‘El Llindar’, el joc de rol per conscienciar sobre el sensellarisme

“La llar s’associa amb seguretat, pertinença, estima i desenvolupament personal i infantil”. Aquesta és una de les frases destacades de l’informe que va elaborar la Direcció General d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió de la Comissió Europea per al projecte pilot ‘Promoure la protecció del dret a l’habitatge: prevenció de les persones sense llar en el context dels desnonaments’. 

Aquest informe ha servit com a fonament científic per crear ‘El Llindar’, un joc de rol desenvolupat per Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili que té com a objectiu donar a conèixer la problemàtica de les persones sense llar, o en risc de ser-ho, i de les institucions públiques i privades que intenten pal·liar aquestes situacions.

Actualment aquest recurs pertany a la Fundació SER.GI, però ha estat cedit al Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat (CeDRe) de la Coordinadora d'ONG Solidàries,  perquè el posi en préstec de manera gratuïta per a entitats, escoles, centres educatius, o col·lectius interessats.

¿Com es juga a ‘El Llindar’?

Aquesta activitat funciona amb unes fitxes que reparteixen un rol a cada alumne. Quan jugues a ‘El Llindar’ et pot tocar ser una persona sense llar, una persona en risc de ser-ho o una de les administracions que les ajuden. Amb cada rol s’adjunta una situació i els recursos dels quals es disposa.

D’altra banda també hi ha cartes que poden afectar totes les persones participants, com pot ser la de la crisi econòmica, amb la que tothom perd. I, a més a més, dins de les fitxes de rol de persona sense llar, hi ha diferents possibilitats de joc vinculades al seu estat anímic. Tots aquests detalls fan que 'El Llindar' tingui els mateixos matisos que la problemàtica real del sensellarisme.

El joc “és fidel a la problemàtica i molt empàtic”, ens explica la Núria Cuadrat del CeDRe. “Pots sentir la impotència de la persona en risc de quedar-se sense llar, però també pots posar-te a la pell d’aquestes administracions o entitats que intentem posar solucions i no sempre ens és possible, perquè no tenim els recursos o perquè no ens sabem organitzar bé”, afegeix.

Bona rebuda als centres educatius

La Núria és professora del Cicle formatiu d'Integració Social de l'escola FEDAC Sant Narcís de Girona i ha posat en pràctica aquest recurs amb els alumnes de l’últim curs, que ben aviat estaran treballant fent front a aquest tipus de problemàtiques.

Com a professora creu que el joc els aporta una "reflexió prèvia" abans d'enfrontar-se a la problemàtica real. “Ells s’han adonat de la importància de treballar de forma complexa i integral”, ens explica fent una valoració de l’experiència. 

El Marc Jorba, un dels alumnes de la Núria, afirma que li ha encantat l’activitat perquè “et fa veure la situació d’aquestes persones d’una forma molt directa”. A ell li va tocar el rol d’ajuntament i assegura que va sentir “molta ràbia i molta impotència” perquè “no pots arribar a ajudar tothom perquè tens recursos limitats”. “Estem acostumats a veure els serveis socials o les diferents entitats com els dolents de la pel·lícula i no és així”, reflexiona.

El Marc fa tres anys que gestiona un voluntariat que reparteix menjar al carrer i, a part, col·labora amb Càritas Jove de Girona. És per això que ha pogut comparar ‘El Llindar’ amb la problemàtica real i assegura que el joc aporta “el punt de realitat que necessiten com a futurs integradors”.

Cal entendre el sensellarisme

‘El Llindar’ és un joc especialment indicat per a entitats socials i cicles de grau superior. Tot i això, hi pot jugar qualsevol persona a partir de 15 anys, sempre que “les persones que dinamitzin estiguin una mica formades sobre la problemàtica”. Per això el CeDRe no només es limita a fer el servei de préstec, també ajuda a les persones que van a buscar el joc a saber-lo dinamitzar.  

“De l’alumnat més jove s’espera que entenguin aquest fenomen i que l’entenguin en la seva globalitat”, explica la Núria sobre l’objectiu d’aquesta activitat.  “Una persona que dorm al carrer és una persona amb noms i cognoms i amb unes situacions al darrere que no són tan excepcionals com ens creiem. Cal humanitzar i donar a entendre aquesta problemàtica, ja que ens és més propera del que molta gent es pensa”, recorda.

Per últim, la Núria ens insisteix que “és necessari que es parli més de la violència estructural que pateixen les persones sense llar i de la implicació que hauríem de tenir tota la ciutadania”. “El problema d’habitatge és un problema molt greu a Catalunya i les persones sense llar són la punta de l’iceberg d’aquesta problemàtica”, afegeix.