Mireia Salazar: "Ara més que mai veiem la necessitat d’actuar de manera conjunta"

Com sorgeix la idea de fer aquest congrés?

Des d’Ecologistes de Catalunya (EdC), la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) ens vam començar a reunir fa una mica menys d’un any per impulsar aquest Congrés, amb l’objectiu de donar continuïtat als espais de debat entre les entitats i organitzacions socioambientals per abordar col·lectivament les principals problemàtiques amb què ens trobem.

Els darrers anys s’han impulsat diferents espais de trobada entre les entitats i organitzacions, com ho han estat les trobades de l’Obrador del Tercer Sector Ambiental, ara ja dissolt, i les trobades d‘entitats i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans promogudes per EdC.

Amb quina vocació neix?

El Congrés Socioambiental neix amb una vocació més àmplia, tant pel que fa a les temàtiques que s’hi aborden com per les organitzacions, moviments i persones que hi estan cridades a participar.

El Congrés ha de servir, doncs, per a teixir aliances entre les diferents organitzacions, dotar-nos de les eines necessàries per fer incidència política de manera conjunta i dur a terme les accions necessàries per a fer front als reptes socioambientals actuals de manera col·lectiva.

Per que ara?

La crisi sanitària, econòmica i social generada per la pandèmia de la COVID-19 està tenint i tindrà greus conseqüències per a les organitzacions i les polítiques ambientals de Catalunya.

Tot i que els darrers informes de l’IPBES i de l’IPCC alerten de la gravetat de la crisi ecològica, i altres estudis evidencien que la pèrdua de biodiversitat està en els orígens de la pandèmia, estem veient com els responsables polítics, en nom de la reactivació econòmica, flexibilitzen les polítiques ambientals i no afronten una transició eco social que és urgent.

És molt urgent fer aquest tipus d’esdeveniments?

Sí. Tot l’anterior evidencia que cal que les entitats i els moviments socioambientals ens organitzem i articulem lluites conjuntes. I per a fer-ho cal generar espais de debat i d’intercanvi d’opinió, per poder abordar amb profunditat els temes que ens afecten. Creiem que és urgent fer-ho, en vista de la situació política i social, i a l’espera de les eleccions de cara a 2021.

Hem d’estar organitzades i ben coordinades per poder traslladar les nostres peticions als actors polítics i actuar de manera contundent per fer front a les necessitats del nostre entorn.

Quina és la participació esperada? La participació està oberta a entitats i organitzacions catalanes o també a organitzacions de fora de Catalunya?

No ens hem fet una idea del nombre de persones i organitzacions participants, però esperem que sigui representativa de la realitat del territori i dels diferents àmbits temàtics que abordarem al Congrés.

El Congrés és, en origen, un espai d’àmbit català. Ara bé, als grups de treball hi podran participar a nivell individual i col·lectiu entitats d’arreu.

L’actual situació d’emergència climàtica influirà positivament o negativament en la participació?

Des del nostre punt de vista, l’actual situació d’emergència climàtica i ecològica ha posat en alerta a les organitzacions i moviments socioambientals, que ara més que mai veiem la necessitat d’actuar de manera conjunta. Per tant, pensem que tindrà un efecte crida de cara a la participació.

Un dels objectius del congrés es buscar estratègies conjuntes d’incidència política. Com quines? Teniu al cap alguna en concret?

Per traçar estratègies d’incidència política primer ens cal consensuar les fites que volem assolir i les accions que considerem estratègiques per cadascun dels àmbits temàtics del Congrés. Això és el que es farà als grups de treball, a les sessions prèvies a l’acte central del Congrés. Després, quan ens trobem de manera conjunta a la primavera de 2021 definirem les estratègies d’incidència política.

Des del grup motor no tenim per objectiu marcar quines han de ser aquestes estratègies, sinó dinamitzar l’espai de debat i fomentar que surtin idees. Ara bé, un exemple d’estratègia d’incidència política podria ser el desenvolupament d’una campanya comunicativa sobre un tema concret, la participació en el desenvolupament d’una llei, etc.

Seguiu algun model o exemple de congrés mediambiental d’un altre país?

Pel que fa a les nostres inspiracions, no ens hem inspirat directament en cap altre congrés.

Com pot contribuir el Congrés Socioambiental a la crisi global que estem vivint actualment?

Tenint en compte la magnitud de la crisi sistèmica que estem vivint, i des d’un acte d’humilitat, el Congrés no farà grans contribucions a la gestió de la crisi. Ara bé, pot tenir una gran repercussió al nostre territori pel que fa a la cohesió de les organitzacions socioambientals i a la generació de discursos crítics.

Com ja hem esmentat, la situació actual fa palesa la necessitat d’articular lluites conjuntes per fer pressió als actors polítics que participen de les decisions en l’abordatge d’aquesta crisi global.

Com pot repercutir la situació de pandèmia per Covid-19?

Quan es va decretar l’emergència sanitària ja vam plantejar l’organització del Congrés de manera virtual. Per tant, sempre hem estat davant l’escenari telemàtic. L’element virtual comporta aspectes positius i negatius.

Positius per la facilitat de participació de les diferents organitzacions i persones d’arreu del territori, que es poden trobar amb major facilitat d’espai-temps. I negatius per la dificultat d’interacció social, que fomenta que sorgeixin debats i relacions interpersonals. Ens agradaria que les organitzacions ens poguéssim trobar de manera física, però haurem d’esperar els esdeveniments futurs.