El periple legal d'incorporar persones migrades a les entitats

A la majoria d'entitats no hi ha diversitat i tendim a generar entorns força endogàmics. Una de les mostres és la falta de presència de persones migrades, travessades també per altres discriminacions en relació a la classe, el nivell socioeconòmic i l'accés a la formació, amb la corresponent dificultat de l'homologació de títols. Un dels motius, a banda del racisme de la societat en què vivim, és el periple legal pel que han de passar les entitats que volen contractar-les i les persones migrades per poder treballar.

Malgrat això, a la cooperativa sociojurídica Iacta, cada vegada reben més peticions des de l'Economia Social i Solidària, sobretot des del cooperativisme, per formar-se sobre com contractar persones migrades.

Desconeixement i reticències

L'advocada social de Iacta Laura Fernández diferencia dues situacions: quan les persones tenen permís de residència i treball, i quan es troben en situació irregular. En el primer cas, no és difícil fer una contractació, però subratlla el desconeixement que hi ha, sobretot en el sector empresarial, agreujat per la situació d'un mercat laboral precaritzat.

"Moltes empreses no saben quines targetes autoritzen a treballar i quines no. Davant la falta d'informació, no contracten algú que no tingui DNI", diu Fernández, que apunta que això fa que les persones migrades que legalment poden treballar no tinguin les mateixes oportunitats que la resta.

Des de l'advocacia social s'han fet propostes i formacions per explicar els drets i requisits a joves migrants quan "la problemàtica no és aquesta" sinó "les empreses que no saben com funciona", continua Fernández, que admet que les entitats han anat tard en visibilitzar-ho.

Uns requisits inassolibles

En el cas que aquestes persones no tinguin papers, el periple es complica extraordinàriament. Segons la Llei d'Estrangera, per obtenir el permís de residència i treball han d'estar tres anys a Espanya, no tenir antecedents penals i tenir una oferta laboral prèvia amb el salari mínim interprofessional per una jornada de 40 hores (950 euros al mes en 12 pagues), uns requisits que suposen "una mercantilització de les persones migrades".

"La Llei d'Estrangeria no encaixa ni està contextualitzada amb el mercat laboral que tenim, amb una reducció abismal dels llocs de feina, molta demanda, contractacions temporals, fluctuacions entre activitat i atur, i amb una necessitat immediata d'incorporacions per respondre a la producció", explica l'advocada.

A més, han de passar per un procediment administratiu abans de començar a treballar que abans de la pandèmia acostumava a trigar uns sis mesos, però que ara es pot allargar fins a un any, un temps que les parts contractants no sempre poden esperar. "Hi ha un tema de solvència econòmica, des de les cooperatives es fa més difícil sostenir un contracte de 40 hores durant un any, i la immediatesa també és un problema", afirma.

Bretxa digital: un bucle absurd

Un cop les entitats prenen la decisió d'incorporar una persona migrada comença un tràmit "molt complex" que s'ha de fer amb cita prèvia a les oficines d'Estrangeria sense cap acompanyament informatiu, només amb un correu per fer consultes i un servei d'atenció municipal (SAIER) que estan col·lapsats. A més, el tràmit es fa segons la interpretació legal de cada comunitat autònoma.

Aquest procés necessita d'un certificat digital, que s'ha de fer amb un NIE que les persones migrades no tenen, un "bucle absurd" que les obliga recórrer a les gestories. "Cada dia més, és una obligació indirecta", denuncia. De fet, el Col·legi d'Advocacia va fer un conveni amb Estrangeria perquè consideren que és més fàcil si ho presenten professionals: "Ens sembla una barbaritat, això allunya les persones de l’empoderament".

Com sempre, el sector social ha fet feina al respecte. S'ha creat XESAJE (Xarxa d'entitats socials d'assessorament jurídic a Estrangeria) i hi ha entitats i serveis jurídics, però la demanda és més gran. Fernández considera que hi ha d'haver "més oficines gratuïtes, una comunicació que pugui ser fluïda i transparent a disposició de tothom, una actualització dels portals d’immigració i un trencament amb la bretxa digital". "L’administració torna a deixar la càrrega en entitats del Tercer Sector que omplim els buits de les seves obligacions", conclou.