La indústria del 'fast-fashion', precarietat de les dones treballadores del tèxtil a Tànger
Comparteix
Les dones són les principals víctimes de la precarietat laboral al sector tèxtil de Tànger. Font: SETEM Catalunya. 
La discriminació en l’accés a l’educació fa que la majoria de dones no conegui les lleis laborals. Font: SETEM Catalunya.
Un estudi de SETEM Catalunya i l’Associació Attawassoul de Tànger denuncia les precarietats i abusos de poder de la indústria tèxtil al Marroc i creu necessari articular accions de justícia social i laboral.
La campanya Roba Neta, organitzada per SETEM Catalunya amb l’associació Attawassoul, denuncia en el seu darrer informe 'Perfils i condicions laborals al sector tèxtil de Tànger' els abusos que pateixen les dones de la indústria global de confecció a Tànger, al Marroc. Gairebé el 60% del total de les persones treballadores del sector tenen un salari per sota del salari mínim interprofessional establert per la llei del Marroc, i només el 30% rep el salari mínim. A més a més, el 70% de les enquestades indica que no tenen un contracte de treball.
Segons expliquen des de SETEM, aquestes dades són “una qüestió fonamental”, ja que impedeix que les persones puguin gaudir del seu dret a una cobertura sanitària pública i de la caixa del fons de Covid-19. En cas de requerir atenció mèdica, les treballadores i treballadors han de pagar-ho del seu propi salari, que en la majoria de casos no supera els 250 euros mensuals. Així mateix, el 86 % de les dones enquestades han de pagar el transport que les porta a la seva empresa amb aquest salari.
L’entitat defineix aquesta condició amb el terme “robatori salarial”, una situació de gran impacte perquè els espais reduïts i calorosos i les jornades extenses porten al col·lectiu treballador a patir malalties derivades del seu ofici. Les jornades laborals, en el 45% de casos de les dones enquestades, arriben a les 55 hores setmanals; un fet que s’afegeix al fet que el 50% només pot anar al bany dues vegades en un dia.
“El fet que la majoria de les persones que treballen en aquest sector siguin dones no ajuda a la seva participació en les estructures dels sindicats”, expliquen a l’informe. Això es dóna d’una banda per la discriminació en l’accés a l’educació, que fa que la majoria no conegui les lleis laborals. D'altra banda, el temps dedicat a les reunions sindicals està ocupat per responsabilitats familiars com la cura dels infants.
Davant les dades, SETEM alerta de “les condicions de salubritat pèssimes” de les més de 180.000 persones treballadores a les prop de 300 fàbriques i tallers de Tànger, així com de la manca de respecte per les llibertats sindicals i la falta de protecció laboral i social. Malgrat que les grans firmes de confecció dels països europeus amb presència internacional, especialment Espanya, produeixen a Tànger, no ha ajudat a garantir els seus drets laborals.
A la precarietat també s'afegeix l'assetjament laboral. Un 41% de les treballadores i treballadors enquestats asseguren haver patit algun tipus de violència verbal en l'àmbit laboral i un 30% de les dones han manifestat que pateixen assetjament laboral. Gairebé la meitat dels homes han afirmat detectar aquests casos provinents dels seus companys. Les víctimes no expliquen en molts casos les amenaces, humiliacions i l'assetjament que reben; per aquest motiu, des de SETEM veuen necessari denunciar les injustícies que viuen dia rere dia.
“Les administracions i els governs implicats haurien d’estar mínimament avergonyits i molt amoïnats per permetre que les persones treballadores siguin víctimes i estiguin desprotegides i exposades a permanents abusos de poder, treballant per salaris per sota dels mínims acordats, subjectes a accidents laborals per la inseguretat i la insalubritat de les fàbriques, i sense cap mena de suport legal”, denuncien les entitats.
El cost real de "vestir-se a la moda": la realitat darrere del fast fashion
En aquesta línia, a SETEM consideren que els problemes sorgeixen de l’incompliment de les obligacions legals i jurídiques estipulades pels tractats internacionals sota els principis de Nacions Unides i els codis ètics de l’Organització Internacional del Treball. Per aquest motiu, insten als inversors i grups empresarials que controlen les marques de roba a “treure’s la màscara que els manté distants” de la responsabilitat que tenen davant les desigualtats estructurals dels mercats globals.
La indústria tèxtil ocupa més de 60 milions de persones al món, el 80% de les quals veuen vulnerats els seus drets.
— Cooperació (@cooperaciocat) November 27, 2020
L' informe de la campanya @robaneta (@setemcat) aborda la desigualtat en el sector a través del testimoni de les treballadores del tèxtil al #Marroc. https://t.co/kTkjWzlxaH
“Les persones consumidores de la moda que les marques estimulen amb l’impuls consumista de la fast fashion i que es veuen atretes pels baixíssims preus de les peces de roba i calçat s’haurien de preguntar com és possible que es puguin aconseguir aquests preus. Cal tenir en compte el cost social i mediambiental que tolera la ciutadania per vestir-se a la moda i identificar-se amb una estètica definida pels equips de màrqueting i publicitat de les marques", han emfatitzat les associacions de l’estudi.
En aquesta línia, també insten a les entitats socials a donar suport amb publicacions d’estudis, campanyes de sensibilització, formacions i taller per ajudar a crear un tractat vinculant per a les empreses transnacionals que garanteixi el respecte pels drets humans, laborals i mediambientals.
"El paper de les entitats socials que lluitem per millorar les condicions laborals de les persones que confeccionen la nostra vestimenta i calçat és el de generar coneixement per incidir, a través de grups de treball, en les administracions públiques perquè tinguin en compte aquesta informació a l’hora de fer les seves compres públiques", han explicat les organitzacions.
Afegeix un nou comentari