La Fundació Ficat i la Coordinadora Obrim Fronteres llencen una campanya pel dret a l’empadronament

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el padró es defineix com aquell "registre administratiu on consten els veïns del municipi", d’inscripció obligatòria per a qualsevol persona que visqui a Espanya. Un cop estan inscrits al padró, els residents del municipi podran tenir accés a serveis públics com la targeta sanitària, permisos de treball o la possibilitat de matricular als fills i filles en centres educatius. És a dir, el padró és quelcom més que un llistat on apareixen tots els residents d’un municipi: és l’accés igualitari per a tothom a una sèrie de drets fonamentals.

Però, tal com apunten des de la Fundació Ficat i la Coordinadora Obrim Fronteres, fa temps que a Catalunya s'observa com moltes persones veuen denegat l'accés a aquest empadronament. La crisi de l'habitatge, sumada a la crisi de la Covid-19, ha acabat provocant que moltes persones que viuen a un municipi, però per diferents factors no tenen un títol d'ocupació de l'habitatge on viuen, es vegin privades d'un dret que es considera fonamental.

Un manifest per garantir l’accés a l’empadronament

És per això que les dues entitats han engegat una campanya per demanar als ajuntaments que actuiïn de forma més diligent. La Fundació Ficat declara en el seu manifest “Padró Per Totes” que “tota persona que viu en un municipi (amb independència de la seva situació administrativa) té l’obligació d’empadronar-se i per tant, l’administració local té l’obligació d’empadronar quan es demostra que la persona viu al municipi”. Lamentablement, però, la realitat difereix bastant d’aquesta afirmació.

Tant Ficat com Obrim Fronteres han expressat la seva preocupació en observar que, quan es tracta de persones que arriben de països extracomunitaris, hi ha una dificultat continua i manifesta a l’hora d’empadronar-los, en el que seria un cas més de racisme institucional. Aquesta situació, però, també existeix amb persones que no poden accedir a un habitatge i es veuen obligades a rellogar habitacions o a compartir pis, per exemple. Una problemàtica d’arrel burocràtica que ha deixat a moltes persones en una situació vulnerable.

Eina vital per la convivència

Des de la Fundació Ficat entenen que el padró és en essència un mecanisme d'inclusió i convivència, de manera que des de les administracions locals s'hauria de posar com a objectiu facilitar i promoure l'empadronament. Per això Ficat sol·licita en el seu manifest diferents punts: des que es deixi de demanar qualsevol tipus de títol per poder ser empadronat, fins que quan la sol·licitud d'empadronament sigui sense domicili fix, es permeti a les persones sol·licitants empadronar-se a l'adreça d'un centre municipal de serveis socials.

Només d'aquesta manera es podrà garantir que els col·lectius més vulnerables puguin empadronar-se sense cap tipus de problema i no es quedin exclosos de tots els serveis públics que aquest ofereix.