Com controlar les donacions per prevenir el blanqueig de capitals a les entitats

Quan una fundació o associació treballa sense una contrapart i ho fa directament amb les persones beneficiàries, la identificació de la qual no és possible, totes aquestes persones s’hauran d’identificar com a col·lectiu.

En canvi, quan hi ha una contrapart i no es treballa directament amb les persones beneficiàries, s’hauran d’identificar les contraparts i les persones col·laboradores.

Quan no hi ha contrapart i es treballa directament amb persones beneficiàries individuals i en les quals la identificació no és possible, la comprovació tampoc és pot dur a terme. En aquest cas, serà suficient si l’entitat té un registre del número de persones beneficiàries ateses a cada centre, localitat o programa.

En el cas de que hi hagi una contrapart i no es treballi directament amb les persones beneficiàries individuals, les obligacions d’identificació i comprovació es limiten a l’entitat intermèdia sense necessitat de continuar amb la cadena de control i la comprovació de les entitats amb les quals l’entitat intermèdia arribi a un acord.

Les entitats financeres no subministren a les seves ESFL clientes les dades de les persones donants inferiors a 1.000€, ja que si ho fessin incomplirien la LOPD. Tenint en compte que la mitjana de les donacions a l’Estat espanyol és d’entre 160 i 170€, es queda molt lluny del mínim exigit.

Però és cert que l’article 42 de la llei obliga la identificació i la comprovació de la identitat de totes les persones que aportin a títol gratuït fons o recursos per import igual o superior a 100€. En el cas que la donació pretengui ser anònima, aquesta haurà de ser rebutjada per l’entitat.

Tot i que la norma obliga a mantenir registres de les identitats dels i les donants, aquestes s’hauran de fer d’acord als termes disposats en l’article 3.

Per a les entitats, la identificació de les persones donants puntuals que superin els 100 euros és bastant complexa, a no ser que sigui una donant recurrent, amb la que es pot mantenir una estructura de control i és més viable sol·licitar més informació.

Per aquest motiu, la identificació del titular s’haurà de fer efectiva amb l’execució de transferències electròniques superiors a 1.000 euros o en l’execució d’altres operacions ocasionals superiors a 15.000 euros.

Pel que fa a persones físiques com a donants individuals, no és necessari comptar amb fotocòpies del DNI, ja que podria desincentivar les donacions i representaria una burocràcia important. Tot i així, seria desitjable. Igualment, es preveu la identificació i comprovació de la identitat de la persona donant que es farà mitjançant un document fefaent.

Respecte les persones jurídiques, empreses donants o col·laboradores i altres ESFL finançadores, les exigències en la comprovació s’incrementen. Es demana fotocòpia dels documents que acreditin denominació, forma jurídica, domicili, identitat de les administradores, estatuts i número d’identificació fiscal, a més d’una declaració responsable.

L’article exigeix que s’asseguri l’honorabilitat i l’adequació de les persones gestores de les contraparts, que es pot fer mitjançant una declaració responsable inspirada en els “Alts estàndards ètics en la contractació d’empleats, directius i agents”. Els i les subjectes no podran estar sancionades internacionalment, fent les corresponents comprovacions dirigides a assegurar-se que compten amb aquesta honorabilitat i adequació.

D’altra banda, l’article també demana la conservació durant 10 anys dels documents i registres que acreditin l’aplicació dels fons. La documentació s’haurà de conservar des de la finalització de la relació del negoci o l’execució de la operació ocasional. En el cas d’existir pagaments ajornats posteriors a la finalització de l’execució, es tindrà en compte la data de l’últim d’aquests pagaments.