La Fundació Sant Antoni Abat engega un projecte per a l’emancipació del jovent en risc d’exclusió

“Aquest jovent té una problemàtica de base molt greu: administrativament no existeix, i això els nega les possibilitats que qualsevol altre ciutadà té, i els afecta en gairebé tots els àmbits, ja sigui sanitari, laboral i un llarg etcètera”. Així explica el Ferran Masip, coordinador de serveis de la Fundació Privada Sant Antoni Abat, la situació en què es troben bona part de les persones a qui s’adreça de l'últim projecte de l’entitat.

Parlem de Can Corriol, un pis autònom per acollir joves en risc d’exclusió, d’entre 18 i 21 anys, que l’entitat va posar en marxa el passat mes de juliol a Vilanova i la Geltrú. El projecte, engegat en col·laboració amb l’Ajuntament, no es limita a oferir un habitatge, també inclou un Pla de Treball individualitzat per a cada participant, amb l’objectiu de dotar-los d’eines per a la seva autonomia i emancipació.

Així, el projecte busca donar suport a joves en risc d’exclusió de Vilanova amb un perfil predominant. “Bàsicament, treballem amb jovent que eren menors no acompanyats”, detalla Masip. Quan aquests joves compleixen 18 anys, sovint queden fora del paraigua de les administracions, deixen d’estar tutelats, cauen fora del sistema i resten en una situació d’absoluta vulnerabilitat. 

Des de l’Ajuntament de Vilanova van contactar amb la fundació per donar una resposta a la crítica situació d’aquestes persones, i d’aquí va néixer Can Corriol. L’habitatge, amb capacitat per a sis persones, està ben ubicat i plenament equipat. 

Actualment, està ocupat pels dos primers beneficiaris del projecte i s’anirà ampliant progressivament. Masip subratlla que s’ha buscat deliberadament no començar amb plena ocupació “per poder cribrar bé els casos que més i millor puguin aprofitar-se del recurs”, i apunta que, en el mes i escaig de temps que porta funcionant, l’experiència està sent molt positiva.

Font: Fundació Sant Antoni Abat.

El jovent que pot ser susceptible de ser acollit al projecte són identificats i derivats a través de les regidories d’Infància i Joventut, i d’Acció Social, de l’Ajuntament de Vilanova. “Es tracta de casos que els tècnics del consistori ja coneixen i reconeixen la fragilitat que pateixen i el que implicaria que sortissin d’una manera abrupta del circuit social”, detalla Masip. A partir d’aquí, malgrat que els tècnics de l’Ajuntament no se’n desvinculen i fan seguiment dels casos, aquestes persones queden aixoplugades sota el paraigua de la Fundació. 

Un pla de treball individualitzat per a l’emancipació del jovent

Un cop el jovent arriba al pis de Can Corriol, un equip de professionals de la fundació integrat per un psicòleg, una educadora social, una auxiliar i un treballador d’oficis diversos, amb la col·laboració també de persones voluntàries, fan seguiment d’aquestes persones i desenvolupen un pla individualitzat per a cadascuna d’elles. “Hi ha molta feina per fer, primer pel que fa a regularitzar administrativament aquestes persones, que és una tasca llarga i dificultosa i que cal fer en conjunt”, afirma Masip. 

Més enllà d’aquesta feina administrativa, el pla també té una part de formació i educativa, adaptada a cada cas, amb cursos i formacions per capacitar aquestes persones i facilitar la seva entrada al mercat laboral. I una altra se centra precisament en això, en la cerca activa de feina.

“Internament la fundació compta amb una empresa d’inserció laboral i molt de recorregut i experiència en aquest àmbit, per altres projectes que desenvolupem amb població que surt de centres penitenciaris i que prové de l’emergència social, com persones sense llar”, assenyala el coordinador de serveis de la fundació.

Així, hi ha tot un esforç en aquesta tasca socioeducativa que cal fer amb una població que, per les seves circumstàncies, presenta una gran fragilitat. “S’ha de fer molt d’acompanyament en aquest sentit, perquè són nanos que arriben després de viure experiències molt dures, i la maduració personal que qualsevol persona amb una vida ordinària ha tingut, ells no la tenen”, diu Masip, que incideix en el fet que cal treballar perquè aquestes persones generin vincles sans que els enriqueixin i els dotin d’autonomia, i evitar que es posin en situacions de risc.

A banda, un dels grans obstacles amb què topa aquest jovent per tirar endavant és el gran estigma que arrosseguen. Masip destaca que, si es miren les estadístiques, té poc a veure amb la realitat la imatge que es dona d’ells a la premsa i en discursos demagògics en auge, que sovint els defineixen com a delinqüents i consumidors de recursos de l’Estat. “L’estigma és enorme i d’això en pateixen molt, i això es veu sobretot en contextos d’entrada al mercat laboral”, rebla.

L’objectiu final de la tasca de la fundació és l’emancipació d’aquest jovent i la seva autonomia. Per això, les estades al pis van dels 12 als 18 mesos, tot i que es poden allargar en casos concrets. “No volem ser els tutors, ni els pares de ningú, el que busquem és que adquireixin el màxim d'autonomia, s'empoderin personal i socialment i tingui les taules per funcionar al món”, remarca el Ferran Masip.  

Una fundació amb una activitat molt diversificada

El projecte Can Corriol també suposa per a la Fundació Sant Antoni Abat la possibilitat d’ampliar el seu actual camp de treball en atenció social, un àmbit en què compta amb experiència en altres projectes.

Per exemple, amb recursos residencials per a persones sense llar provinents de l’emergència social, així com per a persones alliberades de centres penitenciaris, o en procés de llibertat. Per a aquestes persones, la fundació també compta amb un telèfon d’informació i suport per a familiars i interns de centres penitenciaris, gestionat per l’equip de voluntariat de presons.

Tanmateix, en el camp de la protecció social, l’entitat gestiona un servei de tutela i autotutela per a persones grans i persones incapacitades o en procés d’incapacitació, unit a un servei de transport social per a persones amb mobilitat reduïda o manca de recursos.

A la tasca en l’àmbit social se sumen projectes en altres àmbits com la recerca i l’ensenyament, com un espai multisensorial destinat a estimular sensorialment usuaris afectats per malalties com l’Alzheimer, el Parkinson o la Fibromiàlgia, també en patrimoni i cultura i atenció en la diversitat. I molts més que estan per venir. “Hem hagut de diversificar els nostres serveis per donar cobertura a totes les necessitats que ens cauen al damunt de la taula”, exposa la Dolors Camacho, gerenta de la fundació.  

Camacho també anticipa a Xarxanet un seguit d’iniciatives que acaben de posar en marxa o preveuen fer-ho en breu. “Un dels principals és una empresa d’inserció que ja compta amb una persona que està treballant a l’Hospital de Vilafranca”, apunta. També s’està dissenyant un projecte per crear un habitatge exclusivament per a dones, entre altres. 

Tot plegat, fent front a l’impacte que ha suposat la pandèmia per al desenvolupament de la tasca de la fundació. “La Covid ens ha trasbalsat, com a tothom, ens hem hagut d’ajustar i afrontar més necessitats amb molts menys recursos, però donem cobertura a totes aquestes urgències socials i ens en sentim orgulloses”, rebla Camacho.