Chiara Monterotti: "Rebutjar, dir que no ho necessites, abans que reduir i reciclar"

Chiara Monterotti és la fundadora de l'associació Som la Clau, que treballa per l'ecologia i la transició urbana.

Què és Som la Clau?

Una associació que impulsa la transició ecosocial. Treballem amb l'alimentació, en termes de sobirania alimentària, d'autoproducció, de compostatge. També amb el tema de l’habitatge, de l’eficiència energètica, la bioconstrucció i la sostenibilitat. Totes les activitats són per estalviar però tenen un component per facilitar que es generi comunitat i sentiment de pertanyença al barri. Les Espigadores és un exemple d'una xarxa súper important de cara al canvi climàtic. Però és que, a més, recuperant menjar ens ho passem molt bé.

Treballeu amb infància.

Dins del projecte Compromís de consum responsable de les escoles treballem el compromís de consum responsable a les escoles del Poble-sec. Anem i parlem de la situació de crisi ambiental, de les sequies, dels plàstics al mar, del malbaratament alimentari i d'altres impactes ambientals.

Expliquem que hi ha moltes respostes de moviments socials i els plantegem què poden fer des de l'escola com, per exemple, estalviar aigua i energia. Neixen responsables d'apagar el llum. Posem plantes i neixen responsables de cuidar-les. Pintem amb pintura ecològica. Pensem com fer-ho perquè no es llenci menjar dels berenars o als menjadors, pensem en els materials que utilitzen...

Han de saber que cada acció que fan té una conseqüència i ho han d'aplicar a casa. Contribuïm a canviar la mentalitat. Si ningú et diu què passa obres l'aixeta i penses que no passa res. Deixes el llum encès, la calefacció a tope i les finestres obertes i no passa res. Això passa a moltes escoles. I sí que passa, hi ha conseqüències.

Les noves generacions són les que poden fer el canvi?

Estan més obertes i ho entenen de seguida, però ha de ser transversal. No podem donar-los la responsabilitat perquè el desastre l'hem fet nosaltres. Són l'agent de canvi més important. Creiem que els petits canvis fets per gent petita poden generar una gran transformació social.

També feu formació per a persones adultes.

Ara organitzem l'aula ambiental del Poble-sec per a totes les edats. Hem vist com estalviar energia a casa, amb la factura i formant comunitats energètiques. Ara farem un taller per transformar els escocells i plantar-hi jardinets. També hem fet un taller de polinització a l'hort de la Font Trobada. Aprofitem el que tenim per generar una transformació en la mentalitat.

Els petits canvis són poderosos?

Un canvi en la nostra manera de viure es transmet al nostre entorn i genera una pressió en els poders. Si comprem uns productes enlloc d'uns altres, si comprem sense plàstics, els mercats ho veuen. Arribarà el moment que des de dalt hauran de donar una resposta. Nosaltres pensem que com més actuem menys negre i menys gris serà. Si no fem res segur que tot continua igual.

Reduir, reutilitzar o reciclar?

Em quedo amb rebutjar, amb dir que no ho necessites, abans que reduir o reciclar. I si ho necessites llavors redueixes. Reciclar és l'últim recurs perquè té un impacte i som molts éssers humans. Fa anys que no em compro roba i si puc la recupero fent intercanvi amb amigues. Amb el menjar també, s'ha de recuperar, o comprar de temporada i produït per petites entitats locals, o autoproduir-lo. Ens podem demostrar que es pot viure d'una altra manera.

S'ha de tenir compromís...

Jo també miro pel·lículas a Netflix, l'altre dia vaig veure un documental d'un home de de 90 any que parlava del planeta i del canvi climàtic. Mirar aquest documental genera un impacte. No pateixo quan no redueixo els meus impactes, no es tracta de patir. Es tracta de trobar altres maneres. En comptes de marxar fora amb el cotxe faig un picnic a Montjuic amb menjar recuperat o agafo llibres a la biblioteca.

I les tecnologies ens ajuden o ens perjudiquen per millorar el medi ambient?

Jo crec que la millor tecnologia per solucionar el canvi climàtic ens la dona la natura. És plantar més arbres perquè absorveixin el CO2.

També podem utilitzar energies renovables, però abans hem de reduir les nostres despeses energètiques perquè les renovables no poden generar energia de manera infinita. Les tecnologies les hem d'utilitzar amb saviesa, no només amb coneixement.

Per això la clau està en consumir menys energia, roba, aliments, carn... Com diu Yayo Herrero, consumir menys de tot. El consum de carn es carrega l'Amazones. Es deforesta per després plantar soja que s'exporta per alimentar animals de tot el món. Però això amb tot, els biocombustibles estan bé, però si augmenten la deforestació no. Consumir menys de tot i més llaços humans.

És difícil en una societat de consum.

La societat està construida per tenir persones amb carències afectives. Per la tele diuen que es poden suplir amb carències materials, però sabem que no és així. Hem d'anar amb compte amb els enganys d'aquesta societat que vol que consumim, que vol que ens comprem roba nova per posar-nos-la dos cops.

No som més feliços. Hem de treballar més per comprar més. És un cercle viciós. La clau és consumir menys per tenir més temps per cuidar la gent i el planeta.