El Corpus de Barcelona, Sant Roc d’Arenys de Mar i altres cinc Festes Patrimonials d’Interès Nacional
Comparteix
Celebracions com la festa major petita d'Arenys de Mar i el Corpus barceloní han estat recentment declarades amb el màxim rang dins del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
La Generalitat, a través del Catàleg del Patrimoni Festiu, reserva el qualificatiu de 'Festa Tradicional d'Interès Nacional' a aquelles celebracions recuperades a partir de costums i manifestacions simbòliques amb projecció nacional. Aquesta denominació reconeix la història, l'evolució i la tradició de festivitats populars que mantenen viva la cultura del territori.
Aquest estiu les protagonistes del Catàleg han estat El Corpus de Barcelona i el Sant Roc d'Arenys de Mar, dues celebracions que han rebut recentment el distintiu de Festes Patrimonials d'Interès Nacional. Les catifes florals, l'ou com balla, l'ofrena a Sant Roc o la cantada de Goigs són alguns dels actes que passaran a formar part del llistat de Festes Patrimonials.
A continuació, us proposem un recull de festivitats històriques reconegudes amb el grau més alt de protecció del patrimoni immaterial de la cultura popular i tradicional catalana.
Amb set-cents anys d'història, aquesta festivitat és el màxim exponent de la tradició cultural de la capital catalana. Considerat motor i inspiració artística, el Corpus de Barcelona destaca per la capacitat de combinar la vessant cívica amb la celebració religiosa, i mantenir la seva essència i popularitat al llarg dels segles.
Cada any, l'Ajuntament de Barcelona, la Catedral de Barcelona i la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de la Barcelona Vella, coordinen esforços per organitzar la programació d'una de les festes més antigues. Des de les catifes de flors, a l'ou com balla, passant per exposicions, ballades i processions, converteixen la capital catalana en símbol de la tradició popular.
Arenys de Mar celebra els dies 14, 15 i 16 d'agost la festa major petita de la ciutat en honor a Sant Roc. El passat juliol, el Departament de Cultura de la Generalitat va reconèixer el seu valor popular gràcies a l'originalitat d'actes com la cantada de Goigs, l'Ofrena a Sant Roc o la Capta de macips i macipes pels carrers, on es ruixa els ciutadans amb colònia mentre es recapten diners per les cases del municipi.
A més, els orígens d'aquesta celebració s'atribueixen, segons la creença popular, a la fi de l'epidèmia de pesta que va amenaçar el territori l'any 1607. Davant la catàstrofe, el poble va invocar la protecció de Sant Roc, i el dia de la seva festivitat va ser el primer que no es va produir cap mort. En agraïment, la població va fer el vot de vila, on van prometre celebrar cada any Sant Roc com a prova de devoció.
La capital del Maresme no es queda enrere, la seva festa per excel·lència, les Santes de Mataró, fa més d'una dècada que van ser catalogades com a festes d'interès patrimonial. Les Santes són una celebració de gran popularitat i llarg recorregut, amb la família de Gegants i Nans de Robafaves, la Dormida o la Missa de Les Santes com a protagonistes.
4. Carnaval de Vilanova i la Geltrú
Ja considerada festa tradicional d'interès nacional des de 1985, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú va rebre el 2010 la classificació de festa patrimonial. Documentat des de l'any 1790, es tracta d'un dels carnavals més importants del sud d'Europa. És una festivitat única marcada per les oscil·lacions de la lluna, amb propostes tan originals com les Comparses, la Merengada, el Moixó Foguer, el Vidalot o els Gegants de la Cuyna Vella
Sant Bartomeu i Santa Tecla, les festes majors de Sitges, són celebracions que combinen actes de caràcter religiós amb celebracions folklòriques i populars. Els balls, els entremesos, la imatgeria festiva i els músics populars, conformen una herència tradicional de gran rellevància històrica. A més, la popularitat és un dels grans distintius d'aquesta festivitat, que presumeix de mobilitzar més de vuit-cents ciutadans durant les cercaviles.
La Festa Major de Vilafranca és un altre exemple de patrimoni festiu de la cultura popular catalana. D'ella en destaquem elements com el Drac, una peça datada del segle XVIII de gran valor històric, o esdeveniments com l'Entrada de Sant Fèlix, la Diada Castellera de Sant Fèlix, els Goigs, la Capta, el seguici festiu, o les cercaviles i processons, entre altres actes de la vessant tradicional de la festa.
7. Festa Major de Sant Pere de Reus
Com a màxim exponent del patrimoni festiu de la ciutat, la Festa Major de Reus, ha mantingut al llarg de quatre segles les mateixes seqüències tradicionals que la caracteritzen amb actes com les tronades, els oficis de Completes, l'encesa de la teiera o les tres claus necessàries per exposar el reliquiari de la Prioral. El patrimoni material tampoc es queda enrere: la Mulassa, el Ball de Bastons, els gegants i les gralles també destaquen en aquesta data.
Afegeix un nou comentari