El cinema com a eina de transformació social dins la presó

Las Mirillas és una associació que treballa amb l’eina audiovisual des d’una perspectiva feminista i de transformació social. Des de l’estiu del 2018 organitzen un taller de creació cinematogràfica al Centre Penitenciari de Dones de Brians 1, a Sant Esteve de Ses Rovires.

En l’últim any han fet diverses presentacions dels materials audiovisuals a diferents espais de la ciutat de Barcelona. Parlem amb la María Prestamo, Olga Bendicho, Zeltia Outeiriño i Raquel Sánchez, membres de Las Mirillas.

Com i quan neix el projecte de Las Mirillas?

El projecte neix l’any 2008 quan tres amigues, que compartíem un espai d’activisme i treballàvem des de l’audiovisual, els feminismes i la intervenció social crítica, ens plantegem generar una associació i uns projectes que vinculessin aquests àmbits. Vam començar a idear, dissenyar i dur a terme tallers de creació audiovisual amb joves que havien arribat a Barcelona sense acompanyament d’adults, per a posteriorment anar ampliant els nostres tallers, reflexions i col·lectius amb els quals compartir aquestes experiències.

De quina manera l’audiovisual pot contribuir a la transformació social?

Visibilitzant les històries invisibles i invisibilitzades, des d’un enfocament crític amb la realitat que vivim. Donant espai a veus que han estat silenciades per a que parlin i siguin escoltades. Generant narratives audiovisuals on les persones que participen en els projectes s’autorepresentin a elles mateixes, i així, trencar amb els discursos hegemònics que altres generen sobre determinades persones, realitats o col·lectius. 

Treballant des d’allò col·lectiu facilitem també processos individuals que repercuteixen en el grup, i per tant, en la societat. Reconèixer el que sento, validar les meves experiències passades, posar-hi paraules i compartir-les i, a la vegada, des d’un altre lloc, poder escoltar altres veus, poder acompanyar a altres persones, trobar un fil comú en d’altres històries ens permet, des d’allà, treballar col·lectivament i teixir xarxes.

D’on neix el projecte del taller de creació cinematogràfica a la presó de Brians 1?

El projecte podríem dir que té una continuïtat amb el projecte que es va realitzar a Mèxic, en col·laboració amb la UNAM, al Penal de “Santa Marta Acatitla” a la ciutat de Mèxic. Aquest procés sorgeix d’una demanda de les dones que estaven en aquell centre i va ser ideat i dinamitzat per diverses persones i entitats, entre les quals estava una de nosaltres.

Temps després, va aparèixer la idea de fer una cosa similar en algun centre penitenciari a Barcelona. En principi va ser una idea per a un treball final de màster de cinema documental però es va acabar transformant en un projecte col·lectiu de las Mirillas. I així va ser com vam començar a idear el projecte, contactar amb els centres i començar per proposar un cinefòrum al mòdul de dones de Brians per tal de valorar si podria haver-hi algun interès per part de les dones en un taller de cinema col·laboratiu.

En què consisteix?

És un espai en el qual nosaltres posem a disposició de les dones interessades les eines necessàries per a crear un document audiovisual. Això es tradueix en trobades per a conèixer-nos i generar acords sobre com volem relacionar-nos i treballar col·lectivament, en dinàmiques conjuntes per decidir sobre què volem parlar i què volem gravar i com, compartim materials sobre temàtiques que interessen al grup, i aprenem juntes a fer servir una càmera i també algunes pinzellades sobre com editar vídeos.

De què parlen els vídeos de les participants?

Parlen de la seva història de vida, de les dificultats i potències, de les pors, del paper de les dones com a cuidadores, de com és estar a la presó... Altres se centren més en com és viure a Brians, els espais del mòdul i el que possibiliten i impossibiliten, les relacions amb els i les funcionàries, de la situació de les persones en aïllament, de les morts, de la soledat, del control, del preus excessius dels productes que han d'adquirir, del menjar i les viòlencies que han de patir les dones pel fet de ser-ho.

L’últim vídeo, que encara estem editant, aborda la sexualitat i en concret, la sexualitat en situació de privadesa de llibertat. Parlem de plaers, violències vers les dones i els nostres cossos, dels desitjos i de la manca o disminució d'aquests a la presó, de relacions i relacions sexuals entre dones.

També hem fet un treball d’autorepresentació a partir de collages on reflectien els seus poders i posaven en valor els seus coneixements i experiències.

Què penseu que significa aquest espai per a les participants? Què aporta dins la vida a la presó?

Un espai d’obertura, de distensió, de cura i d’apoderament dins la presó. Entre totes aconseguim que es generi un espai de respecte, de confiança, d’escolta, d’intimitat, de reflexió i de trobada amb d’altres dones. Un espai-temps que representa una bombolla on agafar forces, com si fos un parèntesi en el dia a dia dins la presó on poder ser una mateixa, poder riure, plorar, divertir-se i maleir-ho tot, sense que això tingui conseqüències negatives.

Moltes vegades escoltem un «això no se’m dóna bé» o «jo no en se» davant d’algunes propostes. Poder transitar aquestes dificultats amb amor i respecte i traspassar-les dóna molt de 'power'. Es tracta d’un espai que des de la creació col·lectiva potencia els sabers de cadascuna, i aquesta ‘xispa’ que es crea després es porta al dia a dia.

I per a vosaltres?

És un espai d’aprenentatge molt profund, de revisió personal, de trobada amb altres dones, de crear xarxes i tramar coses. També és un espai que ens genera contradiccions, perquè no confiem en el sistema penitenciari, però sentim que d’alguna manera podem aportar el nostre granet de sorra de transformació social i desafiar les normes que el regeixen.

És molt important per a nosaltres poder generar aquest espai de confiança entre elles, on no se sentin qüestionades i on puguin ser elles mateixes. A la vegada també ens permet a nosaltres crear i imaginar amb altres dones, i això ens aporta moltíssim.

Com ha afectat la situació del covid al taller? I a les participants?

A inicis del mes de març tot just vam acabar les sessions del taller sobre sexualitats que vam començar a finals de l’any passat, i havíem de fer la presentació del vídeo resultant a les dones participants i de manera pública al centre penitenciari, amb totes les dones del mòdul. Això havia de ser la setmana del 9 de març amb motiu del dia de la dona (8 de març), però uns dies abans ens van avisar que se suspenien totes les activitats al centre amb motiu del covid. Des d’aleshores no hem pogut tenir cap tipus de comunicació amb les dones participants del taller.

Hem fet arribar els nostres ànims i paraules de suport a les dones a través de l’equip professional de Brians, però ara per ara sabem que totes les activitats organitzades per entitats de fora del centre continuen anul·lades. Estem treballant, però, en poder fer un tancament del taller a través de les treballadores de la institució, perquè, malauradament, ni tan sols hi ha la possibilitat de fer-ho de forma telemàtica.