Miquel Mayor: "Hem demostrat que és possible fer les coses d’una altra manera"

Celobert és una cooperativa d’arquitectes, enginyers i urbanistes que fa 10 anys es van ajuntar per intentar conjugar els valors de la sostenibilitat i la transformació social amb el disseny i la construcció d’habitatge. Aquest 2020 van celebrar el seu desè aniversari amb els mateixos propòsits i objectius, però amb nous reptes de futur.

Parlem amb Miquel Mayor, soci treballador de la cooperativa des de fa 6 anys.

Com ha canviat la cooperativa des que tu vas entrar?

A l’inici van començar el projecte 4 persones, actualment ja som 10 sòcies i 4 treballadores. Hem crescut també en varietat i nombre de projectes, actualment podem estar fent entre 70 i 100 encàrrecs a l'any.

Quin tipus d’encàrrecs o projectes desenvolupeu?

Celobert som una cooperativa sense ànim de lucre amb un equip tècnic i multidisciplinari centrat principalment en dos eixos de treball: la lluita contra l’emergència climàtica a través de l’arquitectura i l’enginyeria, i la defensa del dret a l’habitatge a través de l’urbasnime.

En l’àmbit de l’urbanisme, acompanyem a administracions a redactar els seus plans locals d’habitatge, elaborem estudis de millora de barris i desenvolupem accions d’activació de l’habitatge, programes de masoveria urbana o cens d’habitatges buits.

En el camp de l’arquitectura i l’enginyeria, impulsem la construcció ecològica i de mínimes emissions de CO2  a través del disseny d’edificis passius de petita i gran escala. També ho fem a través de la rehabilitació i reforma centrant-nos en la millora espacial i energètica, tot prioritzant l’ús de materials locals i sostenibles.

Vau muntar la cooperativa amb l’objectiu de transformar la societat en el camp de l’arquitectura, l’enginyeria i l’urbanisme. Deu anys després creieu que ho esteu aconseguint?

Dit així, pot semblar molt ambiciós, però al final és cercar que la nostra tasca sigui transformadora en aquest sentit, i òbviament som conscients que té l’abast que té, perquè som una cooperativa petita. Però amb la feina que fem, estem demostrant que és possible fer les coses d’una altra manera.

Jo diria que sí, estem molt orgulloses de que es puguin fer realitat idees com el fet de fer construccions amb fusta, i demostrar que aquestes formes de fer-ho que no només tenen una baixa petjada ecològica, sinó que generen molt pocs residus quan acaba la seva vida útil, són possibles.

Poder aplicar això tant amb el client privat que ens arriba, com amb entitats que estan actuant pel dret a l’habitatge, com amb el sector social o d’atenció a les persones, és tot un èxit per a nosaltres.

Quina és la valoració que en feu d’aquests 10 anys de feina? Què en destacaries?

A mi m’agrada pensar que la nostra feina tècnica la fem amb coherència amb aquests valors de la persona al centre, de la salut, de la sostenibilitat, però que també ho apliquem al nostre funcionament intern. La mateixa forma d’organitzar-nos, com a cooperativa, fa que potenciem l’empoderament de les persones que en formem part, i fa que posem al centre la cura.

Intentem dotar-nos d’espais per poder cuidar-nos i fer pinya, tenir un creixement laboral i mecansimes que ens permetin conciliar la vida familiar i laboral. Crec que no només hem transmès aquests valors cap enfora, sinó també cap endins.

Quins aprenentatges heu adquirit amb l’experiència?

Com deia, penso que amb el temps hem anat incorporant les cures i hem anat millorant tot el que és la gestió democràtica i el tenir en compte les persones que integrem la cooperativa. Millorar l’organització interna et permet poder créixer de manera que tothom continuï sentint-se part del projecte i fer-ho duna manera eficient. Hem confirmat i enfortit la convicció de que el treball cooperatiu sempre multiplica els resultats.

En la celebració dels vostres 10 anys asseguràveu que seguiu amb els mateixos propòstis però amb nous reptes. Quins són aquests nou reptes?

Els nous reptes tenen a veure amb un canvi d’escala, tant amb el que fa al dret a l’habitatge i en promoure altres maneres alternatives d’accés, com amb la part d’aquitectura, incrementant l’escala dels edifcis. Volem continuar explorant i treballant amb projectes plurifamiliars per habitatges en cessió d’ús i teixir aliances amb entitats de suport a les persones, per incloure la visió inclusiva, com ara per a les persones amb diversitat funcional. Estem treballant per a fer-ho possible.

Quins projectes teniu en marxa actualment?

En tenim molts... Més relacionats amb el dret a l’habitatge estem treballant a Olot amb un estudi de condicions d’habitatge i mecanismes de millora i activació del barri vell i estem desenvolupant diferents Plans locals d'habitatge en ciutats com el Prat del Llobregat i Badia del Vallès, entre d'altres.

Pel que fa a l’àrea d’arquitectura, just s’acaba d’aixecar l’edifici Cirerers, a Barcelona, on hi hem treballar des de Celobert. És l’edifici més alt de l’estat fet amb un sistema constructiu sostenible i fet amb materials de fusta. També estem fent col·laboracions amb Perviure, per l’accés a l’habitatge en cessió d’ús i l’habitatge cooperatiu i també estem en aliances amb el grup cooperatiu TEB per incorporar la visió de la inclusivitat en aquest accés a l’habitatge i com això facilita la vida de les persones.

En aquests 10 anys han aparegut i proliferat altres cooperatives i projectes que persegueixen objectius semblants al vostre. Creieu que el futur de l’arquitectura i la construcció va cap aquí?

Crec que és molt esperançador que vagin sortint altres companyes que comparteixin els nostres valos i facin les coses d’aquesta altra manera. El fet de portar aquesta trajectòria ajuda a demostrar que això és possible, que les coses no han de ser per força com han estat fins ara.

L'aposta pels valors de la sostenibilitat en particular, està clar que, o ens hi posem tots i totes, o anem pel pedregar. La sensació, fins i tot, és de que ja anem tard. Però sabem que hem de seguir en aquest camí segur.

Com veus Celobert d’aquí 10 anys més?

Espero que estiguem tan contentes com fins ara de la feina que fem, dels resultats que tenim, de seguir treballant per aquesta transformació social. I tenir aquesta sensació d’haver acompanyat a més i més persones a viure millor, més d’acord amb els seus interessos i valors i d’una forma més respectuosa amb el medi ambient.