Acompanyar i cercar un bon encaix: reflexions per a una bona acollida de les persones voluntàries

La participació és un dels valors centrals de l’associacionisme. En un país que té en el fenomen associatiu un dels seus tresors més preuats, fomentar la implicació de les persones és una part cabdal de la lògica de les entitats. “Tothom ha de poder trobar el seu lloc en una entitat si té ganes d’exercir el seu dret fonamental a la participació”, raona l’Albert Francolí, responsable de comunicació i voluntariat de la Fundació Educació Solidària (FES). 

Certament, tenir cura de les persones que volen involucrar-se en una entitat a través d’un bon procés d’acollida és clau per generar un vincle de confiança i aconseguir una bona entesa que assenti les bases d’una bona relació futura. Aquest procés pren molta importància en el cas de les persones voluntàries, que s'adrecen a una entitat de manera altruista per posar el seu gra de sorra i contribuir així a la missió de l’organització.

Com i què es busca en una persona voluntària?

L’Elena Marín és responsable de voluntariat de Vols-Bosco Global, una ONGD salesiana que treballa per construir un món més just, equitatiu i sostenible a través de l’educació, amb projectes de voluntariat internacional a diversos països. Una de les tasques que desenvolupa és l’acollida de les persones voluntàries que volen unir-se a l’entitat. “A principi de curs obrim un procés d’inscripció per a persones voluntàries amb tota la informació i les diferents opcions que proposem des de l’entitat”, explica a Xarxanet.

Per a Marín, el grau de motivació de la persona que vol embarcar-se en un voluntariat és un dels principals aspectes a tenir en compte. “Els requisits que demanem per fer un voluntariat són pocs, però sí que ens basem molt en la motivació de la persona, després la preparació ja és quelcom que podem treballar, però és essencial que la persona tingui una actitud per fer el canvi que proposa l’experiència de voluntariat”, detalla.

Un punt de vista que coincideix amb el de l’Albert Francolí, de la Fundació Educació Solidària (FES), una entitat creada per l’Escola Pia de Catalunya que dona suport a projectes de cooperació al desenvolupament, actualment al Senegal i a la Baixa Califòrnia, i que cada any compta amb prop de 90 persones voluntàries. “Cerquem el compromís i les ganes de participar, i això es fa explícit de moltes maneres al llarg del procés d’acollida”, exposa.

Font: Fundació Educació Solidària.

Totes les persones estan preparades per ser voluntàries? L’Elena Marín creu que sí, però matisa que “tothom té el seu per moment a la vida per ser-ho, la nostra tasca és veure si realment és el moment de la persona, depèn de moltes coses com l’estat de la vida o el moment vital en què es trobi”. 

Francolí, per la seva banda, apunta que, en procés inicial d’acollir una persona que vol ser voluntària també és important advertir que “els interessos, la trajectòria, l’experiència i el perfil de la persona encaixen en allò que nosaltres com a entitat requerim i necessitem, i per això cal un procés d’acompanyament previ per valorar aquest encaix”.

En aquest punt, si pel que sigui l’encaix no és possible, el membre de la Fundació Educació Solidària creu que la seva feina també és acompanyar aquesta persona perquè trobi aquest encaix en el si del sector. “Hem d’acompanyar aquests processos d’acompanyament i derivació també cap a fora, és a dir, cal encaminar les ganes de col·laborar i participar de qualsevol persona allà on realment ho pugui fer, si és a la nostra l’entitat, millor, però si és en una altra, també serà fantàstic”, raona.

Tant a Vols-Bosco Global com a la Fundació Educació Solidària les persones voluntàries hi desenvolupen un paper central. “Són un eix fonamental, una peça clau per a la nostra entitat”, remarca Francolí. Ambdues organitzacions, a banda del voluntariat local, que estan potenciant arran de la pandèmia, també ofereixen voluntariats internacionals, d’estiu, en un camp de treball i de llarga durada. I cadascun d’aquests requereix un procés per a la persona que en vol prendre part.

