Gemma Flores: "L’alimentació és un dret bàsic universal que no pot estar regit per lògiques capitalistes"

Gemma Flores Pons és una de les sòcies de la cooperativa agrecològica l'Aresta. Ens explica el projecte reconegut amb el premi d’Excel·lència a la Innovació de les Dones Rurals concedit pel ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

Què és l’Aresta?

Som una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre i treballem per desenvolupar l’agroecologia, la sobirania alimentària i l'economia social, solidària i feminista a través quatre àrees: la fleca, l'educació, la recerca i la dinamització local. No només volem ser una experiència productiva sinó que volem amplificar-ne l’impacte desenvolupant altres activitats.

A la fleca treballem amb productores locals i producte ecològic. Les farines són d'un productor local que està recuperant blats antics i es molen en molí de pedra. Treballem amb massa mare, respectem els temps de fermentació i fem servir el forn de llenya.

Pa, educació, dinamització i recerca. És molt transversal.

Una aresta és el filet que protegeix el gra del cereal dels ocells. Volíem protegir el cereal, l’alimentació. Aresta també és el punt d’unió de diferents vessants en una forma geomètrica. Volíem que fos el punt d'unió entre l'economia social i solidària, l'agroecologia i la sobirania alimentària i treballar-ho des de diferents pràctiques.

Què feu per educar en aquest model agroecològic?

Oferim recursos pedagògics a diferents edats, des d'infància a persones adultes, i en diferents àmbits.

I la recerca?

Ens la vam plantejar perquè hi ha moltes pràctiques al territori que desapareixen. Volem recuperar les pràctiques, difondre-les i ajudar al coneixement col·lectiu.

També feu dinamització local.

Articulem diferents agents per fer projectes conjunts. Posem en contacte productores, cerquem finançament i acompanyem en la generació i el disseny de projectes en funció de les necessitats. També participem en eines com el catàleg de pagesia a la Conca de Barberà o l'Einateca, i en espais com l'Ateneu Coopcamp o Territori de vincles.

Quina reposta rebeu quan treballeu amb la comunitat?

A nivell educatiu, hi ha molt d’interès per conèixer altres formes de generar economia que siguin responsables, justes, sostenibles mediambientalment. Les escoles cada vegada més volen complementar el temari amb activitats d’aquest tipus. A nivell de dinamització local, també a crescut l’interès en l’economia social i solidària i estem poden desenvolupar projectes comptant amb agents del territori, però també amb el suport de l’administració local, que és molt important.

Què suposa el premi del ministeri?

És un reconeixement a la feina que hem fet, però també a la feina que s’ha fet des del moviments socials. Entenem que innovem en tant que formem part d’aquests moviments. No som un xampinyó, bebem del nostre entorn. L’important és que s’hagi reconegut aquesta manera de fer col·lectiva més enllà de nosaltres. Ha sigut una satisfacció. És molt d’esforç, moltes hores i energia posades perquè el projecte tiri endavant.

A més, té una dotació econòmica que aprofitarem per capitalitzar la cooperativa. Estem treballant perquè pugui tenir un retorn més enllà de nosaltres i poder-lo compartir.

L’agroecologia és feminista de base?

És molt fàcil d’articular agroecologia i feminismes, però no sempre es desenvolupa des d’aquí. Sabem que en la concreció dels projectes no sempre es compleix.

Quin paper tenen les dones en l’agricultura no industrialitzada?

N’hi ha moltes i estan invisibilitzades. Com que són economies precàries, sovint no hi ha un reconeixement formal. S'ha de reivindicar que hi hagi dades estadístiques en les activitats econòmiques agràries.

La producció d’aliments és responsable de la pèrdua de diversitat i de les emissions de CO2. És evident que hem de canviar la forma de produir aliments, no?

Considerem que l’alimentació és un dret bàsic universal que no pot estar regit per les lleis del mercat ni per pràctiques i lògiques capitalistes. La manera és generar circuits concrets que les evitin. Nosaltres ho fem de la mà de grups de consum i de cooperatives de consum.

Creiem que hi ha una necessitat de generar una agricultura respectuosa, ecològica, arrelada al territori i vinculada a la comunitat, i això no es pot fer si estàs participant de la lògica capitalista perquè s'especula, per exemple, amb el preu del cereal. Amb el pagès amb qui treballem tenim uns acords anuals i hi ha una estabilitat: ell sap que ho pot vendre i nosaltres que en tenim tot l'any, i això repercuteix en el preu, en el pagès, en nosaltres i en les persones.

Quins reptes us trobeu?

El més important i problemàtic és l'escala de consum. El sistema d'aprovisionament que pot abastir el consum agroecològic és a escala molt petita i no resol totes les necessitats. Quan treballes a escala petita, hi ha molta gestió i esforç, fa que sigui molt costós, i dificulta la sostenibilitat. Si no mous certs volums tot té un impacte molt gran i no és rendible. És important que surtin els números perquè si no pateixen les productores.

El repte és que creixi el consum des de l’economia social i solidària, des de les cooperatives de consum, i en articulació amb les productores. A més, estem en un moment en què el capitalisme sap que el consum del producte ecològic és d'interès social i se n'està apropiant. Fa molts anys que es veia com un risc. No s’ha pogut evitar.

Això us preocupa especialment?

Ens preocupa la sostenibilitat dels projectes productius. Ens trobem amb moltes dificultats per fer-ho sostenible perquè està molt esbiaixat el valor que tenen els productes que s'elaboren. Tenim un mercat de producte de poca qualitat, d’explotació laboral, que fa que costi que la gent dediqui la seva renda a consumir productes que es fan des de criteris de justícia social i de sostenibilitat ambiental.

Si no canviem moltes coses estructurals i del sistema econòmic el consum no canviarà. Mentre paguem un percentatge tant elevat per l’habitatge no el dedicarem a altres coses.

Són més cars els productes agroecològics?

Depèn del producte. Si mires el preu per quilo pot ser que et surti fins i tot més barat que comprar el pa a una benzinera perquè les dues barres que compres per 50 cèntims les acabes llençant a la nit perquè estan seques i el pa de l'Aresta dura una setmana, està molt amb molí de pedra, té el germen del cereal que és on estan els nutrients i no té additius. No sempre és més car. Hi ha un tema d'hàbits de quins productes comprem i com els comprem. S'hauria d'estudiar perquè amb el mateix import podries comprar uns productes i no uns altres. Comparar-ho seria interessant.

De quina manera podem ajudar a transformar el model les consumidores?

Es pot contribuir a diferents nivells, per exemple, adquirint productes ecològics i de l’economia social i solidària. Tenim un munt de projectes que poden donar serveis a les nostres necessitats. També podem apropar-nos a grups de consum o a cooperatives agroecològiques, impulsar cooperatives de consum que facilitin l’accés al producte, participar en projectes amb més flexibilitat en les formes de participació com els supermercats cooperatius. Participar en el mercat social, la XES, Pam a Pam, La Zona...

Podem trobar els vostres productes en aquests espais?

Sí, repartim a grups de consum i cooperatives de consum del Camp de Tarragona i arribem a Barcelona ciutat.