L’accés a l’aigua com a dret bàsic entra a l'aula a Terrassa

Una de les màximes de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), un projecte impulsat pel Parlament Ciutadà i el moviment social de la ciutat, que es va posar en marxa el 2018, és contribuir a desenvolupar una nova cultura de l’aigua. No s’han conformat amb exercir el control ciutadà del servei i del cicle de l’aigua, ni amb emetre informes, estudis, propostes i dictàmens, sinó que l’OAT es proposa promoure valors de l’aigua com a responsabilitat pública, com a bé natural essencial i com a dret humà que s’ha de garantir a tothom.

I van pensar que era imprescindible compartir tot aquest compromís amb l’escola. “La Taula d’Educació és un dels grups de treball de l’Observatori i portem la divulgació sobre l’aigua als centres educatius”, explica Emili Diaz, un dels membres de la Taula.

I com es fa aquesta divulgació? Doncs a través d’activitats i d'eines formatives i de comunicació que es posen a disposició dels equips educatius, mentre que a l’alumnat més gran se’ls fan propostes de treballs de recerca amb temes vinculats a la nova cultura de l’aigua. Des de la Taula d’Educació destaquen que precisament la nova cultura de l’aigua va molt vinculada a valors com la democràcia, la transparència, la participació, els drets humans, la justícia social, la sostenibilitat, l’eficiència, l’eficàcia, l’estalvi, la protecció dels recursos i la natura.

Contes i documentals

“Al llarg de l’any planifiquem activitats per promoure el sentit de l’aigua com a bé comú”, hi afegeix Àngels Tripiana, membre també de la Taula. Fa una bona valoració de la rebuda a les escoles. Una de les accions amb més èxit és la representació del conte ‘La princesa de l’aigua’, les aventures d’una nena i la mare que fan molts quilòmetres per anar a buscar aigua, i, ja en cursos d’institut, el documental ‘Las Damas Azules’, produït per Enginyeria Sense Fronteres i que mostra la lluita per l'aigua de les dones d’una zona minera del nord del Perú.

“La dona és molt protagonista en les lluites per l’aigua –planteja Tripiana-, perquè com a bé essencial té molt a veure encara amb el paper de les cures”. L’exposició ‘Té gènere l’aigua?’ també posa les dones en el centre. En aquest cas, a través de fotos i relats, es difon el seu protagonisme en les lluites contra el poder d’algunes multinacionals que contaminen els rius i els seus hàbitats.

Però no tot són històries i documentals, l’OAT s'inventa també accions buscant la participació de l'alumnat. Duu, per exemple, a les classes d’ESO i Batxillerat tastos d’aigua -per mostrar com s'eviten residus si es beu aigua de l’aixeta i alhora experimentar i trencar prejudicis sobre l'aigua que arriba a les llars per la xarxa d'abastiment- i organitza sortides a Sallent per observar l'afectació de la sal als aqüífers del Llobregat. Un altre eix de treball es refereix a un tema molt d'actualitat i és el de la pobresa energètica. El títol ho diu tot: 'Ofegats pels deutes'.

Tot plegat són eines que la Taula d’Educació posa a l’abast del professorat per introduir-les a les classes i “fer persones més cíviques”, en paraules de Tripiana. No es cansen d’innovar i estan a punt de llençar una ‘Maleta pedagògica’: una maleta física plena de llibres i de jocs per insistir en el concepte de l’aigua com a bé comú i que anirà voltant pels centres del municipi.

Beatriz Escribano és presidenta de l’OAT i el pont amb la universitat per la seva vinculació amb la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En el cas del Batxillerat i de les universitat, es fan propostes d’activitats i també de treballs de recerca i de màster. El canvi climàtic o l’impacte dels plàstics són alguns dels temes que s’han treballat. “Entrar als instituts no és fàcil –admet Escribano-, però amb alguns ja tenim una molt bona relació i n’han sortit treballs molt bons”.

Una de les particularitats de l’OAT, a més de sorgir de l’àmbit social de Terrassa, és que es mou amb persones voluntàries. Diaz, Tripiana i Escribano vénen de l’activisme de molts anys i, tot i que professionalment procedeixen de mons diferents -l’empresa, l’educació i la universitat-, ara la defensa de l’accés a l’aigua com a bé comú i no pas com a mercaderia els fa fer camí junts.