Drets Humans i persones Trans: vulneracions i discriminacions que pateix el col·lectiu

"Jo no faig mal a ningú, no teniu dret a fer això, no més transfòbia, si us plau, no vull morir demà". Amb aquestes paraules l'Eva Vildosola denunciava a les seves xarxes socials l'agressió trànsfoba que acabava de patir a Barcelona. Aquesta situació, malauradament, no la podem considerar un fet aïllat, ja que les persones Trans pateixen en el seu dia a dia situacions de discriminació, odi i, fins i tot, en major o menor mesura, violència física, que atempten clarament contra els Drets Humans del col·lectiu.

La situació de les persones Trans al món, fent una vista general, és complicada. Segons les dades que recull l'Observatori de persones Trans Assassinades, des del gener de 2008, fins al setembre de 2020, 3.664 persones Trans han estat assassinades, sent Brasil, Mèxic i els Estats Units els punts negres del mapa que manté actualitzat l'entitat. Tot i que a l'Estat espanyol la situació no és comparable a aquest nivell, les dades mostren que, des del 2008, és el segon país europeu amb més assassinats de persones Trans, amb tretze.

Si tanquem una mica més el cercle i parlem de Catalunya, trobem altres xifres diferents, però també preocupants. En l'Informe de l'estat de l'LGTBIfòbia al 2019 que va presentar fa uns mesos l'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH), es posava de manifest que les persones Trans havien patit l'11,2% de les incidències registrades per l'Observatori. Cal destacar que, en comparació amb l'any anterior, quan es va registrar una xifra alarmant -una de cada quatre incidències eren patides per persones Trans-, la xifra ha disminuït de forma considerable.

L'any 2020, però, promet un empitjorament de les xifres. Des de l'1 de gener de 2020 ja s'ha registrat un augment de les incidències per LGTBIfòbia, arribant de moment a les 181 quan l'any anterior es van registrar 160, una xifra que ja consistia en la més alta dels darrers cinc anys. En el cas de les persones Trans, tot i que encara no hi ha dades concretes, l'agressió a l'Eva Vildosola fa témer el pitjor.

 

Discriminacions diàries

Agressions com la que va patir l'Eva Vildosola fa uns dies són situacions de violència extrema i directa que són habituals en els darrers anys. Això no vol dir que no es produeixin violències i discriminacions d'altres tipus. Ho explica la Silvia Sicore, de l'Associació Generem. "Es vulneren drets de les persones Trans, com ara el dret a la mateixa identitat", manifesta. La Silvia parla de situacions diàries, que a vegades són subtils, però que es mantenen avui dia.

"A la gent li costa acceptar que ets el que dius que ets", explica Sicore, una sentència amb la qual concorda el Rodrigo Araneda, president de l'Associació Catalana per la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (ACATHI). "Les persones Trans estan rodejades d'una sèrie d'estereotips que dificulten que se les vegi tal qual són", manifesta Araneda, que destaca que s'han d'enfrontar a un qüestionament constant de què són, o perquè són així.

"Això dificulta moltes àrees de les seves vides, com ara l'accés a elements bàsics com la feina o l'habitatge", denuncia.

Araneda explica que estem en un sistema que evita que certes persones puguin accedir a espais per al seu desenvolupament personal. "El que es pugui exloure a les persones en el procés de selecció d'una feina, simplement perquè són persones Trans, és un element de discriminació de base", denuncia.

A Catalunya, la llei contra la LGTBIfòbia planteja la no discriminació enfront del col·lectiu Trans. Això no obstant, Araneda manifesta que totes aquestes situacions diàries, "que són molt quotidianes", posen de manifest que el col·lectiu encara pateix faltes de respecte. "Hi ha violències que les persones Trans reben cada dia, com per exemple que se les consideri constantment objectes sexuals, o que se les relacioni amb la prostitució", assenyala.

"Aquests estereotips i les barreres estructurals que existeixen fan que les seves vides siguin complexes a l'hora de sobreviure a la societat", afegeix.

Per a Gorka López, del col·lectiu LGTBIQ de Lleida, Colors de Ponent, el fet de poder fer un canvi en la documentació, quelcom que les persones Trans tenen el dret de fer-ho o no, segons el procés que escullin, permet evitar passar per situacions diàries per les quals una persona cis no ha de passar.

"Sense aquest canvi, per a qualsevol cosa has de donar explicacions: cada cop que entregues el DNI per fer algun tràmit, entregar el currículum, en un control d'alcoholèmia o per agafar un vol", explica López, referint-se a un aspecte més institucional.

Quant a les discriminacions del mateix entorn, de la quotidianitat, López explica que té molt a veure amb el concepte del 'passing', és a dir, totes aquelles característiques visuals que fan que socialment facin veure a les persones com a home o com a dona. "Si tens característiques físiques que el comú de mortals t'identifica com a home o com a dona, t'estalviaràs moltes discriminacions. Això és molt pervers, perquè ens obliga a ser més home o més dona que ningú", manifesta.

No obstant això, el Gorka explica que per molt bon 'passing' que tinguin les persones Trans, en pobles més petits la gent queda ancorada amb el passat. "Cada dia, en pobles petits, algú tracta a un home Trans en femení, i a una dona Trans, en masculí. No sé si per costum, fixació o perquè no ho volen entendre", explica des de Colors de Ponent. "Són una sèrie de violències que les persones Trans no haurien de patir-les", afegeix.

