emeten CO2, NOx (òxid de nitrogen), etc. Per tenir una idea de quanta emissió de NOx representen aquestes centrals tèrmiques i la incineradora Tersa, podem dir que (segons el Registre d'emissions de Catalunya, PRTR) les emissions de Tersa i les centrals tèrmiques de cicle combinat del Besòs (propietat d'Endesa i Naturgy) emeten un terçdel NOx de TOT el TRAFICO de Barcelona...

D'altra banda, la central d'Endesa provoca sorolls molt forts, especialment a la nit. Es tracta d'un soroll similar al d'una pista d'avions. El nostre resum és: o les empreses o els habitatges. Totes dues en el mateix lloc no és compatible. I aquest és un dels motius pels quals rebutgem el Pla Director Urbanístic de les tres Xemeneies de la Generalitat de Catalunya, perquè pretenen deixar aquestes mateixes indústries contaminants i instal·lar 1720 nous habitatges, a 400m i 500m de la incineradora i de les centrals tèrmiques.

Vau lluitar per evitar la construcció d'un crematori a Sant Adrià. Ara n'heu denunciat el mal funcionament. En quin punt està aquesta reivindicació?

Des del 2016 la gent que conforma l'Associació StopCrematori SAB està lluitant per aturar primer la construcció i després el funcionament de dos forns crematoris al costat de casa nostra i d'algunes de les nostres escoles. S'ha fet diverses denúncies com ara un contenciós administratiu el març del 2018 i al setembre del mateix any les mesures cautelars que al desembre van ser denegades. Al gener 2019 es presenten les al·legacions a les mesures cautelars i a l'octubre del 2019 també són denegades.

Finalment al febrer 2020 s'ha presentat una apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que la sentència anterior feta per una "jutgessa suplent" mostra moltes incongruències i arguments que es consideren no vàlids. Igualment com veïnes i veïns de Sant Adrià hem presentat diverses instàncies a l'Ajuntament sobre episodis de fumaroles negres dels forns crematoris amb respostes que són poc clares. Aquestes accions, si no fos per la denúncia del poble, ningú les hagués fet cas.

Un altre front obert de la plataforma és contra el projecte de crear un hotel i habitatges de luxe a les Tres Xemeneies, quins temors teniu i quin ús defenseu per a aquesta àrea?

Els temors que tenim són que, com ja ha passat a Badalona, la zona es converteixi en un nou barri segregat de la trama urbana on el patrimoni industrial quedi sense ús. Que es faci una transformació a mida de les expectatives especuladores dels propietaris privats i no pas de les necessitats de les ciutats i dels seus veïns.

El que defensem per a aquesta àrea són uns nous usos per a l'antiga tèrmica que ofereixin oportunitats al territori i que es respecti l'ecosistema litoral i de desembocadura amb un gran parc amb els equipaments esportius existents i d'altres que es puguin necessitar per complementar els nous usos de les tres xemeneies.

S'ha tingut en compte l'opinió dels veïns o, com heu denunciat amb altres assumptes, hi veieu manca de transparència per part de les administracions?

No s'ha tingut prou en compte l'opinió dels veïns, ja que els "processos participatius" oferts per les administracions han estat totalment dirigits i han impedit qüestionar el model de la proposta (un nou barri residencial). A més, la darrera versió del planejament urbanístic va en contra de l'opinió majoritària expressada: augment del sostre residencial, augment de la valoració del sòl dels privats, reducció del sostre d'activitat econòmica, reducció de la superfície de parc, reducció de la superfície d'equipaments...

S'estan prioritzant els interessos econòmics dels privats oferint-los unes plusvàlues exagerades per damunt de l'interès general de la població i de la protecció del medi natural.

Una altra de les queixes dels veïns se centra en les males olors que hi ha a la zona, en gran part per la depuradora d'aigües residuals de Metrofang, es preveu alguna millora en aquest sentit?

