Olimpia Coral: "Ens cremaven a les fogueres i ara ens cremen a Facebook per viure la nostra intimitat"

Olimpia Coral Melo és supervivent de violència de gènere digital. El que va començar sent un contingut sexual gravat amb el seu consentiment va acabar sent un malson d'assetjament continu i sextorsions. Va voler canviar-se la cara i desaparèixer i va intentar suïcidar-se tres cops. Fins que la seva mare va preguntar-li si ella havia volgut que aquell vídeo el veiés tothom i es va adonar que ella no era la culpable de tot el que li estava passant.

Llavors ni tan sols tenia un nom: "S'anomenava pornovenjança, però venjança per què? No havíem fet res". No s'hauria imaginat mai que la seva lluita hauria ajudat i aplegat moltíssimes dones al Front Nacional Per la Sororitat i que hauria aconseguit la regulació del delicte sexual digital a Mèxic sota l'anomenada 'Llei Olimpia', que ja ha sentenciat 8 persones per difondre continguts sexuals sense el consentiment de la dona que hi apareix.

Tampoc s'hauria imaginat explicar-ho al XVII Fòrum de Violències de Gènere organitzat per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere a la taula rodona centrada en violència digital.

"Ens vam unir per cridar al món que allò virtual és real i fa mal, i que les que hem sigut exhibides no som culpables sinó que la culpa és de la violència digital", ha explicat: "La responsabilitat és sistèmica, de la cultura patriarcal i masclista, de la cultura del porno. Abans ens cremaven a les fogueres i avui ens cremen a Facebook per viure la nostra intimitat".

Perquè això no passi cal educació sexual i empoderament tecnològic però, sobretot, xarxa. "Jo estic viva gràcies al moviment feminista. Violència no som nosaltres ni les nostre vulves. Violència és difondre-les i ara ho diu la llei", ha conclòs.

El seu punyent testimoni ha estat acompanyat per les intervencions d'Adriana Gil-Juárez, investigadora especialitzada en violències digitals, Alex Haché, de Donestech i del programa Defensoras Digitales, i Thais Ruiz de Alda, de la Xarxa d'Autodefensa Feminista Online i fundadora de Digitalfems, que han aportat iniciatives d'estratègies feministes en marxa i dades per contextualitzar aquesta violència, que afecta principalment les persones que se socialitzen com a dones i especialment aquelles que tenen presència pública.

Les dones tenen vint-i-set vegades més probabilitat de ser atacades a internet que els homes i, segons una enquesta de Donestech i Antígona, el 98,9% de les dones  amb presència pública han patit violència online, que va des de la manipulació de dades privades a les amenaces, l'assetjament o el 'gaslighting'.

Davant d'això creixen les línies d'atenció per atendre violències digitals com la mateixa xarxa d'autodefensa feminista, Acoso.online o Luchadoras, basades en la sororitat i centrades en les supervivents, però que sovint no compten amb els recursos que necessiten.