Ajudes públiques per a víctimes de violència masclista

Una de les problemàtiques més feixugues que encaren les víctimes de violència de gènere que en moltes ocasions obstaculitzen la millora de la seva situació és el seu context econòmic. Aquestes són algunes ajudes financeres que els serveis públics posen a disposició d’aquestes persones.

• Indemnització per a víctimes de violència masclista. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Direcció General de Famílies. Generalitat de Catalunya.

Està destinada a dones, adolescents i nenes amb seqüeles de caràcter greu i a fills i filles de víctimes mortals que en depenien econòmicament. Per a sol·licitar-la, cal tenir la sentència definitiva acreditant la situació de violència i, en cas que la resolució judicial no indiqui l’abast de les conseqüències, també un informe mèdic que les certifiquin. Caldrà fer el tràmit en els dos anys des de la data de notificació de la resolució judicial. Més informació i sol·licitud.

• Ajuts econòmics de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Direcció General de Famílies. Generalitat de Catalunya.

Adreçats a dones víctimes de violència amb uns nivells de renda inferiors al 75% del salari mínim interprofessional i a qui costa trobar feina per qüestions com l’edat, la manca de preparació o altres raons socials, cosa que caldrà acreditar mitjançant un informe del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). També caldrà presentar l’ordre de protecció, la sentència condemnatòria dels fets o l’informe del Ministeri Fiscal. La sol·licitud s’haurà de fer mentre les mesures de protecció, siguin cautelars o de sentència ferma, estiguin vigents. Més informació i sol·licitud.

• Renda Activa d’Inserció (RAI). Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).

Aquesta ajuda és per a col·lectius amb ingressos inferiors al 75% del salari mínim interprofessional, amb dificultat de trobar feina i en situació de necessitat econòmica. En el cas de les dones víctimes de violència de gènere, es limita a aquella exercida pel cònjuge o la persona amb qui té una relació d’afectivitat, sobre ella o sobre els fills, filles o pares. S’haurà de sol·licitar fent registre al SOC i demanant una cita prèvia al SEPE. Més informació.

• Pensions d’orfandat. Pensions de Classes Passives. Ministeri d’Economia i Hisenda.

La podran sol·licitar els fills i filles menors de 21 anys, o de 25, en cas que es trobin estudiant o sense recursos. Per a les persones víctimes de violència de gènere s’han inclòs algunes millores. Més informació i sol·licitud.

En molts casos les situacions de violència masclista es dilaten en el temps perquè la víctima o víctimes no aconsegueixen abandonar el domicili on es produeixen les agressions per raons econòmiques. Les persones que es troben en aquestes circumstàncies poden atenir-se a una sèrie d’ajudes per a superar aquest obstacle.   

• Prestacions econòmiques d’especial urgència per al pagament del lloguer o de les quotes d’amortització hipotecària en situacions especials. Habitatge. Generalitat de Catalunya.

Són subvencions específiques per a situacions d’urgència. El seu objectiu és garantir l’habitatge a persones amb dificultats greus per a pagar el lloguer o la hipoteca, i és preferent per a dones en situació de violència masclista. La sol·licitud es pot fer en qualsevol moment, però cal disposar de l’ordre de protecció, la sentència condemnatòria dels fets o un informe del Ministeri Fiscal que reculli els indicis de la violència, així com comptar amb proves de tenir deutes de lloguer per circumstàncies no previsibles. La prestació dura 12 mesos. Més informació i sol·licitud.

• Prestacions permanents de pagament al lloguer o Lloguer Just. Habitatge. Generalitat de Catalunya.

Aquestes prestacions es dirigeixen a unitats de convivència amb ingressos baixos, però també moderats que no poden pagar l’habitatge, és a dir a persones amb risc d’exclusió social residencial. Es destinaran preferentment a famílies monoparentals i a dones que han patit violència masclista, per a les quals cal un ordre de protecció, la sentència condemnatòria dels fets o un informe del Ministeri Fiscal. Més informació i sol·licitud.

• Residències públiques per a dones més grans de 65 anys i dones amb discapacitat. Departament de treball, Afers Socials i Famílies.

De nou, una ajuda adreçada a persones amb risc d’exclusió social, però aquesta vegada per a dones més grans de 65 anys o amb discapacitat. També és preferent per a dones víctimes de violència de gènere, i, de nou, cal que aquestes aportin l’ordre de protecció, la sentència condemnatòria o l’informe del Ministeri Fiscal; però alhora cal que acreditin que han tingut la residència legal i el domicili a Catalunya durant 5 anys i demostrar la incapacitat econòmica. Es tracta d’una prestació permanent que aborda una qüestió molt invisible que és el maltractament a les unitats familiars de persones grans. Més informació i sol·licitud.

Existeixen algunes iniciatives públiques amb l’objectiu d’impulsar la independència i l’autonomia de les persones, especialment dedicades a ajudar-les a inserir-se al món laboral. Es tracta d’una qüestió molt necessària per a les dones que han patit violència de gènere, i, de fet, a Catalunya hi ha un programa dedicat específicament a aquestes persones.  

