L’hora del compromís: el repte econòmic i social de l’Ibex 35

Abans de la crisi sanitària provocada per la Covid-19, l’objectiu del grup d’empreses més important a l’Estat espanyol, l’Ibex 35, era el de retribuir a les persones accionistes i alts càrrecs executius, en detriment a un repartiment més equitatiu amb la resta de persones que treballen per a elles i un compromís més ferm amb una fiscalitat responsable.

Aquesta mètode provocava any rere any un augment de la desigualtat, agreujant la situació de les persones més vulnerables. Però l’aparició de la pandèmia ha representat un punt d’inflexió en la seva forma de fer, donant suport a l’atenció mèdica, produint i distribuint material sanitari i garantint el subministrament de béns i serveis de primera necessitat.

Amb aquest nou paradigma, Oxfam Intermón ha publicat l’informe ‘L’hora del compromís: les empreses de l’Ibex 35 davant el repte de la pandèmia’, per establir un conjunt de mesures que incorporin una dimensió social i ambiental de la seva activitat, i així arribar a nous models empresarials en la línia de l’economia del bé comú o l’economia solidària.

Transparència i rendició de comptes

La transparència ha de consistir en un exercici efectiu de rendició de comptes i un procés de millora contínua que consulti les necessitats de les parts amb les quals es relaciona, perquè l'empresa es nodreixi de les seves aportacions. D’aquesta manera s’haurà d'avaluar el seu exercici diari en les tres dimensions de la seva actuació: l’econòmica, la financera i la social i ambiental.

Així l'empresa implicarà directament el que abans considerava externalitzat, integrant l'impacte social i la sostenibilitat ambiental en el mesurament del resultat de la seva activitat.

Condicions laborals

Un dels principals problemes que augmenten la bretxa de desigualtat és la precarietat i inseguretat laboral que predomina a les empreses. Davant d’aquest panorama, les empreses compromeses amb una major equitat han de garantir una ocupació de qualitat que fomenti l'estabilitat laboral, tant de les persones que en formen part directament, com de les subcontractacions, amb condicions salarials i laborals equiparables al personal en plantilla.

Salaris

Una altre problemàtica enfront la desigualtat és la diferència desproporcionada dels salaris d’alts càrrecs en comparació a la resta de salaris en plantilla. S’haurà d’apostar per un model d’empresa que tingui unes diferències menys marcades entre nivells professionals, perquè es contribueixi a conformar societats més equitatives.

Per tant, s’haurà de garantir el pagament de salaris dignes i la reducció de les bretxes salarials amb una major transparència sobre les diferències salarials, publicant la relació entre el salari més alt i el més baix, o el més alt i el mitjà, i establint una ràtio màxima que limiti la distància entre el salari més alt i el més baix.

Gènere

Qualsevol empresa haurà de contemplar la perspectiva de gènere. Sovint, les dones s'enfronten a una doble discriminació, tant la produïda per condicions laborals i salarials, com la discriminació pel seu gènere.

La bretxa salarial no té cap mena de sentit i ha de desaparèixer immediatament a través d’un enfocament transversal de gènere que incorpori mecanismes per garantir la igualtat d'oportunitats. D’aquesta manera, també s’haurà d’incloure la perspectiva de gènere en el disseny de polítiques de projecció professional dins de l’empresa.

Participació de les persones treballadores

L’equip humà d'una empresa ha d’assegurar la viabilitat i la sostenibilitat en el llarg termini de totes les persones treballadores. Aquestes representen un capital humà d'excepcional valor, ja que coneixen les capacitats i els processos de l'organització i són les persones més adients per proposar millores i implementar propostes innovadores.

Per això, s’han d’habilitar espais democràtics per a la presa de decisions en què les persones treballadores puguin participar i fer sentir la seva veu sobre la gestió i l'evolució dels projectes de l’empresa. Així mateix, les persones representants dels i les treballadores han de tenir un lloc en els òrgans de govern o en els consells de nomenaments i de retribucions, perquè les seves aportacions garanteixin la supervivència en el llarg termini de l'organització.

Cadenes de valor

Moltes de les grans empreses amb una cadena de subministrament d’abast global, generen greus conseqüències en els mercats laborals menys desenvolupats i més vulnerables pel sol fet d’incrementar el seu marge de benefici. Això provoca una major desigualtat entre els països desenvolupats i subdesenvolupats i incrementa la desigualtat de les peces més vulnerables de la cadena de valor.

Per aquest motiu, s’ha de fomentar un major equilibri en el repartiment de valor entre els actors de la cadena de subministrament. Una solució és prioritzar cadenes de subministrament i persones proveïdores que garanteixin salaris dignes i processos de negociació col·lectiva de condicions laborals.

Gestió ambiental

El compromís amb el medi ambient ha de tenir transversalitat en totes les activitats i àmbits de l’empresa per reduir al màxim la seva petjada en l’entorn i contribueixi a mitigar l’emergència climàtica. Per aquest motiu, s’haurà de reflexionar sobre tots els processos, per conèixer i replantejar aquells que puguin tenir un impacte negatiu en el medi, com la gestió de residus, els materials utilitzats, el disseny del procés productiu i el consum energètic.

Caldrà implantar una política ambiental que defineixi els principis d'actuació i els indicadors i models d'informe per conèixer l'impacte ambiental dels diferents àmbits de l'empresa.

Fiscalitat

Amb una correcta redistribució de les iniquitats, es podrà donar pas a una recaptació tributària adequada. És important que es puguin abordar marcs de responsabilitat fiscal que s’alineïn al pagament d'impostos amb l'activitat econòmica real que es desplega i amb el pagament de la part justa d'impostos que rebutgi l'ús de estratagemes per eludir o minimitzar la factura fiscal, sobretot per la utilització de paradisos fiscals.

Les empreses fiscalment responsables hauran de ser transparents i rendir comptes de manera efectiva sobre les seves polítiques i pràctiques fiscals, a més de renunciar a mantenir presència en paradisos fiscals per a les operacions no relacionades amb l'activitat principal de l'empresa.

Govern corporatiu

Amb una correcta governança es pot determinar de forma eficaç la cadena de responsabilitats dins de l'organització i posar en marxa els incentius adequats per a l'objecte social. Tot i així, a la darrera crisi econòmica es va evidenciar que en moltes empreses els mecanismes de control no van funcionar, amb un impacte negatiu per a les persones treballadores, proveïdores i la ciutadania.

Com alternativa, s’hauran d'implementar sistemes d'incentius basats en la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, per avançar cap a un model d'empresa que busqui l'equilibri d'interessos dels diferents grups d'interès.

Model de negoci

Les empreses han d’evitar un model de negoci basat en la rendibilitat immediata per remunerar a curt termini a la persona inversora, ja que aquestes pràctiques vulneren l'equitat i desatenen les mesures de contribució social, fiscal, laboral i salarial.

Per això, s’haurà d’apostar per models de negocis que garanteixin la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de l'empresa i l'entorn en què es desenvolupa, incorporant models de gestió que cerquin un equilibri en el repartiment de valor entre els diferents grups d'interès.

D’aquesta manera es podran reduir les desigualtats, mentre s'assegura una major resiliència davant possibles escenaris adversos, amb una major legitimitat i reconeixement de la seva llicència social per operar.