Néstor Troncoso: “Els drets humans no existeixen a Mèxic”

El Néstor Troncoso és un testimoni de la situació de degradació absoluta que viuen els drets humans al seu país, Mèxic. Periodista, advocat i defensor dels drets humans, Troncoso es va veure obligat a marxar de la seva terra quan va el van apallissar, amb la complicitat de les autoritats, per portar ajuda humanitària i denunciar el que passava a Hidalgo. És a dir, per exercir la seva professió. Ara viu a Catalunya gràcies al programa ‘Barcelona Protegeix Periodistes de Mèxic’, impulsat per l’Ajuntament i la Taula per Mèxic, 

Has participat en el programa de l'Ajuntament de Barcelona i la Taula per Mèxic per acollir periodistes mexicans amenaçats al seu país. Com està sent l'experiència?

Sí, vaig arribar a Barcelona el mes de juny i el cert és que està sent una experiència molt nutritiva, molt substanciosa, benèfica i també molt motivadora per seguir endavant amb la lluita pels drets humans. I, sobretot, per seguir exercint la llibertat d'expressió. 

Ens pots explicar el teu cas, Néstor?

Sóc defensor dels drets humans, advocat i periodista. L'any passat vaig patir unes agressions per part del crim organitzat per l'assistència a una comunitat que estava sent assassinada, a qui es va furtar les seves terres. Vaig denunciar-ho davant el govern de la República, davant del Govern federal i altres instàncies.

Al mateix temps, vaig demanar ajuda per portar-los menjar i em van autoritzar. Aleshores em va trucar un policia i em va dir que m'acompanyaria per deixar l'ajuda humanitària a la gent que viu en aquella comunitat. Hi vaig anar i vaig poder fer-ho, però quan marxava d'allà el mateix policia que m’havia acompanyat em va entregar al crim organitzat.

I què va passar?

Em van agredir i colpejar, i ho van exhibir a les xarxes socials, també em van cremar el cotxe, em van robar documentació oficial, l’ordinador, el mòbil… m'ho van treure tot. Després va arribar l'exèrcit i, és clar,  jo vaig pensar que em venien a rescatar, però no va ser així. 

No van fer res?

Van estar molt a prop meu i es van dedicar a fer fotos del que estava passant, sense fer res ni impedir que m'agredissin. Després va arribar un altre policia i em va treure de la multitud i em van portar a unes oficines de la Fiscalia investigadora del municipi d'Hidalgo. 

Es va acabar aquí?

No, allà em van tornar a agredir, just al davant de l'autoritat que se suposa que m'havia de protegir. Van amenaçar de matar-me: "Sortiràs d'aquí a trossos, cabró", em van dir. La qüestió és que qui va incitar a la població perquè m'agredís és una diputada local, que es diu Nohemí Estrella Leal. A qui havia de demanar ajuda jo, si estaven presents una diputada, la policia federal, la policia de l'estat, la Fiscalia, l'exèrcit? 

Com va es va resoldre tot plegat?

D'allà vaig marxar a un altre municipi i és on vaig realitzar les denúncies. I començo a tirar en marxa la investigació, en tant que defensor dels Drets Humans també sóc advocat, i començo a fer els tràmits que havia de fer, perquè, al mateix temps, s'havia presentat una denúncia contra mi a la Fiscalia on m'havien colpejat, dient que jo estava introduint armes al municipi, i per això m'havien fet el que em van fer.

Quan vaig començar a demanar proves de les acusacions que m'estaven fent, es va desmuntar la falsedat. També hi ha vídeos, gravats pels meus propis agressors, que demostren tot el que realment va succeir. 

Van seguir les amenaces?

Sí, a conseqüència de tot plegat, als dos o tres dies em van avisar que marxés del lloc on vivia perquè m'estaven buscant per matar-me. Aleshores vaig haver de marxar a la capital del país, desplaçat, fugint de la meva terra. Em vaig posar en contacte amb la Taula de Mèxic a través de l'organització Artículo 19, on van començar a fer els tràmits per portar-me a Barcelona.

