7 claus per millorar el treball en xarxa

Com a xarxa, és indispensable definir i tenir objectius comuns clars que vagin més enllà dels interessos de cadascuna de les entitats membre. Elaborar aquets objectius comuns s'ha de fer de manera col·lectiva, mitjançant el diàleg i el consens.

Els objectius de la xarxa, però, no han de ser aliens als objectius particulars de cada organització, sinó que els ha d'incloure (en tot o en una part).

Un punt essencial a l'hora de formar part d'una xarxa és la implicació activa per a l'acció. De fet, es considera que les xarxes se sostenen per dos elements clau: l'acció en comú i el compromís.

És important que hi hagi un repartiment de tasques però també un equilibri en la seva distribució. Totes les entitats han de participar en els projectes comuns, però aquesta participació no cal que sigui igual entre totes les organitzacions. De fet, alguns projectes concrets es poden encarregar a entitats de la xarxa especialitzades en aquella qüestió.

Respecte a la coordinació, tot i que tots els membres han d'implicar-s'hi, és recomanable encarregar  la dinamització d'aquesta tasca al alguna entitat de la xarxa.

Hem de partir de la idea que la relació entre les entitats que treballen en xarxa és d'entre iguals. Evidentment, cadascuna tindrà les seves tasques i funcions definides, però cal tenir clar que totes són necessàries, des de la més senzilla fins a la que pot ser més complexa.

En aquest sentit, totes les organitzacions han de ser reconegudes com a indispensables per poder assolir l’objectiu perseguit.

És important valorar i destacar la complementarietat de les diferents entitats ja que cadascuna aporta les seves capacitats i competències.

La xarxa no funciona si no compta amb la iniciativa de persones i entitats que la dinamitzen. Però aquest lideratge ha de ser compartit, participatiu i ha d'integrar capacitats i esforços d'unes i altres.

Aquest lideratge compartit comporta que s'assumeixin les tasques i responsabilitats que corresponguin a cada membre.

La comunicació ha de circular amb agilitat en tots els nivells i sentits, permetent que tots els membres hi tinguin accés. Es considera que la comunicació interna funciona si funciona també la confiança mútua, si hi ha cohesió i compromís.

Trobem diverses vies de comunicació: reunions presencials, activitats de formació, que afavoreixen l'aprenentatge col·lectiu; el telèfon,  que permet aclarir qüestions de forma ràpida, realitzar consultes; els butlletins; les llistes de correu...

Tot i que totes les parts hi estiguin implicades, és important que hi hagi alguna entitat de la xarxa que s'ocupi especialment de la comunicació.

D'altra banda, tampoc podem deixar de banda la comunicació externa amb altres xarxes, administracions publiques, entitats, mitjans de comunicació… per aconseguir projecció social.

Per ser sostenible, una xarxa tampoc pot funcionar sense recursos (no només econòmics i materials, sinó també humans, tècnics...). Aquests poden ser aportats per cadascun dels membres o/i per la captació col·lectiva (administracions públiques, patrocinis privats...).

En aquest àmbit, la transparència esdevé imprescindible.

L'avaluació constant del que fem i de com ho fem, l'anàlisi dels resultats obtinguts i de les dificultats que podem haver trobat ens permetran millorar i ser més eficients.