Albert Ayala: “El talent ocult dels gossos més nerviosos són les persones privades de llibertat”

Entrevistem part de l'equip de l'associació Al Perro Verde. Són la psicòloga Anna Pedrola Pons, el coordinador de projectes Albert Ayala Aragón, Sonia Sitjas Martínez, treballadora social, i Cristina Doria Ferrao, instructora de gossos i tècnica en teràpia.

Com neix el projecte?

Albert: Neix com un projecte de defensa animal però el 2011 es transforma en un projecte d'atenció a persones en risc d'exclusió. Fins llavors es pensava que els gossos de protectora estaven traumatitzats i no eren aptes per fer activitats. Com a voluntari de protectora, jo veia que una part dels gossos podien ser aptes per treballar amb col·lectius vulnerables, però els més nerviosos i grans no facilitaven la interacció. Vam voler buscar el talent ocult d'aquests gossos i vam veure que les persones privades de llibertat tenen la fortalesa física suficient per gestionar-los i presenten carències emocionals que fan que la vinculació amb els animals tingui un gran impacte en la seva manera de relacionar-se.

I així va néixer 'Obrint portes' als centres penitenciaris, que és el projecte emblema de l'associació. Som el segon país de la UE amb més població penitenciària i el que té menys criminalitat, i el primer en abandonaments i maltractament animal. Podem tractar dues problemàtiques concretes amb la mateixa despesa. Com pot ser que no s'hagi pensat abans?

Teniu estudis que confirmin aquest impacte?

Anna: Millora la convivència i hem demostrat que redueix la impulsivitat dels interns un 18%.

Albert: Ens van trucar de Nàpols per desenvolupar el projecte amb la presó d'Éboli i de Salern. Ells han estudiat que participar en aquests projectes redueix l'ansietat dels gossos i afavoreix l'adopció. Nosaltres estem fent un estudi sobre l'impacte que té en les persones. La idea és que entre els dos puguem veure els beneficis que aporten per a gossos i per a persones.

Per això els anomeneu bidireccionals.

Anna: És igual d'important l'impacte per als gossos que per a les persones. Si no té un impacte positiu en l'animal no es fa perquè no suma.

Albert: Abans es considerava que les teràpies animals havien de beneficiar les persones i els animals eren mitjans per aconseguir-ho. Nosaltres des de la defensa animal creiem que els dos han de ser mitjans l'un per a l'altre però sobretot fins en si mateixos. No són gossos que ajuden a persones ni persones que ajuden a gossos, són sinèrgies. L'objectiu és la inclusió social tant del gos a la família d'acollida com de la persona en risc d'exclusió.

El gos és coterapeuta?

Anna: No, la persona qualificada és la terapeuta, evidentment. No utilitzem el gos. És un model participatiu. El gos és el facilitador.

Com és el procés?

Albert: Fem una selecció a les protectores i els posem en categories per englobar els diferents perfils que hi ha. Si comencem un projecte a la presó amb delicte violent seleccionem gossos amb unes característiques concretes. Aquests gossos passen a cases d'acollida de voluntaris i voluntàries que tenen un pla concret a treballar amb aquell gos i el portaran setmanalment al projecte concret, ja sigui a la presó, al centre de menors, amb persones amb diversitat funcional, a escoles... I allà es fa la sessió terapèutica, que compta amb la figura de la psicòloga, l'educadora i la persona que instrueix els gossos, a més del voluntariat.

Com afavoreix la inclusió social de les persones?

Albert: Si treballem en un grup de delictes violents i posem un gos que té por i desconfiança cap a les persones, el primer dia l'intern (que porta anys sense veure un animal) se li llançarà a sobre i el gos bordarà i marxarà. El segon dia l'intern se li aproparà més tranquil, però el gos, que té memòria, tornarà a tirar enrere. El tercer dia l'intern s'apropa a nosaltres primer i ens demana menjar, li ofereix al gos, l'animal s'apropa insegur i comencen a vincular-se.

D'aquesta manera fem entendre a una persona que ha d'adaptar la seva forma de comunicar-se a l'interlocutor que té, que si no la canvia la gent el defugirà. Se n'adona que el seu comportament inicial influeix directament en el comportament dels interlocutors. Diuen: si he pogut fer-ho amb el gos, podria comunicar-me diferent amb aquesta persona i aconseguir un vincle. L'objectiu és que generalitzin el comportament i les eines que han après treballant amb gossos en la vida diària amb les persones. 

I estan ajudant a qué algú adopti aquests gossos.

Albert: Aconseguim que la persona vegi que la seva feina ha tingut el resultat que aquest gos trobi una casa. Quan veus que el que fas té un impacte en la comunitat et sents bona persona i això és un reforçador molt potent per a persones que mai han considerat que són bones persones.

Sonia: En comptes de donar la xapa sobre com t'has de comportar hi ha uns animals i es generà un ambient lliure. Ho tenen tot tan estipulat (s'han d'aixecar a una hora, menjar això...) que per a ells és una experiència. I sortim a protectores, netegen les gàbies i tot, però ho disfruten i se senten útils. El focus no està en ajudar-los a ells per reinserir-los en la societat, que és en realitat l'objectiu, sinó en l'adopció dels gossos.

Amb salut mental també passa. Hi ha persones que tenen dificultats per socialitzar, que no estan acostumades a demanar coses, però com que l'objectiu no és que parlin sinó adoptar un gos, acaben parlant amb tot el barri. I amb l'excusa poses al mig de la ciutat a conèixer gent nova un gos que potser ha estat tancat un munt de temps. Aprèn a habituar-se, es molt més adoptable.

Treballeu en altres àmbits.

Albert: Vam veure que el 7% de la població penitenciària són dones i que el 60% són víctimes de violència masclista. Així va néixer el projecte 'I tu, qui ets?'. Intentem que puguin observar les conseqüències del maltractament focalitzant l'atenció en el gos que ha sigut maltractat i que portem a la sessió. Quan expliquen la seva experiència es poden sentir menys vulnerables perquè focalitzem l'atenció en el gos que ha patit abusos.

Hi ha una segona fase en què treballem amb dones que també viuen situacions de violència fora de l'àmbit penitenciari i una tercera fase en què les ajuntem perquè es generi una sororitat i un apoderament. La idea és que juntes puguin anar a escoles i traslladin l'experiència en relació al maltractament a nens i nenes. No ens enganyem, la nostra generació no pot generar un gran impacte, només iniciatives perquè les generacions posteriors les desenvolupin.

També tenim el projecte 'Acompanya'm' d'atenció a persones amb diversitat funcional i 'Potes terapèutiques' dins de centres geriàtrics amb gent gran. Fem formacions, esdeveniments, educació canina...

Aconseguiu l'adopció dels gossos?

Albert: Tenim 93 gossos entregats en adopció. També hem de tenir en compte que s'abandonen 140.000 gossos l'any a l'estat espanyol. En l'estona que estem aquí se n'hauran abandonat uns 80. Intentem frenar l'abandonament, però sobretot canviar la protecció animal tal com la tenim entesa: les protectores no han de ser pàrquings de gossos.

L'estadística diu que en deu anys no tindrem centres per a la quantitat d'animals que abandonem. O comencem a desenvolupar iniciatives bidireccionals per demostrar que es pot aconseguir un resultat o estarem en situacions semblants a països que no tenen lleis de protecció animal i on hi ha 40 milions de gossos als carrers suposant un perill higiènics i de seguretat per a les persones i per als gossos.