Els efectes de la militarització en l’emergència climàtica

Diferents estudis i persones expertes d’arreu del món apunten a l’emergència climàtica com a la principal problemàtica del segle XXI. Algunes de les seves conseqüències ja les estem veient actualment en forma de pandèmies, desastres naturals, pujada de la temperatura global o la pèrdua de la biodiversitat.

L’activitat humana ha contribuït de forma flagrant a aquesta situació amb pràctiques com la defosteració, l’explotació territorial, l’emissió de gassos contaminants, entre d’altres. En un nou estudi, el Centre Delàs assenyala la indústria militar com una de les causants de la crisi climàtica i conclou que només es pot encarar una sortida ecològica a aquesta crisi des d’una perspectiva de pau ambiental.

Una indústria militar que accelera l’emergència climàtica

Segons les dades de l’informe 'Militarisme i crisi mediambiental. Una reflexió necessària', del Centre Delàs, 19 països concentren el 82% de la despesa militar mundial i són els causants de més del 67% de les emissions mundials de CO₂. Com apunta Delàs, la degradació ecològica és inherent als processos de militarització, i és per això que es preveu que a mesura que augmentin les despeses militars, els impactes mediambientals seran més grans.

Totes les etapes del cicle econòmic militar provoquen danys al medi ambient, des des del consum d’energia i recursos necessaris per a l’activitat militar habitual, els assajos i la producció d’armes i el seu transport, la reconstrucció post-conflicte, la contaminació provocada per residus tòxics i la desforestació, pèrdua d’hàbitat i d’ecosistemes conseqüència de la militarització i dels conflictes armats.

S’estima que les emissions de CO₂ dels exèrcits de tot el món representen entre un 5 i 6% del total d’emissions de carboni. En el rànquing de països amb més despesa militar hi trobem en primera posició als EUA. L’any 2019 va gastar 732.000 milions de dòlars en la indústria militar, una suma que representa el 38% de la despesa militar mundial. La seva activitat militar va ser responsable de l’emissió de 212 milions de tones de CO₂ durant el 2017, gairebé el doble de les emissions de tota Bèlgica.

La sortida a la crisi no pot ser militaritzada

La resposta securitària a la pandèmia de la covid19 que ha tingut lloc a molts països ha demostrat que atès que la crisi ambiental és global, les solucions pensades per a defensar fronteres dels estats-nació són inútils i ineficaces. "Necessitem menys soldats, menys avions i armes, i en canvi, necessitem més metges, més hospitals, energia verda i solucions per cobrir les necessitats i garantir els drets de totes les persones", expliquen des del Centre Delàs.

Un factor important, segons l’estudi, que demostra la militarització de la crisi climàtica és la inclusió del canvi climàtic com un factor rellevant en els plans estratègics de l’OTAN, així com les polítiques de països com Espanya i Estats Units, la Unió Europea i la mateixa OTAN que apunten el canvi climàtic com a element rellevant de seguretat, com a potenciador de risc o multiplicador d’amenaces.

Aquestes afirmacions i polítiques són oportunitats perfectes per justificar l’augment de la despesa militar. Des del Centre Delàs, però, defensen que la transició ecològica ha de passar per justament tot el contrari: per processos de desarmament i desmilitarització, i per treballar des d’un enfocament de pau mediambiental, afavorint la justícia climàtica. "En aquest context, creiem que és necessari apostar per una ètica centrada en totes les persones i el planeta, superant aquest model patriarcal, capitalista i militarista que està destruint l’entorn i la vida de la gent, i començant a pensar en termes d’equilibri ecològic i de drets de totes les persones", escriuren a l’informe.