Superrics que juguen amb viatjar a l'espai a costa d'un planeta en crisi

Els superrics Jeff Bezos, Richard Branson i Elon Musk s'han iniciat en la cursa espacial fins fa uns anys monopoli de la NASA.

Les seves propostes de turisme estratosfèric són més qüestionables que mai davant la situació d'emergència climàtica i després que la pandèmia ha augmentat la pobresa mundial en més de 200 milions de persones, segons les Nacions Unides.

Però quin impacte real tenen en el planeta?

40 anys d'emissions d'una persona al món

Per a l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), l'impacte és social i mediambiental. I és que només el viatge de 10 minuts de Bezos que portava a bord unes cinc persones hauria produït les emissions que una persona emet al món en 40 anys.

La cursa espacial "no es correspon amb les necessitats del moment històric que vivim", explica Alfons Pérez, d'ODG, que concreta que "si envies un aparell vertical amb unes velocitats que superen sis vegades la gravetat necessites un munt d'energia, que té moltes emissions associades".

De fet, es parla de 200 o 300 tones de CO2 emeses per aquest únic viatge, mentre la mitjana global d'emissions per càpita és de 4,8 tones l'any.

"Hi ha gent que en tota la seva vida al planeta no farà tantes emissions com el vol de Bezos. Jo quan baixa de la nau li regalaria una bicicleta i li diria que no pot fer res més en la seva vida perquè ja ha esgotat la seva quota de carboni", afirma amb ironia.

Per altra banda, segons el Financial Times, una nau com la de Branson emet fins a 13 vegades més CO2 que un avió que realitza un vol transatlàntic.

Tot i que algunes utilitzen hidrogen líquid, que contamina menys que altres combustibles, també genera emissions crear-lo. A més, les naus generen sutge, que malmet l'atmosfera i la capa d'ozó, un fet que podria donar problemes si els viatges proliferen.

Aquestes corporacions justifiquen les seves propostes com a investigacions científiques quan les dades sobre la subòrbita on viatgen ja es van recollir als anys 60, explica Pérez.

Des d'ODG són contundents i parlen de "criminalitat climàtica", un terme que encara es posa en dubte però que veuen proper vistes les conseqüències que està tenint el canvi climàtic aquests últims anys, i en concret, aquest estiu amb els incendis a Catalunya.

Turisme per al 0,0001% de la població

Per a Pérez, aquests vols són "una bogeria sense sentit" amb accés per a molt poques persones, "un viatge de turisme adreçat al 0,0001% de la població mundial".

Les propostes posen en valor la distància en relació amb el nivell del mar, els minuts de sensació d'ingravidesa i un concepte anomenat "overview effect", que permet mirar la terra i sentir una suposada interconnexió.

Tenen preus al públic al voltant de 30 milions de dòlars. "Només un 20% de la gent al món pot accedir a un avió a la seva vida. Imaginem-nos un bitllet a l’espai", afegeix.

Han de cobrir els costos. La NASA paga entre 80 i 90 milions de dòlars a una agència espacial federal de Rússia per enviar un astronauta a l'espai, segons explica l'activista Yayo Herrero en una carta a CTXT en què hi afegeix el cost del sou de l'astronauta, les dietes, i l'energia i minerals consumits.

Respecte a què podríem fer amb aquestes grans quantitats de diners, David Beasley, director executiu del Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, afirma que per salvar els 41 milions de persones que moriran de gana aquest any farien falta 6.000 milions de dòlars i anima els tres magnats a associar-se per lluitar contra la fam al món en un tuit: "Podem resoldre això ràpidament".

Però és només un joc de superrics? Mentre Bezos i Branson treballen en els vols suborbitals, que no entren en l'òrbita de la Terra, Musk prepara grans proeses com viatges a estacions internacionals, orbitar la Lluna o, finalment, viatjar a Mart.

"Tot això són proves per colonitzar l'espai", diu Pérez, i afegeix: "No té cap sentit que estem incendiant casa nostra i, en comptes d’apagar l’incendi, anem a un altre lloc".

Colonitzar Mart

És paradoxal deixar un planeta en crisi per reproduir l'activitat humana que l'ha degradat en un altre lloc en condicions menys favorables en comptes de renunciar a uns privilegis. "La lluita no està a l’espai, està a la Terra, i qualsevol moviment a l’espai és encara més consumidor d’energia i de recursos, incrementa encara més el problema", diuen des d'ODG.

A més, Herrero posa en dubte la viabilitat del pla ja que encara no es garanteix el retorn de les naus, l'energia per transportar la població, ni arribar-hi amb vida. Tampoc la supervivència allà ja que hauríem de produir menjar, alimentar-nos de vegetals i reciclar tots els residus.

A més, el clima no pinta gaire agradable: els 63 graus sota zero, les tempestes de sorra i la radiació de la superfície ens obligarien a viure sota terra. Un milió de rics permacultors marcians confinats és l'escenari que planteja l'activista.

No seria més fàcil canviar els estils de vida de sectors privilegiats d'aquest planeta?, es pregunta. De fet, l'acumulació és un problema en sí mateix, apunta Pérez, tant ens el cas dels gasos d'efecte hivernacle com en el de "les elits extractives amb capacitats econòmiques que superen el PIB d’alguns països": "Tenim un problema d’acumulació d’euros i dòlars a certs comptes bancaris" facilitat per certs mecanismes que ho permeten.

Explotació laboral

Algunes de les trajectòries d'aquest homes superrics són si més no qüestionables. És el cas de Bezos, el magnat del gegant del comerç online Amazon. El seu agraïment a les persones treballadores i clients després del viatge espacial ha generat crítiques a les xarxes.

Amnistia Internacional ha suggerit a Bezos que doni les gràcies millorant les condicions de les treballadores, deixant de vigilar-les i permeten que se sindiquin, i abandonant els objectius de productivitat esgotadors.

Per la seva banda, Ecologistes en Acció se n'ha fet ressò per explicar l'explotació laboral i la contaminació del gegant missatger, que emet més C02 que diversos països membres de la Unió Europea junts. "Això evidencia encara més que l'oligarquia capitalista depredadora és responsable directa de la crisi global", afirmen.

Com aturem la cursa espacial?

Ja hi ha debat sobre com aturar aquesta cursa. Hi ha qui proposa unes taxes, però ODG creu que s'hauria de prohibir.

Una manera de lluitar contra aquesta indecència és virar l'opinió pública, que Pérez considera poc posicionada. Posa com exemple la campanya sueca 'flygskam', que assenyalava les persones que feien viatges irresponsables amb el clima, i que va fer canviar l'estat d'opinió.

També n'hi ha que parlen d'acabar amb el poder corporatiu d'aquestes grans empreses. Ell aposta per la intervenció pública i per nacionalitzar empreses dels sectors estratègics per poder treballar en la seva gestió des de diferents propostes.