El Grup de Defensa del Ter denuncia els alts nivells de contaminació per purins dels aqüífers a Osona

El GDT és una entitat ecologista creada a finals dels anys 80, amb més de 450 socis, que vetlla per recuperar l'entorn natural de la Conca del Ter. Entre les seves activitats està avaluar la qualitat de l'aigua i, en aquest sentit, les últimes anàlisis dels aqüífers a Osona mostren uns resultats de contaminació per nitrats deguts als purins de les granges que no milloren i que són molt similars als dels últims anys.

Quina és la situació dels aqüífers a Osona i el Lluçanès?

Els anys passen, l’enorme cabana porcina segueix inundant els aqüífers de purins i, mentrestant, l’Administració va proposant solucions ‘màgico-tecnològiques’ que no serveixen per res.

Ni les plantes de tractament de purins, ni declaracions de Zones Vulnerables pràcticament simbòliques, ni altres invents ‘màgics’ poden acabar amb el problema dels nitrats mentre hi segueixi havent un model ramader industrial que concentra quantitats de caps de bestiar molt superiors a la capacitat de càrrega del territori i que, entre d’altres impactes, contamina els aqüífers de la nostra comarca.

Reclameu un canvi de model de les explotacions porcines i dels abocaments de nitrats. 

Actualment la petita pagesia familiar i arrelada al territori està desapareixent. Les terres i granges passen a formar part de grans grups industrials i es generen llocs de treball precaris, tant als escorxadors i a la indústria càrnia com a les mateixes granges.

Per tant, com es podria fer?

Cal un canvi de model que posi en valor el territori. No creiem que la solució hagi de ser tecnològica: l’única solució real és l’adequació del nombre de porcs al territori. Alhora, caldria un canvi en el maneig dels animals, com per exemple que visquessin en jaç de palla (com abans): d’aquesta manera la mescla de palla, excrement i orina es pot compostar. El compost és un material molt adequat per a les plantes, ja que el nitrogen que conté és usat lentament per les plantes, sense anar a parar al riu a la primera gota d’aigua que cau.

D’altra banda, cal una reducció en el consum de carn a la vegada que ens assegurem que la carn que consumim és de qualitat. Hauríem de tenir porcs alimentats amb menjar produït prop d’on viuen, que puguin gaudir del sol i el sòl.

El 50% de les fonts estan contaminades. Són perjudicials o perilloses per a la salut? Parleu d'aigua no potable. 

Les fonts contaminades per nitrats són perjudicials per a la salut. El seu consum prolongat pot provocar major incidència de càncer de colon i estomacal. I, en nadons es pot donar la malaltia del 'nen blau', que és un problema respiratori per falta d'oxigen.

Com han anat les últimes proves?

Segons les anàlisis de nitrats a les fonts que realitzem anualment, el resultat que ens hem trobat aquest any no ha millorat i és molt similar al dels últims 20 anys. Gairebé la meitat de les fonts mostrejades estan contaminades (un 44%), amb una mitjana de nitrats de 66 mg/L, superior al llindar de contaminació fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que és de 50 mg/L. La font més contaminada d’enguany ha sigut la font de Gallissans, a Santa Cecília de Voltregà, que ha arribat als 514,6 mg/L,: més de 10 vegades el llindar de contaminació.

Hi ha perill per a les poblacions dels voltants?

Tot depèn de la realitat de cada municipi, del tipus d’aqüífers, del terreny o de la quantitat de purins que s’aboquin als seus camps. Hi ha molts més abocaments de purins i, per tant, més afectació en zones agrícoles que en zones muntanyoses.

"La producció de carn a un cost cada vegada més barat ens està costant el futur".

Per què es produeix una concentració de granges tan gran en aquesta comarca? La solució passaria per una redistribució d'aquestes en altres zones del territori?

Hem denunciat en múltiples ocasions l’actuació de l'Administració, ja que a la comarca hi ha el doble de porcs del que, segons la Llei, el territori pot sostenir. I això és així perquè l'Administració ha donat els permisos per a l’ampliació de noves granges. Cal apostar per un model ramader que aporti valor afegit al territori.

El problema són les macrogranges, amb més de 2.000 caps de bestiar?

L’any 1982 hi havia 52 porcs per explotació a Osona i l'any 2010 uns 1.100 per explotació. I, actualment ha anat en augment. Els petits pagesos han anat desapareixent i només queden els gegants, que poden competir. La producció de carn a un cost cada vegada més barat ens està costant el futur.

Quines mesures s'estan adoptant des de les administracions?

Sempre que parlem amb l'Administració aquesta se situa a la banda del sector. Des de fa uns anys es diu que la solució al problema passa per la tecnologia, però des de l'entitat creiem que els problemes que causa el capitalisme no els pot solucionar el mateix capitalisme. La solució creiem que passa per una reducció dràstica de la cabana porcina, de manera que s’adeqüi al territori.