Mentrestant, quan era a Ciutat de Mèxic, vaig denunciar les agressions que havia patit, ara davant del Govern federal, i va ser el mateix. Ningú va fer res. El crim organitzat segueix matant gent i provocant que marxin de la seva terra. Jo en sóc un exemple.

Des de l’any 2000, segons l’organització Artículo 19, a Mèxic han assassinat almenys a 135 periodistes i se’ls persegueix sistemàticament, igual que als defensors dels drets humans. Com està la situació general dels drets humans a Mèxic? 

Sí, però el mateix Govern acaba de dir que són 138 morts des del 2010 i que en els darrers dos anys han augmentat un 60% les agressions contra periodistes. No parlen, però, dels defensors dels drets humans, que també són víctimes de la violència. Ho diré en una sola frase: els drets humans no existeixen a Mèxic.

Les persones que els defensen, aquells que es dediquen a defensar la terra, l'aigua, la llibertat d'expressió, la justícia o la legalitat són criminalitzats, perseguits, es fabriquen delictes falsos per acusar-los, se'ls desacredita a les xarxes o simplement els fan desaparèixer. Hi ha milers de persones desaparegudes a Mèxic i moltes d'elles són defensors dels drets humans, una figura jurídica que, per cert, a Mèxic no existeix.

Com han evolucionat els altíssims nivells de violència al país en els darrers anys? 

La violència ha augmentat sistemàticament en els últims dos anys, s'ha generalitzat a tot el país i hi ha moltes regions amb la població completament desplaçada. Tenim els casos de Chiapas, de Guerrero, de Chihuahua, de Tamaulipas... poblacions senceres estan sent forçades a desplaçar-se i el Govern diu que no passa res, i, per tant, no fa res. Les persones estan alertant i demanant auxili a les autoritats i aquestes mai arriben. El poble està a mercè del crim organitzat. No hi ha autoritat a Mèxic, no existeix l'estat de dret.

Com viu la societat tota aquesta situació de violència i corrupció? 

A Mèxic qui vol sobreviure ha de 'pagar piso', com en diem allà a la quota d'extorsió. Paguen els taxistes, els petits negocis, tothom paga una quota. I el que no paga, pobre d'ell. Ara també està succeint a la capital del país, on se suposava que això no passava. Hi ha persones que al mateix centre històric de la ciutat, a uns metres del palau de Govern de Mèxic, on està el president de la República, estan sent extorsionats i la policia únicament observa, però no intervé.

Si així està el cor del país, imaginem el que passa on no hi ha autoritats ni mitjans de comunicació.

Ja fa dos anys de l’arribada a la presidència del Govern de López Obrador. S’han produït avenços per resoldre la crisi dels drets humans que viu el país? 

El poble va votar canvi escollint López Obrador com a president de la República, s'esperava un canvi. I és cert que hi ha hagut canvis innegables en la lluita contra la corrupció, però només a les altes esferes, en l'elit política, res més. D'allà cap a baix, el poble està sol, a expenses del que decideix el crim organitzat. Malauradament, encara és més fàcil que la policia acudeixi a la crida d'un narcotraficant que a la del poble.

Un dels assumptes que el nou Govern volia prioritzar és el de les desaparicions forçoses. S’han fet progressos en aquest sentit?   

No, en aquesta qüestió no s'ha resolt absolutament res. Existeixen algunes recomanacions per part de la Comissió de drets humans, però no s'ha resolt res perquè la major part d'aquestes desaparicions són obra de l'exèrcit. I ja sabem com està d’immers en la corrupció. Tenim l'exemple del general Cienfuegos, a qui van retornar a Mèxic a petició del país per tot el que podria sortir a la llum si el jutjaven als Estats Units. 

