Concerts de festa major amb més restriccions que els macrofestivals

Les festes majors han suspès actes i modificat horaris per complir amb les actuals mesures sanitàries implantades aquest mes de juliol arran de la cinquena onada del coronavirus.

Les activitats s'han d'acabar a les 00:30 h perquè el toc de queda comença a la 1 h a 163 municipis del territori, i les mesures s'han endurit per a la cultura popular: les activitats han de ser estàtiques en espais perimetrats, el públic ha d'estar sempre assegut i amb mascareta, i el servei de restauració ha de mantenir-se a part.

Unes mesures que afecten directament el sector de la música pels horaris i la falta d'espais idonis, sobretot els grups juvenils i les orquestres de ball, a més de firaires, restauració i oci nocturn.

La contractació, pendent de les males notícies

El president de l'Associació Professional de Músics de Catalunya MUSICAT, Josep Reig, consulta com una obsessió diverses vegades al dia les xifres de la pandèmia i pensa: "Ara ens tancaran...".

Creu que les mesures s'haurien d'explicar millor perquè si no "guanya el discurs alarmista" i les contractacions cauen: "Anul·len l’acte però també la feina de gent que hi confiava".

Malgrat això, assegura que el balanç és positiu comparat amb l'any passat, quan es podrien haver seguit les mateixes mesures per no anul·lar tots els concerts, opina.

Considera un problema menor haver de buscar nous espais delimitats i veu una oportunitat en els nous horaris per canviar el nostre consum d'oci i tornar-nos "una mica més europeus".

Festes majors vs. macrofestivals

Hem vist gent ballant de peu sense mascareta i ara costa d'entendre que no es puguin ballar sardanes i "la gent quan no entén les normes tendeix a no complir-les". Després d'haver pogut celebrar macrofestivals com el Canet Rock, el Vida i el Cruïlla, "no s'entén que un ajuntament anul·li una festa amb 300 persones".

Potser es deu a haver volgut anar massa ràpid: "Hem saltat de fer el Cruïlla i el Canet Rock a posar en risc una cantada d'haveneres de 100 persones. Ens costa trobar el punt mig". "No som prou experts pero entenem que els que haurien de decidir no saben en quins barem es mouen", denuncia Reig.

Més contundència

Ara bé, Reig és un ferm defensor de les mesures: "El descontrol hauria de tenir una resposta molt més contundent. No pot ser que es criminalitzi la música i no siguem capaços de criminalitzar botellots". Compara la crisi sanitària amb una guerra en què "no podem estar pels carrers fent el que ens sembli".

La feina està en joc i passa per davant de la necessitat de sortir i ballar. "No ens podem permetre no treballar per la irresponsabilitat d’alguns", diu, i afegeix que és millor poder tocar amb la gent asseguda que no tocar. I és que el sector, intermitent i precari, ha patit molt amb la pandèmia i hi ha professionals que s'han quedat pel camí.

Així, aposta per la prudència i per seguir les recomanacions i veu un futur amb carnet de vacunació. I apel·la a l'empatia de les persones: "És un problema col·lectiu. Com menys triguem a adonar-nos més ràpid ho solucionarem".