Comunitats energètiques: què són i com funcionen

Produir, gestionar i distribuir energia renovable de manera autogestionada sense dependre de les grans corporacions. Aquesta és la idea de les comunitats energètiques, cada vegada amb més presència arreu, formades per diferents actors i que es materialitzen amb diferents fòrmules legals:

• Comunitat d’energies renovables (CER): entitats jurídiques basades en la participació oberta i voluntària, autònomes i efectivament controlades per persones sòcies o membres que estan situades en les proximitats dels projectes d’energies renovables.
• Comunitat ciutadana d’energia (CCE): semblant a l'anterior però no cal que siguin locals i no es limiten a les energies renovables.
• Comunitat d’autoconsum col·lectiu (ACC): quan un subjecte consumidor pertany a un grup de diversos consumidors que s’alimenten, de manera acordada, d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de producció pròximes a les de consum i associades a aquestes últimes. S'entén per pròximes un radi de mig quilòmetre.

Aquestes fòrmules d'iniciativa ciutadana o impulsades per governs municipals democratitzen l'energia, generen comunitat, redueixen les emissions de CO2 i són una oportunitat per lluitar contra la pobresa enegètica.

L'autoconsum fotovoltaic s'ha disparat els últims anys arribant a gairebé les 6.000 instal·lacions el 2020, de les quals la majoria es corresponen a l'àmbit domèstic, segons l'Institut Català d'Energia (ICAEN). El compartit també va a l'alça, tot i que els nombres continuen sent baixos: se'n van instal·lar 23 el 2020, i durant el primer trimestre del 2021 ja en portem 25.

Com impulsar una comunitat energètica

• Formar un grup motivat.
• Escollir la forma del projecte. Consulteu aquí la guia de la Diputació de Barcelona que recull les diferents figures legals per a comunitats ciutadanes.
• Contactar les autoritats municipals si us interessa el seu suport.
• Escollir l'objectiu.

El més habitual és generar electricitat, és a dir, produir energia per comercialitzar-la perquè hi hagi més energia renovable disponible per a la comunitat. És el cas de Som Energia.

Un altre objectiu podria ser distribuir electricitat fent-se operadora de la xarxa de distribució local, o comercialitzar energia comprant energia renovable a altres productores per vendre-la a les persones sòcies. 

També hi ha iniciatives que busquen facilitar solucions de flexibilització de l'energia, d'autoconsum i d'emmagatzematge, per exemple, si un grup de persones que viuen al mateix edifici volen instal·lar plaques fotovoltaiques a la teulada, o si es volen acceptar restriccions del subministrament a canvi d'un estalvi econòmic.

• Escollir la tecnologia: eòlica, solar, hidroelèctrica o biomassa.
• Decidir si el consum és instantani o apostar per la utilització de bateries. Les  bateries permeten emmagatzemar una determinada energia amb l'objectiu de fer-la servir en moments de demanda elevada.
• Decidir si es volen vendre els excedents a la xarxa. Això permet reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al consum energètic, ja que el 90% d'energia de la xarxa prové de combustibles fòssils. Cal disposar d'un acord amb un agent de mercat i no es pot fer a títol personal.
• Permisos, gestions administratives i connexió a la xarxa. És necessari un estudi de disseny i viabilitat, un pla de negoci i permisos com la llicència d'obres.
• Aconseguir finançament, que pot arribar mitjançant ajudes, subvencions, suport municipal, crowdfunding, fons cooperatiu o prèstecs bancaris. Cal recoldar que Som Energia i Coop57 van posar en marxa el Germinador social el 2017 per promoure iniciatives de transició energètica.

Hi ha entitats que ofereixen assessorament i formacions per impulsar-les com són les associacions Seba i Ecoserveis.

Projectes en marxa a Catalunya

Ja s'han engegat processos per posar en marxa comunitats energètiques a la cooperativa de La Fatarella, una comunitat que vol donar feina al veïnat i que suposarà prop d'un 40% d'estalvi.

També n'hi ha d'altres impulsades per governs municipals a Centelles, Reus i diversos municipis de les comarques gironines.

A Barcelona, una comunitat de veïnes de l’Edifici Europa, al barri de Les Corts, formada per 24 habitatges i tres locals comercials, han impulsat una instal·lació fotovoltaica per a l’autoconsum col·lectiu, connectada també a la xarxa per gestionar els excedents de producció.

La Diputació de Barcelona ha impulsat el projecte pilot 'A-prenem el sol' amb les AFA de dues escoles de Mollet del Vallès i Martorelles per crear comunitats energètiques d'autoabastiment dels centres. Les plaques fotovoltaiques tenen també un ús pedagògic i han instal·lat un sistema de seguiment a temps real perquè tant l'alumnat com el professorat puguin veure les dades de consum i de producció i l'estalvi econòmic i d'emissions.

Més enllà de l'energia fotovoltaica, el projecte Viure de l'aire ha instal·lat un aerogenerador Enercon E-103 EP2 de 2,35 MW al municipi de Pujalt, a l'Alta Anoia, de propietat compartida entre les persones que han fet aportacions. Ja han aconseguit reduir 6.000 tones de CO2 l'any.