César Ornat: "El Castell de Bellvís contribueix a l'arrelament al barri, quelcom que fa falta a La Torrassa"

Al maig de 2008 es va descobrir al districte de Collblanc-LaTorrassa, a L'Hospitalet de Llobregat, les restes d'una fortificació medieval. Es tracta del Castell de Bellvís, un edifici datat del segle XII que va aparèixer, al bell mig del barri, durant les tasques prèvies a les obres de rehabilitació de la Casa de la Torrassa. El descobriment va ser impactant per trobar-se amagat durant tants anys al barri més densament poblat d'Europa.

La precarietat del seu estat de conservació, però, va fer que un grup de veïns i veïnes dels barris impulsessin la plataforma Defensem el Castell de Bellvís. No obstant això, la tasca de l'entitat va més enllà de difondre l'existència d'aquest patrimoni de Collblanc-La Torrassa, i d'exigir-ne una millor conservació. L'organització també té com a objectiu destacar la importància històrica de la Cornisa de La Torrassa, i tots els elements patrimonials que la conformen, i demandar millores per a la convivència i aconseguir tenir barris més dignes.

Parlem sobre el castell, la seva història, les demandes de la plataforma i les necessitats del barri amb un dels membres de Defensem el Castell de Bellvís, el César Ornat:

Quina és la història del Castell de Bellvís?

On es troba el castell hi havia la casa d'una família que, com que no va deixar hereus, va passar a ser de l'administració. Amb l'objectiu de convertir-la en un espai per a gent jove, es van fer una sèrie de rehabilitacions que van fer aflorar una sèrie d'elements que estaven datats, com a mínim, del segle XII. No és un castell sencer, sinó que són les restes. S'ha de tenir en compte que es va construir a sobre i que el que millor està conservat és allò que justament estava tapat per les noves construccions. En estudis posteriors també es va descobrir morter romà.

La situació del castell és fantàstica, ja que des d'aquesta zona es veu tota la marina, el barri de Santa Eulàlia i la Zona Franca fins al mar, malgrat que ara els alts edificis tapen la vista que devia ser impressionant. Era una de les entrades de Barcelona i, a més, el mar estava més proper. Així que, estratègicament, era un punt de molta importància. Hi ha moltes coses que ens assenyalen que aquest era un espai important, com la presència d'una sitja ibèrica de 200 anys abans de crist, probablement.

Quin era l'estat del castell?

Tenim reunions periòdiques amb l'ajuntament, i encara que no tinguem vot i no tinguem clar que escoltin quines són les nostres demandes, totes les comunicacions i activitats que fem fan una mica de pressió a l'ajuntament. Vam denunciar que el castell estava a punt de caure. S'han fet algunes actuacions sobre l'edifici, però són insuficients. Ara es faran alguns arranjaments, que acabaran durant el primer trimestre de 2022. Això no obstant, hi ha una manca total d'informació sobre les actuacions.

No hem vist el projecte que vol fer l'ajuntament, però sembla que estan pensant més en el turisme que en el barri. Això és el que critiquem. El que demanem és que es faci el que es faci, sigui pel barri i no pel turisme. Si després ve el turisme, perquè li agrada, cap problema. Però no s'han de fer els projectes pensant en aquest L'Hospitalet que sembla que tot el que es faci sigui orientat per a la gent de fora.

En tot cas, no podíeu permetre que el seu estat de conservació tingués tantes mancances.

Volíem intentar que això no quedés només en un descobriment, sinó que anés una mica més enllà. Vam començar a muntar el grup, a fer reunions i activitats periòdiques. La pandèmia ens ha frenat molt, i ara hem tornat de nou a sortir al carrer. En els dos mesos passats hem fet tres activitats, una d'elles una concentració davant del castell, on es van fer un parell de xerrades, no només sobre el castell, sinó també sobre els espais que es troben al voltant del castell que li diem la Cornisa de la Torrassa.

Què suposa l'existència d'un castell medieval al barri?

La Torrassa és un dels barris, segons les estadístiques, amb més densitat de població per quilòmetre quadrat d'Europa. I a més, va creixent. I trobar un castell medieval allà va ser quelcom impactant. La idea que tenim és informar el veïnat del que tenim allà, de la importància que té. Hi ha un estendard, pots dir que vius al barri on està el Castell de Bellvís. Això produeix arrelament, que és el que precisament fa falta en barris com aquest, que la gent senti que el barri és seu. Això s'aconsegueix amb icones com aquesta.

Estem segurs que fem una enquesta ara i un percentatge molt gran del barri encara desconeix que hi ha un castell allà. Al gener vam muntar una paradeta per informar-ne, i al febrer farem unes xerrades a la biblioteca del barri. El nostre objectiu és fer mínim una activitat presencial, cada mes, i tot això sense absolutament cap subvenció.

"No tenim espai verd, i el poc que tenim és de baixa qualitat".

Les demandes que feu van més enllà del Castell. Destaqueu la necessitat de més espai verd al barri.

No tenim espai verd, i el poc que tenim és de baixa qualitat. No arriba ni a un metre quadrat per habitant i l'OMS recomana entre 10 a 15. Al costat mateix del castell hi ha una altra de les reivindicacions més importants que tenim. Hi ha el Transformador de La Torrassa. L'edifici és singular, de més de cent anys, amb una rellevància històrica destacada. El tema és que està envoltat d'espais privatitzats de zones verdes. Si penses que just a tocar hi ha un barri en el qual no hi ha espai verd... Un dels nostres objectius és tenir-ne accés.

