Com comunicar correctament sobre infància i adolescència
Comparteix
En les comunicacions d'una entitat, caldrà parar una atenció especial a les narratives que incloguin informació sobre nens, nenes i adolescents. Es tracta d'un grup vulnerable que cal abordar amb tota la seva diversitat.
En les tasques de comunicació cal tenir en compte les particularitats de cada grup social, per tal d'oferir la informació de la forma més inclusiva possible. La infància i l'adolescència és un tipus de grup que demana molta cura, no només per la natura de les seves vulnerabilitats, sinó també perquè poden formar part d'altres comunitats sensibles.
Així, un tractament correcte de la infància i l'adolescència a les comunicacions d'una entitat que hi treballi demana d'un abordatge transversal, que permeti assegurar que no es vulnerarà cap dret de les persones implicades. A continuació es recullen les claus per fer aquest tractament i garantir que la societat rebrà la informació de forma completa i contextualitzada.
En aquest recurs s'ha extret informació de les següents fonts: la peça 'Comunicar para la defensa de la infancia', de la '1a jornada de comunicación e infancia coorganizada por Save the Children y Unicef en la Universidad del País Vasco'; l'article 'Cómo comunicar sobre infancia y adolescencia', d'AmecoPress; i la 'Guía para el tratamiento mediático responsable de la niñez y la adolescencia', de la Defensoría del Público d'Argentina.
Els drets dels infants
El primer que s'ha de tenir en compte és que les comunicacions, el seu contingut i el seu format siguin compatibles amb la Declaració Universal dels Drets de l'Infant. Això possiblement estarà cobert en una entitat que treballa amb infància i joventut, però és important tenir-ho present en tot moment, i fer una redacció i una relectura posterior conscients amb aquest filtre.
Una representació no estigmatitzant
S'haurà d'evitar la ridiculització i la repetició de prejudicis i estereotips, així com qualsevol altra forma de discriminació. Una bona comunicació sobre la infància ha de centrar-se a contribuir a transmetre una comprensió adequada de nens, nenes i adolescents com a subjectes de ple dret. L'objectiu ha de ser qüestionar els estigmes, subratllant la pluralitat de realitats i contextualitzant els fets.
Les comunicacions han d'evitar marginar la narrativa dels infants, així com desvincular als adolescents de representacions nocives i falses com aquelles limitades al consum de substàncies i la vagància. Fer això portarà a una subjectivació del grup, introduint-lo al diàleg i la discussió pública sense caure en el dramatisme i el paternalisme.
Incorporar l'infant com a font
En la línia de l'apartat anterior, les comunicacions sobre els infants no poden inhabilitar o desacreditar el grup protagonista. Per molt que siguin nens, nenes o adolescents, són persones amb veu pròpia, i cal oferir la informació incloent-los com a agents actius, incorporant les seves opinions en els temes que els afectin. Fer això també ajudarà a fer que les comunicacions siguin tan completes com sigui possible i exposin la diversitat de punts de vista existents.
Tot això, però, no pot ser invasiu ni morbós: per molt impactant que pugui ser el relat, el més ètic no exposar l'afecció emotiva que l'infant o adolescent sent davant els fets succeïts.
Representar la diversitat
L'apartat anterior ajudarà a cobrir aquest requisit d'una bona comunicació de la infància i l'adolescència. I és que és important tenir en compte que aquests grups tenen en el seu sí una polifonia: els nens i nenes tenen els seus propis orígens i vivències, i cal retratar aquesta diversitat.
És necessari que es contemplin les diferents cultures, formes d'entendre el món, contextos socials, capacitats, realitats socioeconòmiques, religions i llengües. Aquesta diferència, però, no pot ser mai la justificació de la comunicació, sinó més aviat un accessori que permeti fer una representació fidel que evitarà la generalització del grup entre l'audiència.
I això també haurà d'incloure la perspectiva de gènere. Moltes vegades, les narratives invisibilitzen les nenes i adolescents, deixant de banda la meitat integral d'un grup ja de per si divers.
El llenguatge
L'ús del llenguatge en aquestes comunicacions ha d'emmirallar tot el que s'ha discutit fins ara. S'han d'utilitzar construccions inclusives i respectuoses, que no generalitzin, condemnin o discriminin. Per exemple: normalment, als mitjans de comunicació es fa servir el mot "menor" quan l'infant és una víctima d'algun tipus de delicte, mentre quan en les qüestions positives es troben els termes "nen", "nena" o "adolescent". Això suposa una categorització que cal evitar, per la qual cosa sempre s'haurà d'optar per la segona opció i "infància" i "adolescència".
A banda d'això, a l'àmbit de la infància també es poden extrapolar les regles d'altres grups vulnerables per a una comunicació amb un llenguatge adequat: "nenes i nens" millor que "nens"; "nen o nena amb discapacitat", i no "nen discapacitat"; "nen o nena sense llar", i no només "sense sostre"; "nens migrants" abans que "indocumentats o immigrants il·legals"; i "nens, nenes o adolescents en conflicte amb la llei" en lloc de "menors delinqüents".
A tall d'apunt, cal ser especialment curós en les situacions d'explotació sexual. Mai es parlarà aquí de prostitució, o de "menor prostitut o prostituta", i s'hauran de buscar alternatives que exposin la situació de forma adequada.
Les imatges
Si una entitat vol incloure fotografies d'infants a les seves comunicacions, caldrà que mostri a aquests fent accions positives, i mai en situacions dramàtiques, que només fan que explotar la morbositat i el dramatisme.
També caldrà preservar el seu dret a la privacitat, d'aquí que estigui prohibida la difusió d'imatges que permeti identificar als nens, nenes o adolescents en contra de la voluntat de les persones que en són responsables. Per fer això és recomanable evitar recursos tècnics com el pixelat del seu rostre, perquè no solen ser suficients.
Infància i violència
Una de les qüestions amb què les entitats hauran de tenir especial cura és en la comunicació sobre infància que ha estat en contacte amb la violència. S'haurà d'evitar magnificar o dramatitzar la situació. Cal que es respecti la privacitat de totes les persones implicades, no caure en la seva victimització ni demonització, fugir del sensacionalisme i l'especulació, no discriminar... També convé reflexionar com les entrevistes al nen, nena o adolescent afectaran la seva vida, protegint els seus drets i interessos.
I aquí també és important contextualitzar, oferint informació detallada de les condicions socials, familiars i econòmiques que envolten a l'infant, i sempre amb l'objectiu de sensibilitzar la població.