• Programa d’inserció sociolaboral per a dones víctimes de violència de gènere. Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Es tracta d’un programa que ofereix atenció personalitzada a les dones víctimes de violència de gènere que volen començar o tornar a treballar. Ofereix serveis com itineraris d’inserció individualitzat, programes formatius específics per afavorir el treball per compte d’altri, incentius per a l’inici de l’activitat en compte propi, incentius per a que les empreses contractin dones que han estat en aquesta situació, incentius per a facilitar la mobilitat geogràfica, incentius per a compensar diferències salarials i fer convenis amb empreses per a facilitar la contractació de víctimes. Més informació i convocatòria.

També amb el mateix esperit que en el cas de l’ajuda presentada a l’apartat anterior, les administracions ofereixen subvencions i programes per a impulsar la formació de persones en risc d’exclusió social i, específicament, per a dones víctimes de violència de gènere i els seus fills i filles.

• Ajuts destinats a les unitats familiars o unitats de convivència amb escassos recursos econòmics. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

Aquesta és una ajuda econòmica general, però es tindran en compte les identificacions de violència masclista per a regular els ajuts. Caldrà, això sí, acreditar la situació amb una ordre de protecció, l’informe del Ministeri Fiscal o un informe de serveis socials, especialitzats o d’acolliment de víctimes de violència de gènere de l’administració pública competent. S’haurà de sol·licitar als serveis socials bàsics dels ens locals que corresponguin.

• Dret a l’escolarització immediata dels fills i filles en els supòsits de canvi de residència derivat d’actes de violència masclista. Departament d’Ensenyament.

Legalment, les filles i els fills de les dones que han patit violència de gènere i s’han vist obligades a canviar de residència, hauran de ser escolaritzats immediatament a l’escola que els convingui. Caldrà, però, acreditar la situació amb l’ordre de protecció o un informe del Ministeri Fiscal o dels serveis socials competents. Com amb l’ajuda anterior, això es podrà demanar als serveis socials bàsics dels ens locals que corresponguin.

• Exempció dels preus públics de les universitats catalanes. AGAUR, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Investigació.

Tant les dones com els fills i filles que hagin patit violència de gènere tindran dret a l’exempció dels preus públics de les universitats catalanes, acreditada la situació amb l’ordre de protecció, l’informe del Ministeri Fiscal o dels serveis socials, especialitzats o d’acolliment, o també amb la sentència judicial condemnatòria o absolutòria no ferma. Més informació.

Les ajudes esmentades a continuació són competència de l’Oficina d’Estrangeria, però es posa èmfasi en els casos de violència de gènere. Són un acostament a la situació des d’un angle diferent, ja que els procediments legals són més complicats a causa de la situació irregular d’aquestes persones.

• Residència temporal i treball de dones estrangeres víctimes de violència de gènere. Oficina d’Estrangeria.

Aquesta ajuda s’adreça específicament a dones que no són ciutadanes de la Unió Europea, de l’Espai Econòmica Europeu o de Suïssa, ni tenen cap familiar que ho sigui. Per a poder ser sol·licitada, però, s’haurà de comptar amb l’ordre de protecció, la sentència condemnatòria o l’informe del Ministeri Fiscal. És molt probable que les persones nouvingudes no comptin amb aquests documents, o que ni tan sols tinguin el divorci o la nul·litat. En aquests casos, caldrà sol·licitar l’Exequàtur. Per a fer la sol·licitud per a accedir a aquesta ajuda cal enviar un correu a unidades_violencia.barcelona@correo.gob.es amb l’assumpte ‘Cita residència violència de gènere’ i el nom i els cognoms, la nacionalitat, la data de naixement i el NIE, si s’escau, al cos. Més informació.

• Dret de les cònjuges reagrupades víctimes de violència de gènere a obtenir una autorització de residència i treball independent. Oficina d’Estrangeria.

La llei dicta que les dones estrangeres víctimes de violència de gènere que hagin estat reagrupades en una unitat familiar amb el cònjuge agressor podran obtenir una autorització de residència i treball independent. Tanmateix, per a això, cal una ordre de protecció, un informe del Ministeri Fiscal o la sentència ferma condemnatòria del cònjuge. Es podrà demanar a l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona, Tarragona, Lleida o Girona.

• Dret d’asil

El dret d’asil que es condeix a les persones amb condició de refugiades pot ser aplicat també a dones que hagin estat víctimes de violència de gènere que hagin abandonat el seu país per un temor fonamentat a ser perseguides per motius de gènere o pertinença a certs grups. Per a fer aquesta sol·licitud, però, caldrà presentar, en el moment, elements o documents que acreditin la situació. Es podrà fer als diferents punts d’entrada al territori espanyol, a les Oficines d’Asil i Refugi (OAR) i als Centres d’Internament Estrangers (CIE). Més informació i assessorament.