Política i educació

Com superar aquestes situacions de discriminació que pateixen les persones Trans en la seva vida quotidiana? Per a Araneda no hi ha una solució lineal i única. "És un canvi que ha d'anar a la vegada amb moltes altres coses", explica. "Podem pensar en el futur en una educació més oberta que respecti l'autoidentitat, que es pugui decidir ser el que vulguis ser i ningú es fiqui en les teves decisions", explica.

Aquest procés, però, creu que aquest procés es pot allargar en el temps. En canvi, creu que en l'esfera política els canvis que es puguin produir poden afavorir la situació de manera immediata.

"Es poden promoure programes d'ocupació específicament per a persones Trans, subvencions per a ocupació per al col·lectiu, etc.", explica des d'Acathi. Precisament l'entitat va dur a terme una sèrie de qüestionaris ara fa dos anys en els quals es posava de manifest que gran part de les persones Trans viuen en el llindar de pobresa, depenent moltes vegades dels recursos d'altres persones. "Hi ha persones que han fet el trànsit després de tenir una carrera, i això els permet mantenir-se en els seus llocs de treball, però no són la gran majoria", explica.

El Gorka coincideix amb el Rodrigo quant a la necessitat d'impulsar polítiques que visibilitzin el fet Trans i les violències que pateixen diàriament, amb lleis dotades de pressupost, a més de pedagogia, l'educació, la formació i la informació per a la resta de la societat. "A vegades el desconeixement mateix crea una barrera amb la gent, però crec que en molts casos, donant visibilitat i fent pedagogia, la majoria de gent acabaria pensant que és una realitat més que desconeixien, i ho respectarien", explica.

Per a la Silvia realitzar aquest canvi de xip en la societat és complicat en tractar-se de quelcom cultural. Però creu que seria important dur a terme polítiques que incideixin en l'educació i la pedagogia, no només pel que fa a les escoles, sinó també en empreses i institucions públiques per donar a conèixer la diversitat de gènere.

La nova Llei Trans

A escala política, una de les eines amb la qual s'està treballant per evitar aquestes barreres estructurals de les quals parlen tant la Silvia, com el Rodrigo, és la Llei Trans que s'està treballant des del govern de l'Estat espanyol. Tot i que encara no hi ha un text, ja ha generat postures enfrontades, fins i tot dins del moviment feminista, sent el sector més radical que nega o qüestiona la identitat de gènere, el més crític.

Un dels punts més importants de la futura llei és l'autodeterminació de gènere, que consisteix a permetre que una persona pugui canviar el seu sexe en els registres i documents oficials sense necessitat de presentar cap mena de dictamen mèdic o psicològic que acrediti que té una disfòria de gènere, un aspecte que des d'Europa s'aconsella que s'integri en la legislació, i que ja és present en molts països del món. 

Tot i que els avenços que es puguin aconseguir tenen a veure amb el respecte dels Drets Humans, encara hi ha veus que s'hi postulen en contra. "Serà una llei amb la qual avancem en molts aspectes, però que quedarà curta i descafeïnada, segur per l'oposició dels feminismes més radicals", lamenta Sicore. En tot cas, ella considera que hi ha aspectes que són impensables que no quedin reflectits, com ara l'autodeterminació de gènere.

"El que és importantíssim és que tingui un bon règim sancionador, que a qui se li acudeixi fer un atac LGTBIfòbic, surti escarmentat, i que serveixi d'exemple perquè no ho faci ningú més", demana des de l'Associació Generem. "Això és bàsic perquè aquest discurs d'odi no es vagi estenent com està passant ara", exposa Sicore.

Discursos d'odi

Sí, l'augment dels discursos d'odi per part d'alguns sectors polítics van en concordança amb l'augment d'incidències, any rere any, del col·lectiu LGBTI. Les dades ho demostren. "A mesura que es coneix el col·lectiu, que es normalitza i que es visibilitza en la societat, surten les veus contràries, com els discursos d'odi de l'extrema dreta o els feminismes radicals, que acaben arribant a la societat", explica Sicore. "I hi ha quatre energúmens que agafen aquest discurs i el porten a la pràctica", explica, fent referència a l'agressió a l'Eva Vildosola.

"A l'Eva li van cridar monstre. S'està donant aquesta imatge que les persones Trans són monstres, en aquest cas les dones Trans, i que són individus disfressats, violadors. Salvant les distàncies, és el mateix discurs que s'ha fet sempre quan s'ha volgut fer una neteja ètnica, el que van fer els nazis amb els jueus, deshumanitzant la seva imatge perquè no importés matar jueus", explica des de l'Associació Generem. "Amb la llei Trans hem d'acabar amb tot això", demana.

D'altra banda, Araneda explica que amb la pandèmia ha augmentat la LGTBIfòbia, en un moment en el qual han aparegut més discursos intransigents. Hi ha molts discursos que estan fent sinergia entre ells i que afavoreixen que hi hagi persones que estiguin prenent decisions que en altres moments no prendrien, com ara la gran quantitat d'agressions que hi ha hagut durant el període de pandèmia", explica des d'ACATHI.

"El col·lectiu Trans no és un col·lectiu qualsevol", diu Rodrigo, "necessita molt de suport des del moment que comença a ser identificat com una persona Trans i no se l'estan donant alternatives per ser una persona autònoma en la nostra societat", explica. En les enquestes d'Acathi, les xifres posaven de manifest les situacions al límit que viuen les persones Trans. "Això mostra que el suport que tenen socialment continua sent molt pobre", denuncia Araneda.