Montse Pineda: "L'objecte de la violència sexual és la dominació i el control"

Creación Positiva és una entitat feminista d'acció social amb perspectiva social transformadora amb una llarga trajectòria en el treball per la defensa dels drets sexuals i la promoció de la salut sexual. Entre els seus àmbits d'actuació es troben també, entre altres, visibilitzar i abordar les violències masclistes en general, i les violències sexuals en concret.

Parlem amb la Coordinadora d'Incidència Política de Creación Positiva, la Montse Pineda, amb motiu de la celebració del Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones sobre les violències sexuals, un tipus de violència masclista que encara està molt invisibilitzada, en especial en un entorn de parella.

Quan pensem en violències sexuals pensem, sobretot, en violacions a l'espai públic. Però, de què parlem realment quan parlem de violències sexuals?

Les violències sexuals no són les violacions exclusivament. La violència sexual és la vulneració del dret a la llibertat sexual. El codi penal, i altres marcs a nivell internacional que les feministes volem posar sobre la taula, destaquen que les violències sexuals són una vulneració de drets humans de les dones.

Va més enllà de quelcom físic?

Sí, va més enllà del cos de les dones. Té a veure també amb la llibertat que tenim d’expressar-nos lliurement amb la nostra sexualitat i a no patir situacions sexistes. O amb algunes manifestacions de la violència masclista que normalment no les tenim ubicades com a violència sexual, com ara la vulneració dels drets sexuals i reproductius, és a dir, no poder gaudir d'una educació sexual, per exemple. Aquí també afegim la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats o el tràfic de persones.

La societat en general entén les violències sexuals com a violència de gènere?

No, i té a veure moltes vegades en com s’ha comunicat aquest tipus de situacions de violències. Les violències sexuals són violències masclistes. I això en el marc de la llei, la 5/2008, ho deixa molt clar. El que passa és que quan nosaltres parlem de violència de gènere, utilitzem el concepte de violència de gènere en la parella, que és el que determina la llei estatal. i moltes vegades hi ha confusió sobre aquest tipus de violència de gènere.

La violència sexual té una arrel molt patriarcal, que situa i manté les relacions de poder dins d'un sistema masclista que ens explica com s'han de comportar els homes i les dones. I això és el caldo de cultiu que fa que es puguin vulnerar els drets de les dones. És clau entendre que les agressions o assetjaments als espais públics tenen molt a veure amb el masclisme. A vegades ens passa que el dissociem de les violències que es produeixen en la parella quan, realment, tenen la mateixa arrel.

Estan invisibilitzades les violències sexuals en la parella?

De vegades entenem per violència de gènere aquella violència en la parella, i precisament, fins i tot en aquesta perspectiva més centrada en la parella, està super invisibilitzat el que passa dins d'elles. Són relacions de maltractament abusives i no li posem la veritable intencionalitat, que és el control i la dominació. No hem d'oblidar que l'objecte de la violència és aquest, la dominació i el control.

Les violències sexuals costen d’identificar perquè moltes vegades no s’està utilitzant la força

Tot i estar molt invisibilitzats aquests casos, hi ha dades que ens ajudin a veure la problemàtica?

La macroenquesta de violència contra les dones que va fer la delegació de govern de violència de gènere té dades molt interessants. Parlen de les agressions i els assetjaments tant en l'àmbit de parella o familiar, com fora d'ell. I una de les qüestions que destaca és la violència física o sexual en la parella. El 13,7% de les dones enquestades diu haver patit violència sexual al llarg de la seva vida. És molt significativa aquesta prevalença. I d'aquest tant per cent, el 74,6% diu haver patit una violació. I aquestes són només les dones que ho han expressat.

És important que puguem parlar d'això amb les dades a la mà, fins ara no ho havíem percebut com a violència, sinó com un cert comportament. Igual que quan es parlava de la violència física, eren elements que es veien com normals.

Costa identificar aquestes violències sexuals?

Costa identificar perquè moltes vegades no s'està utilitzant la força. Aquesta és una de les característiques que té. Són agressions sexuals on s'utilitza la coerció, la coacció, els missatges de manipulació, que són molt habituals, i de vegades no veus que aquestes situacions són violència, i són molt rellevants en la vida de les dones. I si no es poden identificar i implica que moltes vegades no s'utilitzen els serveis o els recursos especialitzats per rebre un bon acompanyament.

Les noves generacions són més conscients d'aquesta problemàtica?

Crec que la gent jove és molt conscient de les violències sexuals que estan més vinculades amb els espais públics. Hem fet un treball amb els punts liles, els protocols i els municipis, per visibilitzar les agressions en espais públics. Amb la mateixa força i dinàmica no hem pogut ajudar a les noies a identificar situacions de violència al seu entorn més proper. Sí que hi ha hagut campanyes de joventut, els ajuntaments, intentant posar l'enfocament en aquest punt, però està clar que la tasca ha d'anar més enllà.

Hauríem d'haver garantit, des de fa molt de temps, la coeducació i l'educació sexual dins de les escoles. És l'únic mecanisme per poder identificar i poder aprendre, no els comportaments no violents, sinó els comportaments igualitaris. No es tracta de respecte, sinó tot el contrari, té a veure en garantir els drets.

Cal reforçar doncs aquest aspecte en l'educació?

Em costa que el departament vol fer un esforç en aquest sentit, però no és solament el que puguin fer des del departament. S'ha de crear una consciència col·lectiva, que crec que encara ens falta. Això té a veure amb tots i totes nosaltres, implica que tothom hagi de fer un replantejament sobre quin és el seu paper en la violència. L'educació té un paper fonamental, però hem de començar a assenyalar les famílies com a elements clau per poder parlar-ne.

S'ha de treballar també en les persones adultes. Quelcom molt invisibilitzat són els casos d'assetjament en l'àmbit laboral. Crec que qualsevol espai és una oportunitat de poder treballar els elements claus que et puguin fer abordar les violències sexuals.

Quin altre aspecte cal reforçar?

És necessari que les polítiques siguin integrals, en el sentit que estiguin dotades de recursos econòmics. I que els companys i companyes que estan fent atencions especialitzades tinguin realment formació solida i els recursos suficients per poder atendre les dones. Hem d'atendre en condicions, amb recursos especialitzats i recursos adequats quant a pressupost. Aquesta idea que el pitjor que et pot passar és que t'agredeixin o et violin, és encertada en la mesura que és encara pitjor que et passi i que no tinguis el suport i els recursos per poder-te recuperar.