D’una persona voluntària valoren la vinculació amb l’entitat, que comparteixi els seus valors, missió i ideari. “També volem persones que tinguin ganes de conèixer món, d’observar, d’integrar-se en una altra cultura per un temps i, sobretot, de compartir aprenentatges”, explica Marín.

Font: Vols-Bosco Global.

A més, qualsevol experiència o formació que pugui ser útil per a la tasca que desenvolupa l’entitat és molt benvinguda. “Al nostre voluntariat d’estiu, per exemple, fem activitats de lleure educatiu, així que si la persona té trajectòria en el món de l’ensenyament, dels casals, esplais o d’activitats amb infància i adolescència, és un element que també tenim en compte”, assenyala Francolí.

El procés per unir-se al voluntariat

Tot plegat es defineix en una primera entrevista amb la persona voluntària, que serveix com a primera presa de contacte on es comença a definir amb la persona voluntària el seu compromís amb l'organització. “Primer enviem un formulari a la persona per començar a plantejar una entrevista individual, que serveix per conèixer millor la persona i també perquè ens conegui a nosaltres i vegi què fem i com ho fem, i si les dues parts encaixen, ha de ser recíproc”, subratlla la responsable de voluntariat de Vols-Bosco Global.

En el cas de la FES, abans de l’entrevista individual també s’organitza una sessió informativa en grup on l’entitat exposa la seva proposta.

Un cop el primer contacte amb la persona ha estat satisfactori per a les dues parts, comença un procés de formació que, en el cas de les dues entitats, s’allarga durant mesos i és obligatori. “En el nostre cas, per al voluntariat d’estiu, per exemple, tot plegat suma unes 20 hores de formació, però cada tipus de voluntariat té el seu procés”, concreta Francolí. 

Font: Fundació Educació Solidària.

La formació es fa en grup, amb totes les persones que s’estan preparant per fer el voluntariat, perquè es coneguin, i abasta des de temes més generals i a més concrets. “La formació per al voluntariat internacional és un procés molt dinàmic, on expliquem la nostra visió del món, parlem de la realitat nord-sud, són temes que poden semblar molt generals, com els drets humans, la desigualtat o els processos migratoris, però són coses que ajuden a entendre el món i la tasca que nosaltres com a entitat volem dur a terme”, precisa Marín. 

“La formació també forma part del procés de selecció, perquè és on realment coneixes la persona, on la veus interactuar amb altres persones amb qui compartirà l’experiència i si encaixarà en el nostre projecte”, completa l’Albert Francolí.

El repte de fidelitzar les persones voluntàries

Tanmateix, un dels grans reptes de les entitats respecte a les persones que acullen és fidelitzar-les persones perquè continuïn la seva implicació de forma permanent i activa en l’organització. No és una tasca senzilla. “Això és el que costa més i cap entitat et dirà que és una tasca fàcil, nosaltres intentem engrescar aquestes persones animant-les a participar en accions que fem aquí, per exemple, és important mantenir-les connectades a l’entitat en la mesura del possible i que no perdin el fil amb nosaltres”, admet Francolí. 

En aquest sentit, a Vols-Bosco Global sempre organitzen una trobada amb les persones voluntàries internacionals quan tornen a Catalunya que, de fet, també és part de la formació. “Aprofitem per explicar-los el que fem aquí, fer-los partícips de l’organització i convidar-los a fer voluntariat en l’àmbit més local, a banda, també ens agrada veure l’abans i el després de la persona que ha fet un voluntariat internacional”, destaca la responsable de voluntariat.

Font: Vols-Bosco Global.

I és que, ja se sap, el voluntariat és una experiència vital que exerceix un gran poder transformador en les persones. “Aporta un canvi que és difícil de descriure perquè cadascú viu el voluntariat de forma diferent, però està clar que transforma”, explica l’Elena Marín. A més, “és un espai de descoberta, d’aprenentatge i de creixement personal que et confronta amb tu mateix i amb una realitat molt diferent que et repta dia a dia”, conclou l’Albert Francolí.