Com fer projectes educatius per la justícia global

Abans de començar a plantejar-se com treballar la justícia global a l’educació, cal saber què és exactament la justícia global. Aquest concepte amplíssim es fonamenta en la idea que el món no és just, i cal donar la volta a les dinàmiques de poder. A partir d’aquí, però, la definició de ‘justícia’, com a tal, haurà de sorgir de cada entitat, en un treball conjunt amb els nens i nenes, fomentant així la seva participació des del principi del projecte, i alhora mantenint la coherència amb les activitats en curs i els valors, el que converteix aquesta discussió en una acció política.

L’educació per a la justícia global, doncs, sortirà dels projectes que s’executin en aquest sentit. Per a millorar la capacitat transformadora d’aquestes iniciatives, el més aconsellable és planificar-les en projectes de mitjana o llarga surada. Hauran d’estar ben planificats, segons uns objectius pedagògics, per la qual cosa les activitats hauran de preparar-se seguint una estructura i de forma conjunta amb infants i joves.

El següent pas és analitzar el context de l’entitat i veure quines opressions tenen lloc, quins drets es vulneren, per tal de treballar-los des de les accions educatives. Aquí és aconsellable triar només un dels drets vulnerats per a reflexionar, especialment aquell on més es pot incidir des del marc d’actuació de l’entitat. Alguns exemples són el dret a la participació o el dret a l’educació de qualitat.

Un cop escollit el dret, caldrà investigar el marc legal que el protegeix a nivell local i internacional (Declaració dels Drets Humans, Drets dels Infants, Carta Europea de la Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat...). També s’haurà d’assenyalar qui són les persones titulars d’aquests drets, sempre en clau interseccional.

En relació amb això, és important també identificar els actors primordials, i si pot ser amb noms i cognoms, millor. Els canvis a les institucions passen a través de persones. Per això, caldrà centrar-se en interpel·lar persones amb un nivell d’influència mitjà o alt, i en aquelles persones que ja siguin més aviat properes, o com a mínim neutrals, a les propostes.

En aquest procés de contextualització, caldrà identificar aquelles qüestions que són estructurals en les vulneracions de drets, especialment pel que fa al gènere. Caldrà veure com aquest dispositiu impacta en el projecte que es vol realitzar, en l’entitat, en seus els grups d’infants o joves, i en el territori en general, i veure de quina manera les accions poden reproduir rols de gènere i com deixar-ho de fer. És important que durant tot el procés es mantingui una mirada interseccional, per tal de veure de quines maneres la vulneració de drets és més acusada en uns grups que en d’altres.

Per acabar aquesta tasca d’anàlisi, s’haurà de tenir al cap amb quins recursos i capacitat d’incidir compta l’entitat. Es tracta de tenir una visió realista i comprovar la viabilitat del projecte, així com de protegir-se davant les possibles vulnerabilitats i tenir alternatives. Aquí també cal tenir en compte les possibilitats de la comunicació que es farà durant tot el projecte, primordial per a garantir la transparència i millorar la incidència.

Un cop s’ha reflexionat amb el grup quin és el dret vulnerat i com, és el moment de definir els objectius de l’acció. Cal que aquests es puguin redactar en frases curtes i concises. També pot ser interessant separar els objectius per generals i específics.

Amb la definició dels objectius també seria aconsellable definir els resultats esperats, és a dir, què s’espera del projecte, quins resultats s’han d’assolir perquè tingui èxit... Han de fer referència a qüestions com el respecte, la garantia i la protecció del dret a defensar; la reducció de les desigualtats de gènere; l’empoderament de les persones titulars de drets i l’impuls de les seves capacitats d’incidència; i la participació d’aquestes persones, així com de col·lectius vulnerabilitats i actors i titulars d’obligacions.

En el moment de definir els objectius, també serà d’ajuda establir els indicadors d’avaluació, que permetran saber si s’han assolit els resultats esperats un cop finalitzat el projecte. Serà interessant fer això amb les persones titulars dels drets, que en el cas de les entitats dedicades a la infància, la joventut o l’educació en el lleure seran, segurament, nens o nenes o adolescents. El més recomanable és que els indicadors es puguin calcular amb números.

Fer aquesta definició és una acció política. Decidir què s’avalua i què no suposa indicar què és més rellevant per al projecte. Per això cal pensar els indicadors en clau de l’Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans, i fer-ho sempre junt amb els i les infants i adolescents que participaran en les activitats.

Caldrà verificar, a més, que aquests indicadors mesuren efectivament si els i les titulars de les obligacions estan respectant, protegint i garantint el dret, el procés d’empoderament de les persones titulars del dret, i el grau de participació d’aquestes duran tot el projecte.

Després d’haver fet tota la preparació prèvia, arriba el moment de planificar les activitats del projecte educatiu. La idea és pensar en els resultats que es volen obtenir abans de programar les accions. Contràriament, les conclusions del projecte no seran efectives ni de llarga durada.

Un exemple d’àmbit d’acció que es pot abordar des de les entitats d’educació en el lleure per a educar i a la vegada incidir en justícia global són les accions de protesta liderades per les persones titulars dels drets, és a dir nens, nenes, adolescents i joves. Es pot optar per fer un mural a les parets de l’entitat, una cantada a la plaça del poble, produir un curt...

Hi ha altres qüestions que cal tenir en compte en la realització de projectes d’educació en justícia global, i tenen a veure amb la coherència. Cal que el grup implicat tingui clars els rols de cadascú, i establir un equip de coordinació on estiguin representades les persones titulars dels drets, per tal de no reproduir les discriminacions contra les quals es lluita.

Això passa per establir mecanismes de participació democràtica i igualitària durant tot el projecte per a que els col·lectius vulnerabilitzats tinguin un rol actiu. Caldrà definir també formes de fer un seguiment constant de les accions, i preveure espais de cures i gestió de conflictes, així com de comunicar els avenços a les persones involucrades en el projecte.

Un cop finalitzades les activitats, per a acabar el projecte, és el moment d’avaluar els resultats. Això serà més aviat senzill perquè només caldrà seguir els indicadors. L’avaluació, però, haurà de seguir els mateixos requisits que les altres fases: la participació de les persones titulars dels drets, la defensa del dret vulnerat, la voluntat de transformar les relacions de poder a fora i a dins de l’entitat...

Alguns documents i recursos que poden ser d’utilitat per a la planificació de projectes educatius en justícia global són:

• ‘Compasito’, un manual d’educació en drets humans per a nens i nenes del Consell d’Europa, en anglès. 
•  ‘Petit Compass’, un recull d’activitats per a l’educació en drets humans per a la infància del Consell d’Europa. 
• ‘Com fer incidència política sense morir en l’intent: eines i recomanacions per a entitats juvenils’, un document del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. 
• ‘Perspectiva feminista i ètica de la cura: Guia d’autodiagnosi per a organitzacions’, de Lafede.cat. 
• ‘Re-generem-nos: guia d’Autodiagnosi de gènere per a entitats’, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.