La desigualtat marca l’accés a la vacuna de la covid

Des de l’inici de la pandèmia de la covid totes les esperances s’han posat en el desenvolupament de les vacunes que han de permetre la immunització global de la població. S’han fet inversions milionàries per al desenvolupament i la innovació científica arreu del món per accelerar un procés que en altres casos ha implicat dècades d’investigació.

Pfizer, Moderna, Astraseneca, Jannsen o Novavax són noms que fa uns mesos que escoltem diàriament a la ràdio, televisió i per internet. Són els noms de les empreses i laboratoris farmacèutics que han posat nom a les diferents vacunes que s’estan produint arreu del món.

Des de la seva presentació i en la majoria de casos abans que es completés el procés de validació, aquestes empreses ja havien signat preacords amb alguns països i blocs de països, la majoria de l’hemisferi nord, per assegurar-se el seu subministrament.

A mitjans de gener, el director general de l’Organització Mundial de la Salut, afirmava que més de 39 milions de dosis de vacunes han estat administrades en almenys 49 països amb alts ingressos, mentre que en els països de baixos ingressos només se n’han administrat 25. "No 25 milions, no 25 mil, només 25", va remarcar Tedros Adhanom, assenyalant la magnitud de la desigualtat.

Una dada important també és la que destaca el cap per Europa de l’OMS, que va assegurar que el 95% dels 23,5 milions de dosis de vacunes per a la COVID que s’han administrat fins ara a tot el món han estat aplicades només en 10 països.

La propietat intel·lectual en limita la fabricació

"Malgrat hi hagut molta inversió pública sostenint tota la investigació i el seu desenvolupament, a la pràctica, la patent d’aquestes vacunes la tenen les farmacèutiques", explica Raquel González, portaveu de Metges sense Fronteres (MSF).

Des de MSF al desembre publicaven a la seva pàgina web 6 factors clau que podien fer que la vacuna de la covid fos justa i equitativa per a tothom. Un mes després, s’observa que el procés és lluny d’agafar aquesta perspectiva.

Segueixen sense ser públics els acords entre farmacèutiques i països, es continua sense saber-ne el preu, ja que són fruit de negociacions bilaterals, s’ha comprovat la inequitat en la distribució, no hi ha voluntat de compartir els avanços i les patents en limiten la producció i fabricació.

Les lleis de propietat intel·lectual, regulades per l’Organització Mundial del Comerç, pretenen protegir la innovació i el desenvolupament reconeixent el dret de producció només per aquella empresa que l’ha descobert. En el context de la covid, doncs, la producció de la vacuna només es pot fer en els laboratoris de les farmacèutiques o en altres plantes de producció que elles decideixin i segons els acords que elles considerin.

"En un moment com l’actual en el que fins que tothom no es vacuni no es podrà véncer la pandèmia, totes aquestes limitacions i aquesta manca de compartir el coneixement científic genera traves a la lliure producció i distribució de la vacuna", explica González.

De fet, en les últimes setmanes l’Índia i Sudàfrica han presentat una iniciativa a la OMS que proposa l’excempció de la propietat intel·lectual per a les vacunes, tractaments i medicaments relacionats amb la covid19 fins que s’aconsegueixi la immunització mundial. D’aquesta manera, països com l’Índia que té un sector farmacèutic de medicaments genèrics, podria també produir-ne, i tot plegat acceleraria el procés de fabricació i distribució.

Des de MSF estan recollint signatures per demanar al govern espanyol que recolzi la proposta índia i sudafricana, recolzada fins ara per uns 100 països, la majoria d’ells, països amb rendes baixes, i rebutjada per la UE i els països amb rendes altes.

El nacionalisme de vacunes en fa trontollar l’eficàcia

Però no és només la qüestió de les patents la que preocupa a l’OMS i a les organitzacions en defensa de drets humans. Des d’Amnistia Internacional assenyalen que la situació de desigualtat en l’accés de la vacuna es pot arribar a qualificar d’acaparament per part dels països rics, amb exemples com el de Canadà, que ja han adquirit el nombre de vacunes com per vacunar 3 vegades la seva població, i el fet que gairebé totes les dosis de Moderna i el 96% de les de Pfizer ja han estat adquirides per països rics.

"En aquests moments tenim un 'nord' que ha començat a vacunar i un 'sud' que ni tan sols pot planificar com es farà aquesta vacunació perquè no té accés a la vacuna", comenta Dani Vilaró, responsable de comunicació d’Aministia Internacional Catalunya. Aquesta organització va publicar fa uns mesos la guia 'Un pinchazo justo'.

Al contrari del que proposa Amnistia Internacional en referència a la necessitat de cooperació global i el respecte dels drets humans, el que sembla que està regint la situació és l’anomenat 'nacionalisme de vacunes', un enfocament basat en el 'jo primer' que fins i tot pot amenaçar, com apunta Amnistia, l’eficàcia de les vacunes. "Acaparar vacunes per a una minoria privilegiada i oblidar la resta no posarà fi a aquesta pandèmia. Si algú es queda enrere, tots continuem amenaçats" afegeix Vilaró.

Caldrà veure si mecanismes com el COVAX, una iniciativa de l’OMS que pretén comprar fons de vacunes per a distribuïr als països de rendes mitges i baixes, poden pal·liar aquesta forta inequitat. A dia 22 de gener de 2021 l'OMS anunciava un acord per a 40 milions de dosis de la vacuna Pfizer i unes 150 milions de l’Astrazeneca/Oxford a través d'aquest mecanisme.

"Són pegats que no funcionaran perquè no accel·leraran la seva fabricació i producció, i front a la covid el que no tenim és temps. L’única manera d’acabar de forma més radical amb la pandèmia és tenir més vacunes", conclou Gonzalez.