Documents per a aprofundir en les problemàtiques de la infància

La identitat sexual i de gènere són aspectes que determinen el desenvolupament de l’individu en certa forma, i és especialment important saber abordar aquestes qüestions en la infància, no només per a donar suport a les persones que es troben en un món on encara hi ha massa espais intolerants, sinó també per a evitar que l’àmbit educatiu esdevingui un d’aquests espais.

Per a fer un abordatge integral a tot el centre, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya va publicar el desembre del 2022 la guia ‘Com podem incorporar la perspectiva LGBTI+ als serveis i recursos de la direcció general d’atenció a la infància i l’adolescència’.

Aquest document recull informació com el marc normatiu d’aquest àmbit, la importància del llenguatge en l’abordatge de la diversitat, alguns indicadors d’avaluació que es poden seguir per a analitzar l’estat del centre educatiu en matèria LGTBI i una sèrie d’activitats per a treballar-la, entre d’altres coses.

De manera semblant, FLG – Associació de Famílies LGTBI va publicar la ‘Guia de mares i pares LGTBI’, que si bé està orientada especialment a famílies, compta amb apartats per a tractar aquestes temàtiques a l’escola.

Un altre document, aquesta vegada específic per a infància trans, és el ‘Protocol per a l’atenció i acompanyament de l’alumnat transgènere en els centres educatius’, un document oficial elaborat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que no és només una eina per a l’abordatge adequat dels nens i nenes trans, sinó també per al compliment de la 11/2014.

Una altra problemàtica amb la qual la infància pot haver de lluitar especialment pels estigmes dels quals està envoltada i la poca informació que té la població general és salut mental. Cal que els espais educatius i de lleure siguin considerats llocs segurs per als nens i nenes que hi van, per la qual cosa és important que les persones que hi treballen sàpiguen gestionar situacions complicades com la depressió o l’ansietat.

Per això, Obertament ha publicat el document ‘Whats up! Com vas de salut mental?’ ple de propostes didàctiques per a implementar a les aules per a treballar-hi la salut mental.

A tall més específic, el Departament d’Educació de la Generalitat posa a disposició de les escoles i centres educatius la ‘Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions no suïcides en el centre educatiu’, que vol ser una eina per a acompanyar els o les alumnes que hagin expressat la intenció d’autolesionar-se o sembli que tenen temptatives.

Les persones encarregades de l’educació i el lleure de la infància han de tenir clar que hi haurà nens i nenes amb transfons diferents, provinents de contextos diversos. És possible que alguns no entenguin la situació, o inclús que hi hagi situacions d’exclusió al mateix espai educatiu. A més, en tot cas, sempre és interessant poder abordar qüestions i problemàtiques que formen part de la vida diària i que poden haver sentit a les notícies o a casa.

Un d’aquests temes pot ser la pobresa energètica. Per això, Enginyeria Sense Fronteres i Aliança contra la Pobresa Energètica van posar a disposició de les famílies i els centres educatius la guia metodològica ‘Drets energètics en mans de la infància’, extreta d’uns tallers amb infants de sis i set anys al Casal dels Infants del Raval.

Per a un acostament més analític de l’exclusió en la infància, la Fundació Pere Tarrés va elaborar l’informe ‘Habitatge, infància i salut’, aquest cop centrat en la situació de les famílies davant la problemàtica de l’habitatge.

Una altra qüestió que és interessant treballar en l’àmbit de la infància és la interculturalitat. No només com a contingut temàtic, sinó per a aprendre a integrar els diferents contextos culturals que hi poden haver a l’aula o a l’espai educatiu.

Amb aquest objectiu, la Fundació Tot Raval posa a la disposició de les persones interessades el document ‘Eina didàctica per al treball intercultural als espais educatius: material complementari al Calendari de celebracions del Raval’, un material complementari al Calendari de Celebracions del Raval que vol facilitar exemples d’una escola inclusiva.

De manera similar, la guia ‘Enfoque intercultural participativo con la infancia’, de l’entitat Juntas en la misma dirección, ofereix diferents unitats didàctiques per a promoure i posar en pràctic el diàleg intercultural en la infància.

Però per a generar un diàleg intercultural primer cal crear un espai segur i inclusiu per a totes les persones als centres educatius. És important que les persones que tinguin infants al càrrec sàpiguen com abordar situacions racistes, perquè els nens i les nenes no són immunes als prejudicis que recorren la societat. Per això, és interessant el manual de suport ‘Prevenció i detecció del racisme, la xenofòbia i altres formes d’intolerància a les aules’ del Ministeri de Treball i Seguretat Social.

Un espai educatiu necessita escoltar les necessitats i demandes de la infància. És important, doncs, fomentar una participació activa, de manera que els hàbits assertius i respectuosos es traslladin també fora de l’aula.

Per a això pot ser útil el document ‘Volem participar: participació infantil i juvenil. Experiències del projecte Laboratori d’Acció i Innovació Educativa als agrupaments’, de Minyons Escoles i Guies de Catalunya, que recull diverses experiències que exemplifiquen bones pràctiques en matèria de participació de la infància i la joventut.

També, per tal d’estendre aquests costums a l’àmbit municipal, també pot ser útil la guia pràctica ‘Impulsem la participació dels infants en els serveis i projectes municipals’, de l’Ajuntament de Barcelona, que ofereix consells sobre com implicar la infància en la presa de decisions dels espais que els pertanyen, especialment pel que fa als municipals.