Mor Arcadi Oliveres, activista social i defensor dels drets humans

El món de les entitats socials a Catalunya plora la pèrdua d’Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945 - 2021), activista social, economista, mestre i defensor dels drets humans amb una llarga trajectòria a les seva esquena, que ha mort el dimarts, 6 d'abril, als 75 anys. 

Oliveres va ser tot un referent per a l’activisme social i deixa un buit difícil d’omplir. El professor d’Economia Aplicada a la UAB, expresident de Justícia i Pau i fundador del Procés Constituent, entre altres, sempre va destacar per la seva tasca incansable en defensa dels col·lectius més desfavorits, així com per la implicació en la lluita contra les injustícies socials.

“El seu horitzó és breu, però ple d’amor”, va escriure la seva neboda, la periodista Victòria Oliveres, el passat 4 de febrer a les xarxes socials, alertant que la salut del seu pare ja era molt fràgil i anunciant que la seva família obria el web ‘Paraules per a l’Arcadi’, per vehicular els missatges d’escalf i agraïment que aquells que volguessin podien enviar a Oliveres. Com no podia ser d’una altra manera, aquest espai virtual va rebre un allau de mostres d’afecte i admiració cap a la figura d’Oliveres.

Oliveres va rebre les primeres influències del pensament pacifista de Frederic Roda i Joan Botam i es va erigir com a comunicador de referència i esdevingué una figura destacada per al món de la joventut. Des de jove va estar vinculat al món de l’escoltisme i al moviment cristià Pax Christi, entre altres.

Molt implicat en iniciatives de l’antifranquisme, es va integrar a l’Assemblea de Catalunya i el 1976 va promoure la ‘Marxa de la LLibertat’, sota el lema “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. També va presidir l’associació Justícia i Pau, entitat a la qual es va incorporar el 1982, i des d’on va impulsar, entre altres, la primera campanya a favor de destinar el 0,7% del PIB per ajudar al desenvolupament dels països del tercer món. 

Igualment, en un reflex del seu tarannà pacifista, va promoure nombroses campanyes contra l’OTAN i guerres com la de l’Iraq, el comerç d’armament o a favor de l'objecció de consciència al servei militar i la condonació del deute extern dels països empobrits, per citar-ne alguns exemples. Tot plegat el va convertir en un mestre de l’activisme conscient per la pau i la dignitat de les persones.

Molt vinculat també als moviments antiglobalització, Oliveres va ser un referent intel·lectual del moviment 15M a Catalunya, en el qual es va implicar a fons. En aquesta línia, va ser un dels fundadors i cares visibles, juntament amb Teresa Forcades, del moviment social i polític Procés Constituent. Al llarg de la seva dilatada trajectòria, també va participar en iniciatives per defensar els drets i la regularització dels immigrants. 

Per tot plegat, va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Pere Casaldàliga (2012), el premi Artemio Precioso de Greenpeace (2013), el Premi ICIP Constructors de Pau (2017), la medalla a l’activisme social de la XV Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau (2015), entre altres. Així mateix, el 2019, la ciutat de Barcelona el va guardonar amb la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de Barcelona per la seva trajectòria pacifista i la defensa dels drets humans i la justícia global.