La futura llei pretén augmentar l’oferta d’habitatge, combatre la tensió del mercat del lloguer i ajudar les persones joves i els col·lectius en situació de vulnerabilitat a poder accedir a l’habitatge digne.
El Projecte de Llei pel dret a l’habitatge després d’haver estat aprovat pel Consell de Ministres el passat 1 de febrer de 2022 i pel Congrés dels Diputats el 27 d’abril de 2023, ja està pendent de tramitació al Senat.
Segons el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, la nova llei aporta importants novetats que pretenen assegurar i blindar el dret a l’habitatge.
Limitació del preu del lloguer i canvis en les responsabilitats econòmiques de gestió
Tenint en compte la inflació i els problemes actuals del preu del lloguer a la major part del territori espanyol, la nova llei contempla les següents iniciatives:
- S’estableixen beneficis fiscals o urbanístics per a les persones arrendadores de titularitat privada que ofereixin lloguers a preus reduïts.
- L’increment màxim anual del lloguer no podrà ser superior al 3% en els contractes vigents durant 2024.
- A partir de l’any 2025, s’establirà un nou índex de referència per a l'actualització anual dels contractes d'arrendament, substituint a l’Índex de Preus de Consum (IPC). Aquesta iniciativa vol evitar que la renda del lloguer incrementi de forma desproporcionada amb els ingressos de les persones arrendatàries.
- Declaració legal de zones de mercat residencial tensades durant un període prorrogable de tres anys. D’aquesta manera, es poden aplicar mesures extraordinàries per reduir el preu del lloguer.
Pel que fa a les zones declarades tensades s’estableixen les següents mesures:
- Limitació del preu del lloguer quan es creen nous contractes d’arrendament, que no poden superar el preu del contracte anterior.
- Possibilitat d'aplicar els límits dels sistemes d'índexs de preus tot que les propietats no hagin estat arrendades en els últims cinc anys.
- Oportunitat de realitzar una pròrroga extraordinària anual per a la persona arrendatària.
- Possibilitat d'aprovar sistemes d'índexs de preus de referència per àmbits territorials.
Pel que fa a les despeses de la gestió immobiliària i del contracte, la normativa estableix que serà l'arrendador qui s’haurà de fer càrrec. Així mateix, s’estableix una pròrroga extraordinària d'un any en els contractes d'arrendament en cas que les persones arrendatàries tinguin una situació acreditada de vulnerabilitat social i/o econòmica.
Canvis en la política de desnonaments i el concepte gran forquilla
Per tal de millorar l’atenció de l’habitatge de les persones en situació de vulnerabilitat, la llei contempla les següents qüestions:
- Treballar per una comunicació efectiva entre l'administració judicial i els serveis socials per aquesta manera, assegurar una atenció ràpida a les persones que es trobin en situació de vulnerabilitat.
- Garantir solucions residencials per a les persones en situació de vulnerabilitat que es trobin en risc de desnonament.
- En cas que la demandant sigui una gran forquilla i la persona demandada per procedir al desnonament estigui en situació de vulnerabilitat, la nova llei exigeix que es produeixi un procediment de conciliació i/o intermediació.
Amb la nova llei es considerarà gran forquilla aquells propietaris/es titulars de cinc o més immobles urbans d'ús residencial ubicats en una mateixa zona declarada tensada.
Així mateix, s’estableix la definició legal d’habitatge buit, perquè, d’aquesta manera, els ajuntaments puguin aplicar el recàrrec de l'Impost sobre Béns immobles (IBI) a habitatges que estiguin buits des de fa més de dos anys, en cas que la persona propietària tingui un mínim de quatre habitatges en aquesta situació.
Augment del parc públic d’habitatges
Per tal de protegir les persones en situació de vulnerabilitat en referència al dret a l’habitatge digne, la llei estableix les següents qüestions relatives a l’habitatge públic:
- Creació i actualització d'un inventari del parc públic d'habitatge.
- Regulació dels habitatges públics per evitar vendes a fons d'inversió.
- Modificació en la qualificació d’habitatge protegit per garantir un període mínim de trenta anys.
- Destinació d’un mínim del 50% de l’habitatge protegit per a lloguer. Així mateix, s’estableix un increment dels percentatges per a l’habitatge protegit, del 30% al 40% en el sòl urbanitzable, i del 10% al 20% en sòl urbà no consolidat.
