13 llibres i contingut audiovisual per conscienciar sobre la violència envers les dones

Segons dades publicades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’any 2017, una de cada tres dones a tot el món ha patit violència física i/o sexual de parella o violència sexual per part de tercers en algun moment de la seva vida. D’altra banda, la 'Macroenquesta de Violència contra la dona' publicada pel Ministeri d’Igualtat espanyol el mes de setembre de 2020 revela que una de cada dues dones ha patit algun tipus de violència masclista al llarg de la seva vida, un 57,3% (més d’11,6 milions de dones de 16 anys o més).

És necessari tenir present una realitat que encara viuen o han viscut milions de dones a tot el món. Per això, en el marc del Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, hem fet un recull de llibres i produccions audiovisuals que aborden d’una manera o altra aquesta problemàtica social, convidant-vos a reflexionar.

Llibres

• 'El color púrpura' (1982)

'El color púrpura' (‘The Color Purple’, 1982) és ja tot un clàssic de l’escriptora estatunidenca Alice Walker. Guanyadora del Premi Pulitzer el 1982 i del National Book Award el 1983, Walker hi narra la història de dues germanes, la Nattie, missionera a l’Àfrica, i la Celie, que viu al sud dels Estats Units i està atrapada en un matrimoni no desitjat al mateix temps que lidia amb un profund patiment des que va ser violada per qui creu que és el seu pare.

Al llarg de trenta anys, ambdues mantenen l’esperança de retrobar-se i expressen tots els seus sentiments a través de les cartes que narren la història. Aquesta novel·la és considerada un símbol del feminisme i de la lluita contra el racisme perquè reflecteix la repressió a la comunitat afroamericana i la violència i els abusos patits per les dones afroamericanes en una societat patriarcal, essent dues vegades reprimides: per ser dones i per ser negres.

La novel·la també va ser adaptada en una pel·lícula dirigida per Steven Spielberg i estrenada l’any 1985.

• 'El conte de la serventa' (1985)

'El conte de la serventa' (‘The Handmaid’s Tale’, 1985) és una novel·la distòpica de l’escriptora canadenca Margaret Atwood. La protagonista és l’Offred, una noia que viu a la República de Galaad, on hi ha establert un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern.

A causa de la baixa natalitat i de les seves conseqüències, les dones fèrtils i sense recursos com l’Offred només tenen una missió: proporcionar descendents a l’elit dominant. Les ‘serventes’ veuen tots els seus drets suprimits i són sotmeses a violacions i a tota mena d’abusos. Tot i així, el desig de llibertat roman. 

Per la temàtica que tracta, per la profunda crítica social i per l’estil en què està narrat, 'El conte de la serventa' s’ha convertit també en tot un clàssic que, malgrat transcorre en un escenari fictici i futur, convida a reflexionar sobre el nostre present.

L’any passat es va publicar una segona part de la història original, ‘Els testaments’, novel·la guanyadora del Man Booker Prize 2019. D’altra banda, el 2017 es va estrenar amb el mateix títol una adaptació de la primera novel·la en format sèrie, creada per Bruce Miller i que ja compta amb tres temporades i nombrosos premis. A Espanya està disponible a la plataforma HBO.

• 'Gritos silenciosos' (2003)

'Gritos silenciosos' és un llibre de Paula Zubiaur. En realitat, el nom de l’autora és un pseudònim: l’escriptora que hi ha darrera és una dona maltractada que a través d’aquest relat autobiogràfic narra la seva història. Una història de maltractament, humiliacions i violència de gènere patida durant anys dins d’un matrimoni aparentment perfecte.

• 'Els homes que no estimaven les dones' (2005) 

És la primera de les novel·les de la saga Millenium de l’escriptor suec Stieg Larsson (i continuada per David Lagercrantz després de la mort del primer). 'Els homes que no estimaven les dones' és una novel·la negra amb un misteri per resoldre: la desaparició l’any 1966 de la Harriet, néta d’en Henrik Vanger, un important empresari retirat que no pot deixar de pensar en què li va passar a la jove.

És el periodista Mikael Blomkvist qui accepta investigar el cas dècades després, quan es troba en un moment professional complicat en què s’enfronta a una querella per difamació i calúmnies. Blomkvist comptarà amb una companya inesperada, la Lisbeth Salander.

Per què una novel·la negra està en aquesta llista? Perquè Stieg Larsson pretén, a través de la ficció, mostrar la cara fosca de les societats aparentment més avançades i democràtiques. No estaria en aquesta llista si no hi hagués violència contra les dones, però per descobrir què amaga aquesta esfereïdora novel·la només es pot fer una cosa: llegir.

Produccions audiovisuals

• 'L’emprise' (2015)

'L’emprise', dirigida Claude-Michel Rome, es va estrenar el 2015 a la televisió francesa i va causar un gran impacte. En aquesta, s’hi narra la història real d’Alexandra Lange, mare de quatre fills que va ser sotmesa durant 12 anys a un maltractament físic i psicològic continu i progressiu inflingit pel seu marit, Marcelino Guillemin. El 2012, Lange va haver d’enfrontar-se als tribunals acusada de la seva mort. Un any després, publica el llibre autobiogràfic 'Acquittée - Je l’ai tué pour ne pas mourir' (2013). 

La pel·lícula segueix el judici de l’acusada, que va recordant tot el que ha passat al llarg dels anys per arribar fins a aquest punt. És un film dur i explícit, però necessari, i també un toc d’atenció a un sistema que encara falla a l’hora de protegir a dones que passen per mateixa situació.