Aquest aspecte ha estat treballat des de fa uns anys des d'Airenet. Després d'anys de queixar-nos per les males olors de la zona, hem sigut seleccionats com cas pilot per provar la metodologia d'un projecte europeu anomenat D-Noses. El projecte de ciència ciutadana fa servir el nas de cadascú de nosaltres per reportar tipus i intensitats d'olors, a través de l'app OdourCollect (disponibles en Android i IOS). En els mesos que portem com prova pilot, s'ha recollit gairebé mil observacions de males olor en la zona de Bcn Fòrum i Front Marítim i SAB.

Les observacions dels veïns indiquen com a causes principals la depuradora EDAR del Besòs i a Metrofang, ambdues operades per AGBAR sota la responsabilitat de l'AMB. Així, l'AMB ha decidit admetre que la depuradora situada a la zona del Fòrum requereix millores tècniques. S'ha aprovat un pressupost de sis milions a implementar al llarg de tres anys. Malgrat el pressupost, la planta de tractament de fangs no entra en aquesta proposta de millora, així que les males olors continuaran presents.

Cada cop més estudis alerten que la degradació ambiental afavoreix les pandèmies com la que ens afecta actualment, confieu que això faci repensar les polítiques en
favor del medi ambient?

En el raonament que relaciona pandèmia i medi ambient, si els nostres polítics han ossat pensar-lo, cosa que dubtem, veiem que hi ha un cert "negacionisme". S'avalua l'origen i expansió dels virus per un tema geopolític i comercial, per un tema de la mobilitat de les persones. El que trobem a faltar és un discurs clar que analitzi la relació que hi ha entre la degradació del medi ambient i la pandèmia. En un petit marc, a la nostra ciutat passa més del mateix. No es considera que si hi ha una major pressió urbanística es degrada l'ecosistema.

Moltes administracions estan centrades en la recuperació econòmica, que considerem molt important, però també hem de visualitzar que les coses es poden fer d'una manera diferent. Centrant les prioritats no el creixement desmesurat sinó en un equilibri soci econòmic i ambiental que sigui eficaç i sostenible. La naturalesa ens ha donat missatges molts clars al llarg de la pandèmia, ara queda en les nostres mans aplicar els aprenentatges d'aquest temps tan especial.

La creació de l'Agència de la Natura de Catalunya el juny passat, tal com reclamàveu moltes entitats, és un pas endavant?

Per ara és una Preposició de llei que en l'esperit té una bona música però s'ha d'esperar com es concreta i aplica. Per exemple, nosaltres estem en ple qüestionant sobre el PDU de les 3 xemeneies on es preveu fer un barri nou d'alt standing, hotels, en definitiva un "pelotazo" urbanístic en tota regla. I és la mateixa Generalitat la principal interessada que es dugui a terme aquest PDU. Així com diem, una de freda i una de calenta.

Quins són els reptes de futur més immediats de la Marea Verda de SAB?

Tenim el repte de tenir la visió de conjunt sobre el tema medi ambient a SAB. Sabem que aquesta mirada es construeix entre totes i tots i per això és que algunes de les preguntes han estat respostes directament per gent d'AireNet, d'Stop Crematori o de la plataforma de les Tres Xemeneies.

Nosaltres estem esperant que es reprenguin les obres de la Rambleta amb la descontaminació del sòl. I hem engegat un projecte que ens permet identificar possibles sòls contaminats pel seu ús industrial en el passat o per pràctiques d'urbanització antigues com ara omplir desnivell amb escòria de les antigues fàbriques, com és el cas de la Rambleta. També demanem que es qualifiqui la Rambleta com ZUT, el que impediria al consistori poder especular amb la reforma de les voreres de vuit metres per fer una zona de terrasses.

Com està el municipi?

Molts diuen que Sant Adrià està millor del que estava, pot ser la visió conformista que mira el passat. Nosaltres estem mirant al futur i demanem una ciutat amigable, saludable per a les persones. On les persones i la seva qualitat de vida sigui el vector pel qual es decideix el model de desenvolupament del municipi. Cosa que està en les antípodes de les polítiques actuals de l'equip de govern en funcions i exigència que tenim amb qualsevol que governi o pugui governar a la nostra ciutat.

Amb aquesta idea també en relacionem amb institucions supramunicipals com ara l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona o la mateixa Generalitat.