Les pòlisses de crèdit, una opció puntual de finançament per a entitats

Una pòlissa de crèdit és un préstec de diners que el banc concedeix amb un venciment determinat. En sol·licitar una pòlissa no es reben els diners concedits, sinó que s'obté una línia de fiançament. La pòlissa permet disposar i amortitzar el crèdit en funció de les necessitats diàries de les entitats.

Les pòlisses de crèdit funcionen com un compte corrent, d'on es pot anar agafant diners i retornant. No s'ha d'utilitzar el capital disponible si no es considera necessari. En el crèdit tradicional es paguen interessos pels diners demanats, tant si es fan servir com no, mentre que a la pòlissa de crèdit només es paguen interessos pels diners que s'han fet servir. 

Els elements que té una pòlissa de crèdit són:

Capital disponible: És la quantitat màxima de diner de la qual podem disposar. 

Venciment: Temps que tenen les entitats per disposar i tornar els diners. Les pòlisses de crèdit tenen una durada determinada que normalment és a un any. Cal dir que poden tenir una durada més llarga en funció de les condicions pactades.

Comissions i interessos: Les pòlisses de crèdit tenen un ampli lot de comissions i interessos. Els costos més habituals solen ser:

• Comissió d'obertura: és un percentatge que s'aplica al total del crèdit sol·licitat.
• Comissió de revisió anual: només s'aplica en el cas que es renovi la pòlissa de crèdit, i el cost sol ser el mateix que el de la comissió d'obertura.
• Comissió de disponibilitat: és un percentatge dels diners que podem disposar en el moment de la liquidació d'interessos.
• Interès per saldo disposat: Són els interessos que es paguen pel saldo mitjà disposat.
• Interès excedit: Són els interessos que es paguen en el cas d'excedir la quantitat acordada. S'ha de pagar per la part excedida.
• Interès per saldo no disposat: Són els interessos que es paguen per les quantitats de crèdit que no s'han fet servir durant el període de liquidació d'interessos.

El cost econòmic d'una pòlissa de crèdit és gran, atès que són molts els paràmetres que s'han de tenir en compte per liquidar l'operació en cada període. 

A més d'aquestes comissions, hi ha una altra sèrie de despeses com la comissió d'estudi o la comissió per cancel·lació anticipada que depenen de l'entitat bancària. 

La pòlissa de crèdit s'ha de fer servir en aquells moments en què les entitats no poden fer front als seus pagaments i es creen necessitats puntuals de tresoreria. Un exemple d'aquest tipus de necessitat puntual és el retard en el cobrament d'una subvenció per part de les administracions públiques. Aquesta necessitat es pot solucionar amb la pòlissa de crèdit i així cobrir els pagaments compromesos per l'entitat.

La pòlissa de crèdit no s'ha de fer servei mai per:

1. Adquisició d'actius fixes, per exemple la compra d'equips informàtics, de maquinària o d'un vehicle, entre d'altres.
2. Necessitats permanents de tresoreria
3. Impagament d'usuaris

​L'ús de la pòlissa de crèdit no es recomana per fer front a despeses fixes o periòdiques ja que pot provocar un endeutament no sostenible per a les entitats.