• 'Sólo mía' (2001)

Dirigida per Javier Balaguer i protagonitzada per Sergi López i Paz Vega, 'Sólo mía' (2001) és la primera pel·lícula espanyola que va tractar el tema de la violència de gènere i està basada en fets reals. El film gira al voltant d’una parella: es coneixen, s’enamoren pràcticament a l’acte, es casen als pocs mesos i s’endinsen en el matrimoni, un matrimoni aparentment feliç. Però, després de la il·lusió del primer embaràs, la relació es comença a enfosquir i només cal un mal dia d’ell perquè ella descobreixi com és realment el seu marit.

• 'La teta asustada' (2009)

Guanyadora de l’Ós d’Or al Festival de Berlin de l’any 2009 i seleccionada com a candidata als Premis Oscar 2010 en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa, 'La teta asustada' és una producció peruana dirigida per Claudia Llosa que es centra en la por de les dones que van ser violades durant l’època del terrorisme que va viure Perú les dues últimes dècades del segle XX. 

En el film es narra la història de Fausta (Magaly Solier), una dona que pateix ‘la teta asustada’, una malaltia (fictícia) que les dones maltractades durant l’època del terrorisme a Perú transmeten als fills a través de la llet materna. Aquells qui pateixen la malaltia neixen sense ànima i senten una por irracional i recurrent que els aïlla de la resta del món.

• 'El viatge de Nisha' ('Hva vil folk si', 2017)

Escrita i dirigida per Iram Haq, El viatge de Nisha (traducció del títol original) és una coproducció noruega, sueca i alemana. Es va presentar al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2017, causant un gran impacte a causa de la història que s’hi explica.

La protagonista del film és la Nisha, una noia de 16 anys que viu a Noruega i que es troba dividida entre dos mons. A casa és la filla perfecte d’una família paquistanesa, mentre que quan surt i passa temps amb els seus amics es converteix en una noia occidental. La seva vida canvia radicalment quan el seu pare la troba a l’habitació amb la seva parella. És llavors quan la seva família decideix enviar-la a Paquistan, on haurà d’adaptar-se a una societat totalment diferent.

• 'Dormint amb el seu enemic' (1991)

'Dormint amb el seu enemic' (‘Sleeping with the enemy', 1991) és una pel·lícula estatunidenca de suspens dirigida per Joseph Ruben i que compta amb Julia Roberts com a actriu principal. 

Es tracta d’un film sobre violència de gènere infligida dins d’un matrimoni. La Laura i en Martin porten quatre anys casats i tot sembla perfecte. Tanmateix, la realitat és molt diferent: en Martin és un marit obsessiu i un maltractador. La situació és tan extrema que, finalment, la Laura decideix simular la seva mort per allunyar-se d’ell i començar una nova vida amb una nova identitat. 

• 'Chhapaak' (2020)

'Chhapaak' és una pel·lícula índia d’aquest any dirigida per Meghna Gulzar i produïda per ella i Deepika Padukone en col·laboració amb Fox Star Studios. Basada en fets reals, explica el cas de la Malti (Deepika Padukone), una dona víctima d’un atac amb àcid en un carrer de Nova Delhi l’any 2005. 

El film intenta comprendre, a través d’aquesta història, les conseqüències de sobreviure a un atac d’àcid a l’Índia: les complicacions mèdiques i legals, l’estigma social i, en definitiva, com és viure amb una cara cremada que dia rere dia recorda l’horrorós i traumàtic atac.

• 'Dana' (2020)

'Dana' és un curtmetratge espanyol presentat al Festival de Sitges d’aquest any i dirigit per Lucía Forner Segarra. La protagonista d’aquesta història és la Diana, una noia a qui ataquen una nit. Després d’aquest episodi, decideix que vol canviar i impartir justícia. Des de llavors adoptarà el nom de ‘Dana’, que significa “la que jutja”.

• 'Sonita' (2015)

'Sonita' és un documental dirigit per Rokhsarech Ghaemmaghami i una producció alemana, sueca i iraniana. Es va estrenar al Festival Internacional de Cinema Documental d’Amsterdam el novembre de 2015 i també va participar al Festival de Cinema de Sundance, on va guanyar el premi al Millor documental i el Premi del públic, i al Documenta Madrid, on també va obtenir el Premi del públic.

El llargmetratge repassa la història d’una rapera i refugiada afgana, la Sonita, que després de fugir d’Afganistan a causa de la guerra intenta guanyar-se la vida a Teheran, la capital iraniana, recolzada per un centre de protecció de nenes i joves.

Totes comparteixen la indignació pel que els ha tocat viure pel simple fet de ser noies. És per això que Sonita comença a escriure lletres de rap com una manera d’expressar tot el que sent. Tot canvia quan la seva família pacta un matrimoni de 9.000 dòlars i ella, amb 16 anys, fa el videoclip ‘Brides for Sale’ (‘Núvies en venta’), que arriba fins als Estats Units. 

• 'Unbelievable' (2019)

'Unbelievable' ('Creedme' en la seva traducció al castellà) és una minisèrie estatunidenca creada per Susannah Grant, Michael Chabon i Ayelet Waldman i distribuïda per Netflix. Està basada en l’article guanyador del Premi Pulitzer “An Unbelievable Story of Rape”.

Consta d'un total de 8 capítols en els que s’explica la història real de Marie, una adolescent que va ser acusada de denunciar falsament que havia estat violada una nit, i com les dues detectius protagonistes duen a terme una complexa investigació per arribar a la veritat. És una producció que convida a reflexionar al voltant del trauma que les agressions sexuals provoquen a les víctimes i del protocol, sovint molt defectuós, que segueix la policia quan aquestes es produeixen.