Lídia Albert: "Grup Iris embolcalla i fa de coixí a les persones amb càncer de mama"

A més de seguir amb el dia a dia de tallers d’alimentació, tractaments de limfedema, psicoteràpia grupal i individual, fisioteràpies i acupuntures, el Grup Iris prepara la 'Cursa de la Dona de Figueres' per al 7 de novembre. Tornarà a ser virtual, com l’any passat, però la presidenta, Lídia Albert, anima tothom a participar-hi: “No només és important, la Cursa és essencial per a la subsistència del Grup Iris”.

Com comença la història del Grup Iris?

Comença quan un dia ens trobem un grup de dones afectades pel càncer de mama a l’Alt Empordà. No ens coneixíem de res. Una persona ens va fer d’enllaç, vam començar parlant per les xarxes socials i vam fer un parell de trobades que ens va fer adonar que juntes sumàvem i ens donàvem suport mutu. Vam posar fil a l’agulla i vam crear l’associació el 21 d’abril del 2013.

Vam començar del no-res, petites petites. Primer ens fèiem suport emocional. No teníem diners. La Fundació Catalunya La Pedrera ens va cedir una tarda a la setmana a Figueres, vam agafar un telèfon... No veníem del món associatiu. En sabíem molt poc de tot això, anàvem fent i n’anàvem aprenent... Fins que un dia se’ns va acudir la brillant idea d’organitzar una cursa sense saber la feina que hi havia tot darrere.

La primera 'Cursa de la Dona de Figueres', el 2015, ho va canviar tot...

I tant! Per sort tenim una meravella de persones que se’n diuen voluntaris i voluntàries! És indescriptible tot el que ens arriben a regalar aquesta gent. Avui l’or és el temps i el voluntariat ens regala tot l’or del món. I també tenim col·laboradors i patrocinadors. Sense tot aquest gruix de gent no ho podríem fer. som vuit persones a la junta.

 "Avui l’or és el temps i el voluntariat ens regala tot l’or del món"

Trobeu molts suports, però vosaltres ho lidereu...

Exacte. I gràcies a la primera cursa vam engegar fa sis anys teràpies integratives, tallers d’alimentació, tractaments de limfedema, psicoteràpia grupal i individual, fisioteràpies, acupuntures... Per fer tot això necessites cèntims, perquè les persones ateses ho puguin tenir a cost zero. Mentre la cursa es mantingui ferma ho farem a cost zero.

Torno una mica al principi: per què us dieu Grup Iris?

Quan vam crear l’associació no ens agradava dir-nos res que portés a paraula contra, ni en lluita contra res. Havíem de trobar un nom que ens representés. Som un grup on totes som iguals i buscàvem una paraula en positiu.

Teníeu clar que us diríeu grup i us faltava la segona part.

Estàvem passant una època molt dolenta a les nostres vides, però cada cop que fèiem un tractament de quimioteràpia, ràdio o una operació fèiem un passet més i cada cop érem més al final del túnel. Fent una meditació ens deien imagineu-vos un túnel i aneu obrint finestretes. Al final del túnel hi vaig veure molt de sol, molta claror.

Quan ho compartíem descobríem que després d’una tempesta ve la calma, venia el sol i l’arc de sant Martí, que en castellà és “arco iris”... i ens vam quedar amb Grup Iris, perquè representa els colors de la vida. I volem transmetre vida. No per estar afectades de càncer de mama ens hem de morir, tot i que se’ns han mort companyes pel camí. Per sort, però, la majoria som aquí encara.

"Tant de bo fóssim capaces de viure celebrant la vida abans que ens passessin coses"

T’he sentit dir que quan passes una malaltia mai més ets la mateixa persona...

És cert. Parlem per telèfon perquè estic fent el Camí de Santiago. Soc una persona molt diferent a la que era, tant a nivell físic com emocional. Amb la malaltia no som pitjors ni millors, som diferents. Tenim mancances, cert, però si les visualitzem podem arribar a compensar-les d’una manera tan profunda que, en el meu cas, em sento millor que abans.

Què vols dir?

Abans vivia els mateixos dies que tu, però no els vivia com els visc ara. Ara els visc conscient que pot ser el meu últim dia i, per tant, l’he de viure al màxim de bé. Pot ser cuinant, llegint un llibre, mirant una pel·lícula, anant a caminar, quedant amb amics, anant a veure els pares més sovint.. Petites coses. És prendre’n consciència.

Celebrar la vida.

Exacte. Gaudir de cada moment. Tant de bo fóssim capaces de viure celebrant la vida abans que ens passessin coses.

Tornem al grup. Sou una xarxa de cures, de solidaritat, de fer-vos companyia, d’aprendre coses...

És l’essència de Grup Iris. Tot i que la gent ens coneix per la cursa som tot això que dius. És cert que la cursa ens serveix per donar-nos a conèixer i perquè si a una persona li diagnostiquen càncer de mama sàpiga on anar a picar la porta. Grup Iris embolcalla i fa de coixí a les persones amb càncer de mama. Els metges tenen el seu temps i, encara que tu ho necessitis, no et poden destinar molts més minuts. Ens complementem amb els tractaments i, tot i que fem errors, intentem arribar on no arriba la sanitat pública.

Com heu viscut la pandèmia? No us canseu d’explicar que sí, que tenim la Covid-19, però el càncer de mama no s’ha parat.

La Covid-19 ho ha tapat tot i la gent ha anat patint càncer de mama igual. No hem pogut parar. Ens hem hagut de reinventar. Hem après a marxes forçades com gestionar les xerrades via webinars, hem fet suport a distància... És evident que no tens la persona allà per abraçar-la o fer-li un petó, però tenir-la a davant de la pantalla i que notis com agraeix aquella connexió no té preu. Hi hem hagut de destinar-hi hores i hores, però n’estem molt satisfetes.

Tot i que una essència nostra són les abraçades, per a persones en situació de quimioteràpia o que tenen les defenses baixes són sistemes que han vingut per quedar-se.

"La Covid-19 ho ha tapat tot i la gent ha anat patint càncer de mama igual"

La 'Cursa de la Dona de Figueres' és el motor econòmic per al Grup Iris. La feu virtual, però demaneu a la gent que hi participi, perquè per a vosaltres és molt important.

No és important, és imprescindible per a la subsistència del Grup Iris. L’any passat vam aguantar i aquest també, però sense aquests ingressos no podríem aguantar-ne un altre oferint la mateixa qualitat de servei que estem donant. Sí, és virtual, però necessitem que la gent s’hi apunti. L’essència de la cursa és donar suport al Grup Iris.

Els deu euros d’inscripció són un donatiu i com a agraïment donem una samarreta diferent cada any. Aquests deu euros van revertits a serveis per a persones que pateixen o han patit càncer de mama. Fa molt poc temps es va morir una companya que va deixar marit i tres fills. La situació d’aquesta família era molt complicada i Grup Iris es va fer càrrec de sessions de psicoterapeuta per a ells. Això és Grup Iris.

L’any amb més inscrites van ser 5.500 l’any passat vau baixar...

L’any passat vam punxar molt, van ser 1.800 inscripcions. Aquest any reforcem la campanya i a veure si va millor. Tant de bo arribem com a mínim a les 2.500. Podem anar a córrer igual, cadascú amb el seu grup. El que no podem fer és trobar-nos totes.

A més, sou persones de risc i el voluntariat té una edat...

Aquest any encara no ens podíem arriscar. Vull pensar que l’any que ve ja sí i llavors la farem molt grossa. En tenim moltes ganes.