Drets humans i de gènere en el turisme sostenible

El turisme responsable i sostenible és una pràctica que continua creixent exponencialment arreu del planeta i és rellevant la millora i l’increment del seu coneixement i capacitació per tal que es pugui treballar a cada país i estendre. D’aquesta manera ho destaca Jesús Martín, president d’Aethnic que, a més, posa en relleu la situació i els reptes actuals sobre drets humans i de gènere en l’àmbit del turisme convencional i el turisme sostenible.

Segons la definició d’Aethnic, el turisme responsable és un moviment social i d’activisme que reclama que tots els actors de l’activitat turística tinguin una mirada amb compromís ètic i s’impliquin en activitats que tinguin en compte drets humans, enfocament de gènere i justícia global, per un canvi de model. “Volem que el turisme ajudi a les poblacions a combatre la vulneració dels drets humans i altres conceptes fonamentals en termes de treball”, explica Martín.

Turisme i drets humans per construir alternatives compartides

És per aquest motiu que el dia 11 de novembre arriba a Barcelona la Conferència Internacional sobre ‘Turisme, Sostenibilitat, Drets Humans i de Gènere’, amb l’objectiu de generar un pont entre iniciatives socials i iniciatives privades per desxifrar de quina manera es pot generar una sinergia que sigui complementària. La idea principal és presentar projectes o productes turístics responsables del tercer sector a empreses privades, per tal que aquestes en puguin fer ressò i incorporar les noves pràctiques.

La conferència, a més, culmina el projecte ‘No Women Left Behind’, creat i treballat per Aethnic amb l’Institute of Travel and Tourism Of Gambia (ITTOG). Un programa que s’ha centrat a capacitar i inserir socialment dones de Gàmbia en situació d’especial vulnerabilitat.

El programa de la conferència inclou un seguit de presentacions acadèmiques, debats, taules rodones i ponències, amb la representació de l'Agència Catalana de Cooperació (ACCD), el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), i tot un seguit de programes i iniciatives que posaran sobre la taula l’alternativa de donar la volta al model actual i promoure un canvi i una transformació. “Volem generar un model híbrid, en el qual el sector privat beneficiï el tercer sector, i viceversa, amb convivència, sinergia i coordinació”, destaca Martín.

No deixem cap dona enrere

‘No Women Left Behind’ és projecte iniciat aquest any 2021 de la mà d’Aethnic amb l'ITTOG en el qual s’ha cobert la necessitat de la falta de persones professionals capacitades per promoure aquest canvi de model turístic. Han participat trenta dones gambianes en un programa formatiu on se les ha capacitat en termes de lideratge, drets civils i drets humans per empoderar-les i dotar-les d’una mirada més crítica, amb més coneixements concrets sobre el turisme responsable.

D’aquesta manera, també es compleix l’objectiu d’inserció laboral i social d’aquestes dones en situació de vulnerabilitat: poden generar negocis, iniciatives, feina en el sector turístic amb aquesta mirada crítica. A més, també se les acompanya de manera emocional.

Una representació gambiana, formada per docents i alumnes del curs del projecte, assistirà a la conferència per exposar la situació de les dones a Gàmbia en el context del turisme, i presentarà els resultats de la iniciativa.

Situació actual dels drets humans i de gènere al turisme

Actualment es viu una enorme precarització laboral. “Considerem que el turisme de masses està basat en el ‘monocultiu’, únicament presten servei al turisme internacional”, explica Martín. Aquest fet genera una dependència econòmica cap a un sector en concret i, en consegüent, una precarització laboral.

En termes de drets de gènere, en el sector turístic hi ha tasques clarament feminitzades com, per exemple, les dones del servei de neteja d’hotels o restaurants. Tal com considera Martín, sovint queden invisibilitzades i pateixen vulneracions dels drets laborals.

A més, hi ha situacions d’agressions sexuals i explotació sexual derivada i provocada per aquest turisme de masses. Surt a la llum com “races i estatus social sumat a termes de gènere condiciona aquestes dones a veure’s abocades a aquest tipus de feines: mal pagades i sense reconeixement social”, destaca  Martín.