El jovent reclama millores en el transport públic que atenguin les seves necessitats

A través del manifest 'Per una política tarifària de transport públic que respongui a les necessitats de les persones joves i entitats juvenils', promogut pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), i el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i elaborat a partir d'un grup de treball, les entitats juvenils han articulat diverses demandes respecte a la millora d'una política tarifària que contempli les necessitats del jovent i de l’associacionisme juvenil de manera efectiva.

En concret, els dos Consells de Joventut, juntament amb la resta d'entitats juvenils adherides, reclamen, entre altres demandes, ampliar l'edat de la targeta T-Jove dels vint-i-cinc als trenta anys i que es faci amb un model tarifari integral que no penalitzi la distància des de Barcelona. L'augment de l’edat de la T-jove fins als trenta anys es contempla en la llista d'actuacions en matèria d'infraestructures en el marc del pla de Govern tancat per la Generalitat de Catalunya al setembre de 2021.

Aquesta ampliació respon també a la situació actual, en la qual és més que evident la pèrdua de poder adquisitiu, la competitivitat extrema del mercat laboral i l’ampliació del període educatiu. A més, troben contradiccions en el fet que la franja dels vint-i-cinc als vint-i-nou no puguin disposar dels anomenats 'títols socials' de transport públic quan la Llei 33/2010, de l’1 d’octubre, de polítiques de joventut, estableix el terme ‘jove’ i ‘joventut’ a Catalunya a totes les persones entre els setze i els vint-i-nou anys.

Quant a les altres propostes que tenen en compte les particularitats de l'associacionisme educatiu, les entitats reclamen que la T-16 no estigui discriminada per zones a l'AMB i que aquest sistema es repliqui arreu del territori, o bé la creació d'un títol específic per a l'educació en el lleure.

Les entitats juvenils consideren que és el moment d'incloure aquesta sèrie de propostes que beneficiarien el jovent, mentre s’introdueix la T-mobilitat, i en ple procés de definició i negociació dels pressupostos de l’administració. Alerten, també, que es tracten de propostes de mínims per tal d'aconseguir un model de transport "digne" i que respongui a les necessitats de mobilitat de tot el territori de Catalunya, "especialment a aquelles zones on la infraestructura de mobilitat és encara inexistent".

Precarietat del col·lectiu

Des de les entitats juvenils atribueixen les necessitats del jovent, que cada cop fa més ús del transport públic, es deriven d'una situació de precarietat laboral del col·lectiu que durant els darrers dos anys, a causa del context de pandèmia, s'ha agreujat. El fet que la majoria treballin en el sector serveis, el més afectat durant aquest període, i que més de la meitat tenen contractes temporals, fa que el dret a la mobilitat per part d'aquest col·lectiu sigui cada cop més complicat.

A banda del CNJC i el CJB, les entitats signants són la Plataforma per a la Promoció del Transport Públic (PTP) les entitats polítiques i sindicals Jovent Republicà, Joves Ecosocialistes, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Joventut Comunista de Catalunya (JCC), Acció Jove - Joves de CCOO, l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), la Intersindical, Unió de Pagesos, les Joventuts Socialistes de Catalunya.

També s'adhereixen al manifest les entitats educatives Centre Marista d’Escoltes, Escoltes Catalans, Esplais Catalans, Federació Catalana de l’Esplai, Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans i Acció Escolta.