Es compleixen 6 anys del cas de la desaparició dels 43 estudiants d’Ayotzinapa i encara hi ha massa interrogants oberts sobre el cas. És un exemple, suposo, de la impunitat i la manca de rendició de comptes que existeix amb relació a la violència.

Ayotzinapa va ser un cas molt mediàtic a escala mundial, perquè es va retransmetre gairebé en viu, com si fos un reality show. Les autoritats van tardar a actuar perquè el cert és que estaven implicats en el cas. Hi va estar present l'exèrcit, la policia federal, la policia de l'estat, tots van estar-hi implicats.

Casos com el dels 43 d'Ayotzinapa passen a Tamaulipas, Michoacán, Oaxaca i tants altres llocs. A Veracruz, per exemple, a les instal·lacions de la policia van trobar una fossa clandestina, on els mateixos agents segrestaven i executaven a persones i els enterraven allà. Van trobar-hi uns 200 cossos. I no es va fer tant soroll perquè tot això ho cobreix el Govern. També està el cas de San Fernando, molt mediàtic, però tampoc s'ha resolt res.

En una entrevista he llegit que deies que els càrtels són el quart poder a Mèxic. 

Es considera que el quart poder és la llibertat d'expressió, la denúncia pública de les deficiències, oi? A Mèxic el quart poder no és el periodista, el que exerceix la llibertat d'expressió, sinó el narcotraficant que fa callar i emmordassa el periodista amb amenaces, que sotmet els defensors dels drets humans. Qui decideix realment què es publicarà o no és el crim organitzat. Per això dic que és el quart poder.

Com ha afectat la població civil l’anomenada ‘Guerra contra el narcotràfic’, iniciada el 2006 sota el mandat de Felipe Calderón?

És una guerra que mai ha existit. En realitat, va ser una guerra entre càrtels, és a dir, l'acció del Govern brindant protecció al càrtel de Sinaloa, o de Tijuana, o al del Golf, i combatent contra els Zetas. Però l’única víctima d'aquest foc creuat ha estat la població.

Es va disfressar dient que es combatia el narcotràfic, quan realment era una mentida. I allà estan els fets: governadors presos, expresidents perseguits, funcionaris d'alt nivell empresonats per narcotràfic i rentat de diners... eren ells mateixos, no hi havia cap guerra contra el narcotràfic, mai ha existit. L'única veritat és que hi ha un narcoestat que està robant a la població.

Els feminicidis i la violència contra les dones també és un problema greu a Mèxic. 

Han augmentat massa, però és el resultat de la fragmentació social que es viu a Mèxic, una societat que ha perdut els valors. El narcotraficant és tractat com un ídol, un heroi, se l'idealitza i es fa apologia del narcotràfic. En quina societat vivim? Òbviament, el resultat d'això també va contra les dones, o també els nens. A Guerrero, a tall d’exemple, acabem de descobrir un narcocampament on havien segrestat nens per treballar a favor del narco.

Cal una major implicació de la comunitat internacional per garantir i pressionar a favor del respecte als drets humans? 

Definitivament és quelcom que ens urgeix, i també el motiu de la meva presència a Europa. És urgent que la comunitat internacional vegi que els drets humans a Mèxic no només són violats, sinó que no existeixen, són trepitjats com si fossin paper de bany. La comunitat internacional vol fer veure que Mèxic està progressant en matèria de drets humans quan és mentida.

Com veus el futur amb relació als drets humans a Mèxic? 

Crec que en aquest moment estem en una etapa al país en què no podem pensar si tenim futur o no, si som optimistes o no, sinó que cal lluitar per no caure. Estan matant gent i hem de lluitar per les nostres vides. Estructurar novament la societat ens costarà molts anys, però ara el que urgeix és que la comunitat internacional vegi que a Mèxic estan acabant amb comunitats senceres. Aquesta és la vertadera prioritat.