Joan Vilà: “Preservar les tradicions ajuda a crear comunitat i reforça el sentiment de pertinença”

Una de les tradicions culturals i artístiques catalanes típiques de la Setmana Santa són les caramelles, cançons populars originàries de Catalunya i Andorra que han perdurat al llarg dels anys i sobreviscut al pas de generacions. Però, quin seguiment tenen avui en dia? Podran realitzar els espectacles enguany? Ho hem preguntat a en Joan Vilà de l’Associació de Bastoners i Caramelles de Santa Maria d’Oló.

A Oló, les caramelles han estat protagonistes per Pasqua des del segle XIX, de manera gairebé ininterrompuda, tot i que no està documentat des de quin any concret i les fonts més antigues es limiten a referències orals. L’Associació de Bastoners i Caramelles de Santa Maria d’Oló, fundada l’any 2014, segueix mantenint viva la seva flama en aquest petit municipi del Moianès.

Per a aquells i aquelles que no estan familiaritzats amb les caramelles, ens pots explicar què són i com les representeu des de la vostra associació?

Les Caramelles són un element de la cultura popular que té lloc per Pasqua. A Oló, consisteix a voltar pels carrers del poble fent cantades a diferents espais acompanyats dels bastoners. Els veïns conviden a menjar o beure als balladors i cantants.

Des de fa molts anys, l’acte el comencem dissabte a la tarda i continuem el diumenge al matí. La ballada final es fa a la plaça de l’església sortint de missa, ja que l’origen de la festa és religiós: La celebració de la Pasqua. Ho celebrem amb un àpat que es paga amb el que els veïns han tirat a la cistella que portem. En les darreres edicions, el cor de l’escola de música és la base del grup de caramelles. Unes setmanes abans de pasqua obrim els assajos a tothom qui vulgui participar.

Les caramelles són part del patrimoni cultural català. Quina importància li doneu al fet de preservar aquestes tradicions tan arrelades a casa nostra?

Per nosaltres és important. El manteniment de les tradicions ajuda a crear comunitat i reforça el sentiment de pertinença. És també una oportunitat per relacionar-nos amb els olonencs,  sobretot, aquells que viuen fora i moltes vegades només els retrobes en ocasions com aquesta. Pensem que el manteniment de les tradicions i elements culturals propis mostra la maduresa d’un poble.

En l’àmbit personal, què suposen per a vosaltres les caramelles?

Una oportunitat per celebrar la primavera passejant pel teu poble, tot cantant i ballant, i retrobar veïns que no veus habitualment.  

Com afecta la pandèmia a les actuacions d’enguany? Com les adaptareu?

Hem redissenyat la festa. No passejarem pels carrers sinó que farem una cantada i ballada  el diumenge al migdia, a la plaça, dalt d’un escenari i amb el públic assegut per respectar la normativa. Les caramelles només les cantarem els membres del cor, ja que no ha estat possible obrir els assajos a voluntaris a causa de les restriccions per la Covid-19. Tampoc farem un sopar com era costum.

Des de la vostra expertesa, quin creieu que és l’estat de salut de les caramelles a Catalunya?

És precari. Més enllà dels entusiastes, la gent hi té cada cop menys interès. Avui en dia, per Pasqua, molta gent es fora de vacances, alguns veïns ja no surten a veure l’espectacle i cada vegada tens més la sensació que hi ha menys gent esperant-nos. Malgrat tot, som un fenomen força resilient i d’una manera o altra aconseguim mantenir la tradició.

I el jovent? Consideres que tenim assegurada la continuïtat d’aquesta tradició a través de les futures generacions?

A Oló el jovent està bastant implicat amb els bastoners. Amb les caramelles menys. Costa trobar relleu pels cantaires i les cantaires.