També desitgem que l'ajuntament prepari projectes per preservar aquest edifici, que estava dins del pla especial de protecció de patrimoni i el van treure. Desconeixem la raó que no tingui cap protecció, ni tan sols municipal. També volem que soterrin el transformador. I, evidentment, que posin a disposició del barri aquest espai de zona verda, que no tenim a la resta del barri.

Una de les lluites és l'estat de les fonts del barri, com la que hi és a la plaça Espanyola.

Aquesta font és un emblema. Si parles de La Torrassa a algú, ràpidament fa referència a aquesta font. I no té un manteniment. S'embossa, es trenquen els vasos, raja aigua, etc. No té l'aspecte que hauria de tenir una icona del barri. Hi ha una aplicació de l'ajuntament, L'Hospitalet ben fet, amb la qual es pot avisar a l'ajuntament d'aquelles coses que ho estan funcionant bé. Hi ha un grup de gent que anem pel carrer i anem fent fotos de tot el que hi ha. Hauria de funcionar millor, però algunes coses sí que van arreglant.

Està situada a la plaça Espanyola, que és l'únic espai públic on es poden fer activitats, però les terrasses dels bars ocupen molt d'espai i, per tant, l'espai que queda lliure és petit. Prometen des de fa molt de temps una reforma, però hi ha poques dades encara. Que totes les activitats es facin allà fa que els veïns pateixin molts problemes de soroll.

Quina és la relació que manteniu amb l'ajuntament?

Sembla que ens escolten, però després no veiem el resultat. Prenen nota de tot el que diem, però no va més enllà. Un exemple és el tema del transformador, pel qual vam presentar més de 700 signatures, digitals perquè era en època de pandèmia, i el suport de més de cinquanta entitats de L'Hospitalet. Es van presentar a la regidora i ens van demanar que les presentéssim via instància. Doncs fa més d'un any que estem esperant resposta.

En definitiva, quant a l'escrit no tenim bona relació. De paraula sí, sembla que ens escolten, però a l'hora de passar als fets, o a passar-ho en paper, deixa d'haver-hi bona relació. De fet, no ens arriben mai els papers de quines són les propostes i projectes de l'ajuntament al barri, sempre és de paraula. I això és una de les coses que ens agradaria que canviés.

I la relació amb altres entitats?

Molt bona. Poc després d'impulsar Defensem el Castell de Bellvís, un grup d'entitats de la ciutat vam crear la plataforma Un altre L'Hospitalet és possible!. La pandèmia ens ha fet frenar una mica, però hem arribat a fer manifestacions pel centre de L'Hospitalet, reclamant, no només patrimoni, sinó totes les demandes de les entitats de l'Hospitalet que formen la plataforma.

Tenim molta comunicació també amb Stop Massificació Cosme Toda, que treballen en contra dels nous habitatges que es volen aixecar on estava la fàbrica Cosme Toda; o amb No Més Blocs, per la paralització del PDU a la Gran Via que des de l'ajuntament insisteixen a tirar endavant quan ja s'ha aconseguit aturar un cop. Estem en contacte inclús amb grups del Baix Llobregat, que intenten paralitzar nous urbanismes de zones que actualment estan protegides, com la zona del parc agrari.

"Cada vegada anem sumant més gent, i, el que és més important, molta gent jove".

Quina és la resposta del veïnat quan interactueu amb elles?

Hi ha de tot. Hi ha gent que encara diu que es facin més pisos, però probablement no tenen prou informació del que això representa. D'altres persones es veuen molt interessades i estarien amb nosaltres, ajudant per difondre i fer activitats, però no tenen temps. I altres es van sumant al grup. Cada vegada anem sumant més gent, i, el que és més important, molta gent jove. Amb cada persona que entra va baixant la mitjana d'edat del grup.

Quins reptes us fixeu pel futur?

Tenim molts reptes. Un d'ells, permanent, és el de transmetre informació als veïns i veïnes. Creiem que l'ajuntament no ho està fent. Hi ha un exemple molt clar amb el tema del Castell de Bellvís. Hi ha molta gent que no sap que hi ha un castell al barri, primer, perquè estava tapat i, segon, perquè no hi ha cap cartell que així ho assenyali. Nosaltres vam posar-ne un, amb fletxes indicant el seu lloc. Ens el treien i el tornàvem a posar, així que vam forçar a l'ajuntament per tal que fiquessin un cartell amb la informació sobre què és el que hi havia allà.

Un altre objectiu és intentar opinar i tenir veu, en la part que ens pertoqui, sobre els projectes de l'ajuntament. Projectes com el de la sitja ibèrica, un terreny que és de l'ajuntament, i en el qual volem opinar sobre el seu futur. O sobre el futur del pont d'en Jordà quan es cobreixin les vies. Volem tenir veu de veritat, i conèixer amb anterioritat quins són els projectes que l'ajuntament té pensats. I en definitiva, fer que l'ajuntament realment es posi les piles en aspectes que considerem molt importants, com el patrimoni, els espais verds o la qualitat dels serveis.